Casa Xirro lamenta la “vehemència” amb què està actuant el comú d’Escaldes en contra seva

La propietat de les Terres del Solà de l’Estany manté que l’acció endegada per la corporació que lidera Rosa Gili “és descabellada” i “té poc recorregut”, i alerta que acabarà tenint conseqüències per a l’administració

Una imatge de l'Espai Xirro, a Engolasters.
Una imatge de l'Espai Xirro, a Engolasters. L'ANDART

A casa Xirro d’Escaldes estan astorats amb la decisió del comú d’Escaldes de qüestionar-los la possessió -que no la propietat, deixen clar- d’un terreny que fa gairebé tres dècades que es va començar a urbanitzar i del qual mai ningú no havia dubtat que era de la seva titularitat. Per això creuen que l’acció judicial que pretén endegar la corporació liderada per Rosa Gili “va més enllà del fet que la motiva”. En aquest marc, casa Xirro lamenta la “focalització” comunal i la “vehemència” amb què està actuant en contra seva l’administració comunal.

Les fonts de la propietat de les Terres del Solà de l’Estany consultades exposen sintèticament la seva versió davant la més que presumible demanda de lesivitat que promourà el comú les properes setmanes. S’expliquen amb arguments essencialment jurídics tot i que sense revelar l’estratègia legal. No obstant, no poden deixar de banda aspectes personals i subjectius, perquè creuen que el procés engegat per la corporació escaldenca va més enllà d’urbanisme i de normes.

La declaració de lesivitat es considera fora de lloc i “va més enllà del que ha motivat aquest afer”. “La vehemència amb què està actuant el comú no és pròpia d’un fet com aquest”. “Hi ha una focalització en la família Tomàs”

Casa Xirro defensa, d’entrada, que tot el que ha succeït aquests darrers trenta anys s’adiu a la legalitat vigent en cada moment. I manté que el comú no ha actuat amb el tarannà dialogant que els cònsols van intentar justificar en la compareixença de dilluns. Tampoc no haurien actuat amb la claredat i transparència defensada. “Ara treuen un document de la causa, ara li tornen a posar…” Estan a l’expectativa de la concreció de la demanda.

Per als portaveus consultats de la propietat de les Terres del Solà de l’Estany “l’acció és descabellada” i “té poc recorregut”. Recorden que una declaració de lesivitat, que tot i que reconeguda en la legislació andorrana s’ha desenvolupat molt poc, només es pot aplicar per a actes que “han de ser nuls de ple dret”, “casos de nul·litat greu; no un mer vici formal que es pugui convalidar”. Recorden les fonts que els jutges hauran de tenir en compte molts principis i drets que s’hauran de sospesar.

Les fonts consultades afirmen que hi ha en joc la seguretat jurídica o el principi de legalitat. I que aspectes com la bona fe, l’equitat o el temps transcorregut, que no és menor en aquest afer, caldrà que s’avaluïn en un procediment que, malauradament, pot durar anys i que, afirmen els portaveus de casa Xirro, tindrà conseqüències per a l’administració. Perquè, sigui com sigui, diuen, el comú d’Escaldes hi sortirà perdent. El perjudici que s’acabarà causant a la propietat, passi el que passi, consideren que és evident i anuncien que arribat el moment hi haurà d’haver una demanda de reparació pel dany causat.

OBRA FETA

Els portaveus de casa Xirro recorden que entre 1995 i 1999 ja hi va haver autoritzacions concedides, permisos atorgats, per desenvolupar la urbanització. Mai el comú va suspendre res de tot allò. I, en tot cas, va ser la propietat la qui no va acabar l’obra. Però la inversió major ja està feta. Segons la propietat, una part important dels serveis, encara que no ho sembli, estan passats. I també es van construir costosos murs de contenció. Això porta casa Xirro a defensar que es tracta, com estableix el pla d’urbanisme, d’un sòl urbà consolidat.

Cerni Escaler, Rosa Gili i Joaquim Dolsa durant la compareixença.

Relacionat

Escaldes du el ‘cas Xirro’ a la Batllia convençut que és “un tema d’irregularitats administratives”

I, si no fos el cas, aquesta és una qüestió que es podia discutir, dirimir, al tomb de la demanda d’atorgament de llicència urbanística que es va fer al seu dia i que el comú va denegar per la via del silenci administratiu, donant pas a una demanda de la propietat contra la corporació que ara està aturada per la Batllia que, segons casa Xirro, és normal que vulgui guanyar temps i recopilar la màxim informació possible per prendre qualsevol decisió. Però per a la propietat de les Terres del Solà de l’Estany, l’acció de lesivitat està fora de lloc i “va més enllà del que ha motivat aquest afer”. “La vehemència amb què està actuant el comú no és pròpia d’un fet com aquest”. “Hi ha una focalització en la família Tomàs”, han lamentat les fonts.

Lamenten que la corporació escaldenca va intentar guanyar temps, va mirar que passessin els terminis que tenia la propietat per poder-se defensar i tot plegat “causant un perjudici” i qüestionant en el marc d’una petició de permís urbanístic “la possessió”. “S’estan barrejant procediments; l’urbanisme no prejutja mai la propietat”. I remarquen des de casa Xirro que la contundència amb què s’expressa públicament el comú no se sosté, sempre a parer de la propietat, amb els fets que hi van darrere. Perquè, deixen clar, l’informe jurídic que al 1991 va posar en dubte la delimitació del terreny, que és un dels nuclis centrals de la demanda que plantejarà el comú, “no era ni preceptiu ni vinculant; vaja, que no calia demanar-lo”.

Imatge parcial de la zona en conflicte.

Relacionat

Escaldes ‘xirria’

També deixen clar des de casa Xirro que igual com no es diu que el propietari original del terreny, Joan Tomàs Fernàndez, al 1992 membre del comú d’Escaldes, no es va abstenir en la votació per acordar la delimitació, tampoc no es diu que hi votés a favor. “Al final, es tracta d’una decisió d’un òrgan col·legiat que no hagués canviat en res tant si el senyor Tomàs es va abstenir com si no ho va fer”. Per tot, “qui en surt malparat, d’entrada, és l’administrat”, en un procés que com va dir el comú té tres grans fases: la delimitació, les permutes i la qualificació del terreny en el marc de l’actual pla d’urbanisme. El cas és complexe i neix molt enverinat. N’hi ha per temps.

Comentaris (12)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.