Fins ara només calia acontentar el bisbat. França no es ficava en el que considerava afers interns dels andorrans. Però des que un informe jurídic impulsat entre altres pel propi Espot quan era ministre de Justícia, Interior i Afers Socials i candidat demòcrata a cap de l’executiu arribava a la conclusió que es pot despenalitzar l’avortament almenys en alguns supòsits i amb determinades condicions sense haver de reformar la Constitució ha canviat l’escenari. Emmanuel Macron ha deixat la neutralitat de banda, per dir-ho d’alguna forma. I des de l’Elisi es reclama obertament trobar una solució ‘moderna’ a la interrupció de l’embaràs.
Davant d’aquest escenari aquest dimarts es van iniciar les reunions de la comissió creada ad hoc per tractar el tema. Va ser una trobada més formal que una altra cosa per definir l’estratègia a seguir. Reunions periòdiques i mirar d’avançar des del punt de vista jurídic però sense posar en perill -és una línia vermella especialment marcada pels demòcrates amb Espot al capdavant- l’estructura institucional. No es pot molestar el Copríncep mitrat. Però tampoc no es té clar fins a quin punt està disposat l’Elisi a collar. I les vacunes, quan calen, arriben de França i no pas de la Seu, per posar un exemple fàcil.
Sabedors aquells actors sociopolítics obertament favorables a la despenalització de l’avortament, amb el Partit Socialdemòcrata (PS) al davant, que Espot s’ha ficat en un fangar imprevist i imprevisible, dits actors mantenen un perfil públic baix. Espot va comprometre’s a abordar la qüestió lluny dels focus mediàtics i els dirigents opositors no volen que se’ls acusi de res. “És un tema massa sensible i transcendent com per facilitar un punt de fugida al cap de Govern”, vénen a dir les fonts consultades.
Ara mateix, l’única via que té la coalició governamental és anar guanyant temps amb reunions que serveixin de poqueta cosa per arribar al període electoral sense haver hagut d’adoptar cap decisió. I llavors ja es veurà què diu el debat electoral. Demòcrates, probablement, tornarà a oferir un avenç de mínims i en cas de sortir airosos de la contesa electoral tindrà un nou motiu per anar a dos per hora en l’adopció de qualsevol mesura. Això sempre que l’Elisi no tregui més encara les urpes del que ho ha fet fins ara. Guanyar temps a Andorra també vol dir mirar que a París s’oblidi el tema. I així fer content el Palau Episcopal sigui més fàcil.
Comentaris (8)