Sabors i Aromes lamenta que Alcobé, com a ministre, s'hagi "desmarcat" d'un projecte que "va impulsar"

Promotors de la societat Sabors i Aromes, ara en procés de fallida, han lamentat el paper jugat per l’actual ministre d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, i com se n’ha desentès des que va accedir a l’executiu després de ser, com a membre de l’Associació de Ramaders i Pagesos (ARPA), un dels impulsors del projecte.

L’entitat va instar ella mateixa davant la Batllia la fallida en constatar que té un forat insalvable d’uns 265.000 euros, més de la meitat dels quals correspon a un deute inicialment contret amb BPA (165.000 euros). La resta són descoberts amb altres proveïdors. Sabors i Aromes d’Andorra està constituïda per 173 accions repartides entre 67 accionistes. La majoria va considerar que vist l’estat comptable era millor desfer la societat. La trumfa i les plantes remeieres eren l’aposta principal de l’organització. 

Sabors i Aromes “ha tancat després de demostrar-se ineficaç el pla d’empresa dissenyat pel Jordi Alcobé”, han explicat les fonts, que han recordat que l’ara ministre va dissenyar el projecte, “de forma totalment gratuïta”, quan era representant dels agricultors de Canillo en el marc de l’ARPA. De fet, com a un dels caps visibles d’aquesta entitat va ser qui va anar exposant el projecte parròquia per parròquia i qui, gràcies a les seves bones relacions amb els dirigents de BPA, qui va aconseguir un suport econòmic prou important per a estudis i altres qüestions.

“Però un cop va entrar a Govern, la situació va canviar molt”, han recordat les fonts de la societat que s’han posat en contacte amb l’Altaveu. Durant la primera legislatura demòcrata, Jordi Alcobé, com a titular d’Economia i Territori tenia sota la seva responsabilitat el departament d’Agricultura que en aquest segon mandat ha passat a mans de la titular de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Calvó. Ni l’un ni l’altra, segons les fonts, no haurien atès les peticions de la societat.

“El pla d’empresa no ha acabat quadrant mai amb la realitat”, han insistit les fonts, que han assegurat que “l’únic que demanàvem a Govern és una subvenció anual d’uns 50.000 euros. Aquesta xifra ens hauria garantit poder cobrir les despeses de funcionament” i, segons la societat, amb això molt probablement s’hauria pogut empènyer un projecte diferencial, que “ven imatge de país” i que permetia als pagesos tenir un complement “de qualitat” a d’altres activitats agrícoles com el tabac.

“Però el Govern no ens ha volgut escoltar mai. I no demanàvem res que no es donés, per exemple, a Ramaders d’Andorra, que és un projecte molt equiparable al nostre.” Amb tot, no entenen perquè Alcobé s’hauria desmarcant tant del projecte quan en va ser si no el principal sí un dels principals valedors, més enllà de soci i productor de la societat. En alguns camps i prats, alguns dels accionistes continuaran fent patata i herbes remeieres encara que la societat hagi fet fallida.