Vives reclama “defensar uns valors que alguns creuen que s’han de perdre però nosaltres no”

El Copríncep mitrat exalça durant el sermó de la missa major de l’aplec de Canòlich les tradicions i “la identitat del país” i crida a “salvaguardar-lo” davant de la “globalització de la indiferència”

L'arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, en un moment de l'homilia a Canòlich.
L'arquebisbe d'Urgell i Copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, en un moment de l'homilia a Canòlich. Toni Solanelles

Potser les seves paraules tenen menys significació de la que se li dona. Però tractant-se d’un religiós punyent i alhora cap d’Estat d’un país marcat secularment pel catolicisme, les paraules de l’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, s’han d’escoltar i llegir entre línies i amb tots els significats possibles. D’aquí que quan crida a “defensar uns valors que alguns creuen que s’han de perdre però nosaltres no” i exalça les tradicions i “la identitat del país” es poden entendre moltes coses. Segurament, la primera, no tocar el marc institucional de cap de les maneres.

Vives ha fet un llarguíssim sermó en una no menys llarguíssima missa major de l’aplec de Canòlich. Amb la indulgència plenària -o “amnistia total” com l’ha batejada en algun moment el prelat- atorgada al santuari i als seus devots pel papa Francesc, i donada la celebració dels 800 anys de la troballa de la imatge de la verge, l’eucaristia ha agafat una dimensió especial. Amb molts ingredients per allargar la celebració gairebé dues hores. I Vives ho ha aprofitat per engaltar-hi un sermó que segurament menys directe que en altres ocasions ha estat igual o més profund que, per exemple, en les homilies de Meritxell.

De fet, l’arquebisbe cap d’Estat ha deixat clar que l’esplanada del santuari lauredià era aquest dissabte com la seva catedral. I així, quan l’ha trobat després de minuts de recerca i somriures generalitzats entre els fidels que omplien la carpa eclesial i més enllà, ha acabat dictant la benedicció apostòlica amb la qual ha aprofitat també per beneir els presents, l’entorn, el país i la talla policromada que la setmana vinent es portarà a Roma. Que s’entregarà al Papa si Jorge Mario Bergoglio es troba en condicions de rebre-la.

SERMONEJANT

Com sempre, o com tot sovint quan fa missa a Andorra, Vives ha intercalat passatges de calat estrictament religiós amb altres moments on les dobles lectures poden fer volar la interpretació. Evidentment, el Copríncep sabia que tenia entre la platea una part molt important de la classe política del país, més encara quan aquesta legislatura que s’inicia té una bona colla de càrrecs institucionals lauredians. Vives ha fet referència l’alegria de l’aplec, a l’estima cap a la verge o a la indulgència concedida per Francesc.

El prelat cap d’Estat ha fet un clam a evitar que “se’ns cali en l’ànima una globalització de la indiferència” i ha cridat a defensa el país “i mai avergonyir-nos del que som, del que hem arribat a ser” alhora que ha demanat “fer-nos respectar amb allò que ens és propi”

El cap de la diòcesi d’Urgell ha afirmat que “Maria és el model exemplar de fe” i fent un panegíric recordant una inscripció en un rellotge de sol ha indicat que “jo sense sol i tu sense fe no som res”. Ha parlat de crisi, de dificultats i desafecció però també de l’estímul que suposa la fe per a la “creativitat pel que hem de ser en el present i en el futur de les nostres vides”. Vives, que també ha citat el papa Benet XVI (“un home bo, un home sant”) durant el seu sermó ha recordat l’acompanyament que Maria ha fet sempre a Laurèdia, “a Sant Julià com a poble i a tot Andorra com a comunitat nacional”.

I ha demanat “viure en un compromís cada vegada més gran i amb coherència”, perquè sinó, aquestes comunitats petites com l’andorrana corren el risc, “com les persones, de poder-se desintegrar, de poder-se fer malbé”. I és que la globalització “relativitza els més alts valors” i comporta “una crisi profunda de civilització”. Per això cal “trobar les pròpies arrels, les pròpies tradicions, perquè no ens tornem mercantilistes sinó humanistes”.

Justament, aquesta frase se l’ha anotada ben anotada el cap de Govern, Xavier Espot, molt seriós durant la major part de l’homilia, més desenfadat en altres moments. Espot ha reprès la frase després de la celebració, en valorar l’acte. Abans, però, Vives ha fet un clam a evitar que “se’ns cali en l’ànima una globalització de la indiferència”. I ha tornat a insistir, s’ha dit ja, en la salvaguarda de la “identitat del país”, i ha cridat a “defensar-lo i mai avergonyir-nos del que som, del que hem arribat a ser” alhora que ha demanat “fer-nos respectar amb allò que ens és propi”.

vives canòlich arquebisbe copríncep
Vives presentant els seus honors a les dues talles de la verge de Canòlich, la que anirà a Roma en primer terme i l'original més al fons.

Joan-Enric Vives ha dit que l’aplec de Canòlich és una bona mostra per explicar a un estranger què és Andorra. Un lloc on es pot trobar “les autoritats a peu pla” i “al Copríncep se li pot tirar una pedra”. “No sabem què tenim; no es dona a tot arreu” aquesta circumstància, ha exclamat l’arquebisbe, que durant fases de l’homilia ha fet gala d’un notable bon humor. Però ben contundent ha exigit “defensar uns valors que alguns creuen que s’han de perdre però nosaltres no” ho creiem, ha apuntat.

El cap de la diòcesi urgellenca ha demanat que es miri Andorra “en profunditat, que es miri amb els ulls del cor, sinó (a un estranger) li semblarà que som antiquats”

I ha citat la màxima 52 del Manual Digest per tal de concloure que cal guardar el país, un país petit davant de proclames o altres elements més propis de grans comunitats, “fins a vessar la sang. Així hem de defensar el nostre poble”. Vives ha demanat que es miri Andorra “en profunditat, que es miri amb els ulls del cor, sinó (a un estranger) li semblarà que som antiquats”, però evidentment el Copríncep mitrat ha mantingut que no és així.

Abans de finalitzat ha encoratjat tots els estaments del Principat, des de les famílies a l’escola, el Govern, la Justícia, el Consell General o la policia a anar preparant el futur a partir dels acords que “el país anirà prenent”. I ha acabat demanant als presents que “siguem gent de pau, siguem gent d’alegria, siguem gent d’esperança”.

LA RESPOSTA D’ESPOT

El cap de Govern ha seguit l’homilia en primer terme al costat del síndic general, Carles Ensenyat. Molt concentrat en moltes ocasions, distès en algunes poques, Xavier Espot ha coincidit amb Vives amb el fet que per a un país petit com Andorra és necessari mantenir les tradicions, i la identitat. Encara que “la identitat nostra pot passar per moltes coses, no només la religió”. El màxim responsable de l’executiu, s’ha dit ja, ha fet especial referència a la frase citada per Vives en el sentit de no tenir “una visió tan mercantilista i sí més humanista".

ensenyat espot vives canòlich
Joan-Enric Vives saluda Xavier Espot en accedir cap a l'altar a l'inici de la missa.

Abans, Espot ha apuntat que “la globalització globalment” ha permès avançar, però “també ha deixat una part de la societat no suficientment protegida”, per la qual cosa ha demanat “extreure les millors coses i analitzar quins aspectes no són prou bons” de la globalització a la qual s’ha referit el cap d’Estat mitrat en el seu sermó eucarístic de Canòlich.

Comentaris (16)

Trending