Retrets dels comuns amb territori al Madriu a una Gili que demana diàleg per reorientar l’ordinació

La cònsol escaldenca admet que part dels dubtes esgrimits per no aprovar la normativa sorgeixen dels cortalans, tot i remarcar que comparteix la prohibició de l’accés rodat davant les crítiques dels altres mandataris, entre els quals un David Astrié que l’acusa de “no creure’s la declaració de la Unesco”

Els quatre cònsols comentant la jugadora amb la directora del pla de gestió el dia de la roda de premsa.
Els quatre cònsols comentant la jugadora amb la directora del pla de gestió el dia de la roda de premsa. Toni Solanelles

L’ordinació de la vall del Madriu penja d’un fil. La decisió de la majoria d’Escaldes-Engordany de deixar l’aprovació del text pels “dubtes jurídics” detectats s’ha rebut amb malestar entre els altres cònsols que ja la tenen validada. Des d’Andorra la Vella, l’actual president de torn de la comissió de gestió, David Astrié, s’ha mostrat crític amb una Rosa Gili que defensa la postura, tot admetent que, en certa forma, ha sorgit en part de les queixes dels cortalans. L’oferta que fa és tornar a treballar el text per convertir-lo en una normativa “que s’aguanti i no doni problemes”.

Astrié i Gili coincideixen, amb diferents matisos, en l’origen de tot: l’ordinació que es van trobar en arribar al càrrec. Havia estat acordada pels anteriors equips comunals, però no aprovada. I des d’Escaldes es va demanar temps per tornar-la a treballar. “Els altres comuns volien signar, però jo els vaig dir que no ho faria sense haver-ho treballat abans”, ha explicat Gili que, ja llavors, assegura que era “un text que no m’agradava gaire però que potser s’aguantava”.

Gili: "Aquí tenim el 80% de la vall, l'accés principal i els cortalans; jo m'ho haig de mirar molt bé"

I aquest marge se li va donar. “Ens va fer unes esmenes a l’ordinació que ja s’havia consensuat i es van acceptar gairebé totes”, indica el cònsol menor d’Andorra la Vella i actual president de torn de la comissió de gestió. Llavors, tot era optimisme. “Vam pensar tots que allò anava a missa i que, per fi, es desbloquejava i tots tindríem la mateixa ordinació”, apunta Astrié. Gili admet, però, un error en aquell moment: fer una roda de premsa “quan no estava tot definitivament tancat”. I és que, afirma, “llavors ja els vaig dir que hi havia alguna cosa que calia valorar”.

I a aquests punts que li grinyolaven, s’hi va sumar la posició dels cortalans. Admet que es va reunir amb ells “perquè vam veure a la premsa que havíem aprovat això i em van elevar dubtes”. I davant els que, assegura, ja tenia, i els que li van presentar els propietaris de terrenys a l’espai protegit, “va decidir demanar l’informe”. Nega, doncs, que tot s’hagi aturat només pels cortalans. Al contrari, argumenta que “aquí tenim el 80% del territori de la vall i l’accés principal. Per tant, “jo m’ho haig de mirar molt bé”.

Uns dubtes que, assegura Gili, en cap cas tenen a veure amb l’accés rodat. “És un tema tancat i clar per a tots”, afirma. I, remarca, la postura, també per part d’Escaldes és clara: no s’ha de permetre entrar a la vall amb vehicles. Aquest, vol deixar clar, no seria el punt que ha aturat la validació de l’ordinació.

El debat sobre l'accés a la Vall del Madriu fa temps que dura.

Relacionat

L’accés rodat torna a fer saltar pels aires l’ordinació del Madriu

El punt clau estaria en l’informe jurídic ara rebut al comú. I què hi diu? Doncs, explica la cònsol major escaldenca, en primer lloc hi ha el fet que atribueix a la comissió de gestió atribucions que no li competeixen. En diferents punts, de la normativa, s’indica que certes actuacions que es vulgui fer a la zona hauran de ser aprovats per l’òrgan on, recorda, tots els comuns tenen dret a vet. Al seu entendre això suposa que “altres cònsols puguin dir el que s’ha de fer sobre un altre territori” i que la comissió “estigui per sobre d’un comú”, fet que “no pot ser”.

Un altre punt que, diu Gili, grinyola són les “contradiccions amb altres normatives”. Hi posa un exemple: “diu que es poden fer construccions quan el nostre pla d’urbanisme estableix que no es pot construir res. Em puc carregar el POUP per una ordinació? Jo crec que no”.

Astrié explica que en la darrera reunió de la comissió la cònsol escaldenca ja els va dir que havia encarregat l’informe jurídic, però lamenta que de les conclusions “ens assabentem per la premsa, igual que de l’activitat amb els rucs"

Gili deixa clar que compartirà l’informe amb la resta de cònsols. La voluntat, assegura, no és deixar “morta” l’ordinació. “Vull que el que aprovem, s’aguanti i que no porti problemes”, manifesta, a la vegada que defensa que no tenir aprovat el text “no desprotegeix la vall”, ja que “cada comú té les seves normatives”. Per això, reclama als altres cònsols que “hi ha aspectes a revisar i ens hi hem de posar tots. Jo estic disposada i espero que els altres no tinguin cap problema”.

Per ara, però, aquest nou treball conjunt no sembla pas que es pugui iniciar en les millors condicions. La decisió de Gili ha generat malestar entre els altres comuns, més o menys segons quin sigui, però, al cap i a la fi, enuig. I, per tant, no està tan clar que tot es pugui reconduir.

Astrié retreu a la cònsol escaldenca que “al setembre, en la darrera comissió, jo com a president de torn li vaig demanar què passava i aquí em sorprèn quan em diu que no ho té clar i que ha encarregat una nota jurídica i que ja ens informarà”. I de les conclusions de l’informe, lamenta, “ens assabentem per la premsa, igual que va passar amb l’activitat dels rucs”. Tot i això, sí que recorda que “l’ordinació estava redactada ja per un jurista”.

Des de Sant Julià, Josep Majoral critica sobretot les formes: “potser l’estudi ja hauria haver arribat abans de la roda de premsa del maig”

El cònsol menor d’Andorra la Vella demana “tirar d’hemeroteca” per “mirar que defensa la Rosa quan estava al Consell”. Lamenta que la situació s’hagi produït malgrat que “els altres comuns hem fet un esforç de pedagogia i d’acceptar esmenes” i deixa clar que “aquest canvi de barret no m’agrada gens”. Astrié també acusa la mandatària escaldenca de “no creure’s la declaració de la Unesco”, ja que, en cas contrari, “hagués forçat la màquina”. I lamenta que “fa dotze anys que estem amb això”, fet que li fa pensar que “no creiem que sigui un territori digne de ser protegit”. Al seu entendre, “si l’ordinació no s’aprova ara, no es farà mai”.  

Des de Sant Julià, Josep Majoral es mostra crític especialment amb les formes d’Escaldes. Recorda que “al maig vam fer una roda de premsa conjunta, potser l’informe havia d’haver arribat abans”. Al seu entendre, si el seu comú va aprovar l’ordinació “és perquè la veiem correcta”. Ara, però, sí que es mostra obert a “veure l’informe, ja que el necessito per saber si té o no raó o si és susceptible de tenir-la”. De fet, obre la porta a poder analitzar canvis: “si en un text aprovat pel comú hi ha un error tan flagrant, sóc el primer a ser partidari de corregir-ho”.

Compareixença per anunciar el consens sobre l'ordinació.

Relacionat

L’accés rodat queda prohibit al Madriu i s’obre la porta a limitar-ne l’entrada de visitants

Comentaris (4)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.