L’afer fa temps que s’arrossega per la Justícia. Una de les empreses que s’havia presentat al concurs el 2017 hi va portar l’afer. Tant la Batllia com el Superior li van donar la raó en part. Sentenciaven que calia fer una nova valoració de les ofertes presentades, almenys en dos dels punts. I, a parir d’aquesta, decidir de nou l’adjudicació.
El tribunal admet que el pas del temps fa que “l’empresa ja no pugui assumir la prestació del servei”, però això no impedeix “que es realitzi l’adjudicació, ja que de la mateixa es poden derivar altres efectes especialment respecte de les indemnitzacions que puguin correspondre al nou adjudicatari”
Clar que la resolució de segona instància va arribar l’octubre del 2020. Mesos més tard, ja l’agost del 2021, l’empresa demandant, vist que el comú no actuava, va demanar l’execució forçosa de la sentència davant la Batllia. Aquesta, però, va emetre un aute amb el qual arxivava el cas tot justificant que “no es pot donar compliment íntegre, ja que ha transcorregut el termini de quatre anys a què s’estenia la vigència del contracte i ja s’ha optat per la convocatòria d’un de nou”. És a dir, entenia que com el contracte fruit de la licitació posada en qüestió ja havia finalitzat, no calia tornar a fer la valoració demanada prèviament per la mateixa Justícia.
Davant aquesta decisió, la societat va tornar a recórrer al Superior. Entenia que “l’execució íntegra de les sentències imposa procedir a una nova adjudicació del concurs, sense que sigui suficient amb la rectificació de la valoració de les ofertes”. A banda, argumentava que “encara que ja no sigui possible l’efectiva prestació del servei, pel transcurs del període de vigència del contracte, es poden derivar de la nova adjudicació altres aspectes, especialment de tipus patrimonial”. És a dir, en cas que el concurs fos per a aquesta empresa, es plantejaria reclamar una indemnització.
El Superior ha analitzat la qüestió i recorda que “la retroacció de les actuacions d’un procediment administratiu comporta que els tràmits s’han de reposar al moment en què es va apreciar l’existència d’un vici invalidant i prosseguir la tramitació fins a dictar una nova resolució final en substitució de l’anterior”. I aquí és on deixa clar que, en aquest cas, l’administració ha de dictar una nova decisió on es “declari a qui corresponia l’adjudicació del concurs”. S’admet que el pas del temps pot fer que això no sigui “plenament efectiu” i “l’empresa ja no podrà assumir la prestació del servei”. Això no obstant, no impedeix, segons la sala administrativa, “que es realitzi l’adjudicació, ja que de la mateixa es poden derivar altres efectes especialment respecte de les indemnitzacions que puguin correspondre al nou adjudicatari”.
Per tant, la nova sentència és ben clara. El Superior requereix al comú encampadà que “doni estricte compliment” a les resolucions anteriors. Així doncs, haurà de “resoldre sobre a qui corresponia l’adjudicació del contracte litigiós”.
Comentaris (1)