La manifestació multitudinària del passat dimarts demanant un habitatge digne ha tingut efecte. Xavier Espot i Conxita Marsol han reunit tots els grups parlamentaris a l’edifici administratiu per tractar de consensuar propostes aquesta matèria i tractar que el treball en comissió del Projecte de llei de mesures d’estímul i estabilitat del mercat d’arrendament d’habitatges permeti arribar a acords amplis. Tant la majoria com l’oposició han remarcat el “to cordial” de la trobada.
“El percentatge d’augment està a sobre de la taula, però s’haurà de moderar perquè l’increment sigui el més lleu, tenint en compte com està l’IPC”
Un dels canvis que patirà l’anomenada “llei Marsol”, és que tots aquells contractes signats el 2019 o abans es prorroguin dos anys i no un com fixava el text. Carles Naudi, ha posat de manifest que “de la reunió se n’extreu que el mínim serà de dos i amb tota seguretat ho transaccionarem”. Cal tenir en compte que aquesta era una de les 17 esmenes que havia proposat el PS. Pel que fa als increments plantejats per al 2024, ha exposat que “el percentatge d’augment està a sobre de la taula, però s’haurà de moderar perquè l’increment sigui el més lleu, tenint en compte com està l’IPC”.
Ha volgut donar un missatge clar als llogaters que estan rebent cartes aquests darrers dies assegurant que “ningú es preocupi que no es quedaran fora de casa seva quan acabi l’any”. En aquest sentit, diu, que un cop s’aprovi la llei i entri en vigor les missives que s’han enviat quedaran sense efecte.
Per la seva banda, el conseller general del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere Baró, s’ha mostrat satisfet que una de les seves esmenes s’accepti. En declaracions posteriors a la premsa ha escenificat la mà estesa al Govern per “poder treballar plegats i esperem que del total d’esmenes se’n puguin aprovar el màxim”. Ha tornat a insistir en la importància d’un Registre de la Propietat. “Govern ens ha dit que hi està a favor i esperem que després de sis anys de demanar-ho, ara es posi fil a l’agulla”. Considera imprescindible que hi hagi dades i remarca que “no podem fer una llei de màxims si no sabem quin país volem”.
Concòrdia ofereix la mà estesa a col·laborar, però ha recordat que “DA té la majoria suficient per tirar endavant les mesures”
Des de Concòrdia, agraeixen també “la voluntat de diàleg de l’executiu davant dels increments elevats que plantejava”. El president del grup parlamentari, Cerni Escalé, assegura que “moltes famílies estan intranquil·les i no se’ls hi ha donat resposta”. Considera que cal atacar els lloguers que vencen a 31 de desembre. En aquest sentit, proposen “prorrogar la llei del 2022 fins al 2024 i si es permet apujar els lloguers, que sigui en la mínima expressió”. Escalé considera que “cal atacar les causes de la crisi de l’habitatge i, per això, cal un desenvolupament legislatiu més profund”. Insisteix en la proposició de llei d’inversió estrangera que han presentat per limitar la compra de pisos per part dels forans. “És inconcebible, que a Andorra hi hagi milers de pisos buits, quan la majoria de gent del país té problemes per trobar un habitatge digne”, ha expressat. Ofereix la mà estesa a col·laborar, però ha recordat que “DA té la majoria suficient per tirar endavant les mesures”.
La presidenta del grup parlamentari d’Andorra Endavant, Carine Montaner, veu “necessari allargar les pròrrogues i posar en marxa la resta d’accions. Confio que sigui la darrera pròrroga que farem”. Demana “maduresa política, diàleg i compromís perquè tots anem a l’una”. Considera que “fins que no hi hagi un mercat públic s’ha de limitar la pujada dels lloguers”. Assegura que “serem constructius i buscarem equilibris” Des de la seva formació han demanat que s’informi la ciutadania dels seus drets.
El president del grup demòcrata, Jordi Jordana, espera que sigui la darrera pròrroga que es fa i espera que “en dos anys les mesures per solucionar la problemàtica puguin estar en funcionament”
Qui també espera que sigui la darrera pròrroga que es fa és el president del grup parlamentari demòcrata, Jordi Jordana. Espera que “en dos anys les mesures per solucionar la problemàtica puguin estar en funcionament, però en aquest món mai es pot dir”. Tal com havia manifestat Naudi, remarca que “la gent no ha d’estar preocupada i cal intentar pactar les esmenes perquè la llei sigui el màxim de garantista”. Adverteix que “la solució no vindrà només d’una part com poden ser els pisos buits, sinó que cal una reorientació dels allotjaments turístics, així com la col·laboració público-privada. El conjunt de les palanques podrien posar al mercat uns 1.000 pisos”.
Finalment, el conseller general no adscrit, Víctor Pintos, es mostra a favor que la pròrroga mínima sigui de dos anys, tot i que “trobo a faltar que s’especifiqui més clarament que la revisió dels contractes han de tenir uns paràmetres més diferenciadors dels que ens han proposat”. Demana que es tinguin en compte consideracions com el preu actual. “No és el mateix revisar un lloguer de sis euros el metre quadrat que un de vuit i també s’ha de tenir en compte l’antiguitat i la ubicació”, ha manifestat.
El parlamentari deixa clar que “Govern i nosaltres com a consellers generals tenim l’obligació de donar resposta al clam de la ciutadania. Hem de ser proactius, àgils i ràpids en les polítiques sobre construcció d’habitatge de lloguer”. Defensa que la idea posada a sobre de la taula per Conxita Marsol, la dels pisos prefabricats. “No són barracons i es tracta d’una tècnica amb una alta qualitat comparada amb la tècnica convencional. Es busca agilitat i rapidesa en els terminis. Poden ser de fusta o formigó”. Com a exemple ha posat que “es fa habitatges prefabricats amb fusta en els pisos de luxe al Tarter”.
Comentaris (23)