Més enllà de l’impacte imprevisible que tindrà la Covid, el futur de Naturlandia continua sent un dels grans maldecaps de la corporació liderada per Josep Majoral, que manté alguns desencontres amb la minoria que dirigeix Cerni Cairat, justament, per temes com el del parc de la Rabassa. Cairat seria més expeditiu tot i que admet que s’han de mantenir a la Rabassa algunes activitats, més centrades en el component muntanyenc i la restauració, que es puguin comercialitzar. El cap de la minoria, molt crític amb la decisió d’obrir el parc aquest estiu, ha avisat que al final de l’any, pot donar-se el cas que la societat, que ja ara segons els auditors “es troba en causa de dissolució”, no tingui cap altra sortida.
Majoral ha reconegut que s’ha encomanat un estudi per donar resposta als neguits de la minoria però ja ha deixat clar que “és molt fàcil parlar de la dissolució però s’ha de tenir clar”. El cònsol ha manifestat que hores d’ara “no sé ni si és viable”, perquè igualment s’haurien d’afrontar uns compromisos que no és clar que ara mateix el comú, com a màximíssim accionista de Camprabassa, pugui assumir. Per tant, i sense veure viable la concessió d’alguns dels ginys que hi ha o que hi pogués haver a la Rabassa, la voluntat és mantenir aquelles activitats de Naturlandia que són rendibles i reformular o suprimir aquelles altres que no són sostenibles.
Les apreciacions sobre Naturlandia i el seu futur les han dut a terme tant Majoral com Cairat al tomb d’una sessió de consell de comú que ha servit entre altres coses per aprovar una liquidació de comptes del 2019 amb un superàvit molt lleugerament superior al milió d’euros. S’ha aprovat sols amb els vots de la majoria. Desperta Laurèdia, per a sorpresa del cònsol, ha votat en contra dels comptes, arran d’unes despeses que, tal com ha remarcat l’auditoria, “no s’ajusten a la legalitat”. La discussió dels comptes s’ha fet en presència entre el públic del cònsol menor del passat mandat, Julià Call, i el llavors conseller de Finances Joan Gómez. També s'ha acordat una rebaixa dels tributs locals per a les empreses del 10%, que suposaran que la corporació deixi d'ingressar uns 400.000 euros.
Durant la sessió s’ha informat de les auditories de les societats vinculades pel comú. I com Camprabassa, tant la de la guarderia, la de les activitats esportives o la de promoció turística, tanquen amb dèficit. Naturlandia, com ja s’ha estat explicant aquests darrers dies, amb un forat d’1.180.000 euros. Majoral s’ha quedat amb la part positiva: el 2019 van créixer els ingressos i van reduir-se les despeses. Però Cairat ha advertit que la davallada de despesa es va deure en gran part per una desatenció en el manteniment, “posant en risc la seguretat” dels ginys.
La societat gestora de Naturlandia ha canviat d’empresa de control de seguretat -més enllà del comportament de l’usuari- del Tobotronc per garantir una revisió més integral de la que es feia fins ara
En benefici de l’anterior comú, l’actual cònsol ha explicat que en el traspàs se’ls va lliurar una certificació de la casa TUV per la qual el Tobotronc complia amb les exigències tècniques. Com que aquesta certificació vencia el març, es va demanar d’allargar-ne la vigència uns mesos però el tancament provocat per la Covid no ho va fer necessari. Ara, el comú -a través de Camprabassa, és clar- ha canviat d’empresa certificadora, i ha encomanat uns treballs de revisió més integrals a l’andorrana ECAM. Aquesta empresa no només avalua el giny des del punt de vista estructural sinó també quant a la seguretat i tot allò relacionat amb l’electricitat. Clar que una part de responsabilitat en la seguretat sempre l'acaba tenint l'usuari.
La presentació de les grans magnituds econòmiques de totes les societats participades pel comú i també, òbviament, de Camprabassa han servit perquè els dos màxims responsables de majoria i oposició establissin una mena de debat sobre el model de Naturlandia. Cairat ha deixat clar que les xifres i les auditories deixen fan evident la inviabilitat del projecte alhora que ha advertit que davant la situació d’aquest estiu causada per la pandèmia el parc no s’hauria d’haver obert. Majora ha respost que tot i que hi haurà una davallada d’ingressos els mesos de juliol i agost seguiran deixant benefici i que entre aplicar un ERTO a la plantilla o permetre als treballadors treballar, el segon escenari era millor.
Cerni Cairat també s’ha mostrat molt partidari del tancament del parc d’animals, de fet, per a ell ja no s’hauria d’haver posat en marxa. El cònsol ha tirat pilotes fora a la decisió que ja té gairebé presa Naturlandia -una altra cosa és què passarà quan es faci el debat formal en consell d’administració- de tancar el recinte animaler. Majoral ha assegurat que “no em moc ni un mil·límetre” del full de ruta traçat, que no és cap altre que estudiar una per una totes les activitats i en funció del seu rendiment o reconducció prendre decisions. Com s’ha fet per exemple amb el ràfting. S’ha acabat el debat, s’han declarat deserts els concursos que hi anaven associats i ja no se n’haurà de parlar més. Punt i final.
Comentaris (2)