Els cònsols dels quatre comuns concernits, amb el representant d’Andorra la Vella, David Astrié, al capdavant com a president de torn de l’òrgan de gestió de la Vall del Madriu-Perafita-Claror han manifestat la seva satisfacció per poder haver tancat l’ordinació. També la directora del pla de gestió, Susanna Simon. Tots plegats han mostrat la importància de l’acord que “dóna un impuls important a la preservació i el coneixement” d’un paratge que ocupa el 10% del territori natural del país, com ha recordat Astrié. Durant el mes de juny totes les corporacions parroquials haurien d’haver aprovat l’ordinació i publicat al BOPA. Quan el darrer comú en aprovar el text el faci publicar, entrarà en vigor.
El diàleg amb els cortalans, que han pogut fer aportacions al document regulador, “és constant”, i l’administració els subvencionarà el cost dels treballs de conservació de les seves propietats
Entre d’altres coses, que hi hagi una ordinació única que reguli tota la vall permetrà una preservació major. S’incrementaran el nombre d’ecoguardes, amb un responsable al capdavant i, alhora, amb el conveni que té signat el pla de gestió de la Vall del Madriu amb el departament de Patrimoni Natural, els banders tindran també facultats per fer els controls pertinents. Accedir a la Vall del Madriu amb vehicle no estant-hi permès, per exemple, suposarà una infracció molt greu, i estarà multat amb una sanció d’entre 3.000 i 12.000 euros. Les infraccions greus, com ara entrar a una propietat privada sense permís, podrà multar-se amb entre 300 i 3.000 euros.
David Astrié, els cònsols majors d’Escaldes, Rosa Gili, i Sant Julià, Josep Majoral, i el menor d’Encamp, Jean-Michel Rascagnères, han visualitzat l’entesa i han anunciat algunes de les mesures que conté l’ordinació. Més enllà de la prohibició de l’accés rodat, tampoc no es pot fer cap mena de nova construcció. No s’hi preveu ni tan sols cap refugi nou, ha remarcat Simon, que ha explicat que el de l’Illa és la reforma d’un de ja existent. Tampoc es podran fer tancats, per exemple, de filferro. Es vetllarà molt per la protecció dels hàbitats naturals (fins a 38 de diferents) i la conservació dels indrets amb valor arqueològic. En aquest sentit, el ministeri de Cultura està treballant en la posada en la valorització de la farga que s’ha d’excavar.
Tres tendes de campanya podran acampar un màxim de dues nits sense autorització i es deixa la porta oberta a limitar l’accés de visitants a la vall per evitar la massificació i que aquesta pugui danyar el patrimoni natural o arqueològic de l’espai. La directora del pla de gestió ha recordat que ja hi ha un estudi fet sobre el volum de càrrega per zones de la vall. A nivell global, aquest volum de càrrega se situa, com a màxim, en mil visitants diaris. “Hores d’ara estem al 10% i, per tant, molt lluny d’haver de regular l’accés. Ara, algun dissabte d’agost hem estat molt al límit.” Caldrà veure com respon ara el visitant a mida que es vagi divulgant la Vall del Madriu com a patrimoni d’interès també turístic i, alhora, quan es refermi encara més el turisme de natura com una opció clarament a l’alça arran de la pandèmia.
David Astrié ha deixat clar que per aquest estiu no hi haurà temps per definir cap estratègia de divulgació turística de la vall, que s’ha de treballar tant amb Andorra Turisme com amb altres agents, turístics i naturalistes, del país. També ha explicat el cònsol menor d’Andorra la Vella i president de torn de l’òrgan de gestió de la Vall del Madriu que s’ha començat a treballar en el marc de la Taula de Mobilitat en la senyalització de l’espai, però que no serà fins a la propera tardor quan es començaran a veure els resultats.
L’ordinació entrarà en vigor, es preveu, durant el juny; la unificació de criteris permetrà fer controls més estrictes i també divulgar amb racionalitat l’espai com un atractiu turístic, encara que no per aquest estiu
Els cònsols han evitat pronunciar-se massa clarament sobre la rebuda que han tingut els cortalans a la decisió de prohibir de forma global l’accés rodat a la vall. La mandatària comunal que més impacte té en aquest sentit, Rosa Gili, ha assegurat que “el diàleg és constant”, venint a dir que es parla i s’escolta els propietaris, que han fet tot un seguit d’aportacions a un primer document que se’ls va presentar. Com a compensació, per dir-ho així, l’ordinació estableix un mecanisme perquè l’administració, en un sentit ampli i genèric, pugui subvencionar treballs de millora del patrimonial.
Dit d’una altra manera d’allò que s’entén amb l’explicació feta durant la compareixença per anunciar el consens sobre l’ordinació. Pel trasllat de qualsevol material a la vall es prioritza el vol en helicòpter que no pas qualsevol solució o opció motoritzada. Davant d’això, l’administració obre la porta a finançar sinó totalment sí una part del cost d’aquest vol en helicòpter, sense que això tregui aportacions econòmiques per altres conceptes. Però com que es prioritza l’helicòpter, l’administració també entén que s’ha de fer corresponsable de la situació.
L’accés a la vall per raons de conservació sempre haurà d’estar autoritzat per l’òrgan de gestió, que pot declinar tantes propostes com no vegi clares i, alhora, permetre aquelles que s’adiguin a allò que es pretén, que és la valorització del Madriu més autèntic. Així, Susanna Simon, a títol anecdòtic ha recordat que fa un temps es va autoritzar l’entrada a la vall d’una mena de carruatge perquè pogués traslladar uns arnés d’abelles i, d’aquesta manera, reactivar l’activitat apícola haguda anys ah al Madriu. “Se’l va autoritzar” perquè era dotar el Madriu d’una activitat més que havia tingut i havia perdut posteriorment.
Preservar amb cap, explotar amb seny
Els quatre cònsols s’han mostrat clarament a favor de l’ordinació consensuada. L’escaldenca Rosa Gili ha agraït als seus col·legues el temps que se’ls ha donat com a comú ‘totalment nou’ per estudiar aquelles propostes que hi havia sobre la taula. Gili ha remarcat que ella i el seu equip comunal sempre han estat molt partidaris, molt fans, gairebé, del Madriu. “Protegir”, “valoritzar” la vall és un repte. “Però necessitàvem una mica de temps” per situar-se i poder tractar també la qüestió amb els cortalans. Del resultat final, “n’estic molt contenta”.
De fet, aquest acontentament ha estat generalitzat. Jean-Michel Rascagneres ha recordat que com a articulista de premsa cada any demanava fer més esforços en pro del Madriu. I que mai no s’hauria pensat que acabés signant l’ordinació en tan que cònsol. Les actuals corporacions han “intentat millorar la redacció” de la normativa per tal que la protecció i promoció de la vall i del país siguin compatibles.
El cònsol encampadà ha advocat perquè es puguin més “més projectes” de manera conjunta. Astrié, com a mestre de cerimònies, ha evidenciat la seva satisfacció en cadascuna de les paraules que ha deixat anar. I el lauredià Josep Majoral, que ha parlat del Madriu com a “joia” tal i com també l’han definit algun dels altres intervinents, ha explicat que amb l’ordinació aprovada és el moment de “començar a explotar (la vall) amb seny” alhora que protegir-la amb cap i rigorositat.
Comentaris (9)