En la impugnació de la candidatura d’Avellanet i Boada, Chato i Realp ja reconeixien que, realment, les metgesses objectivament no incorren en cap causa d’inelegibilitat, com així ho confirma la junta electoral en una resolució dictada aquest dimecres. L’òrgan presidit per la batlle Alexandra Terés, que està integrat per dues batlles més i per tres advocats representant les formacions parlamentàries més àmplies al Consell General, recorda que els motius per restringir el sufragi passiu, el dret a presentar-se i ser elegit en un procés electoral, han de ser molt excepcionals. Que no preveu la llei la inelegibilitat dels metges com a candidats a integrar el consell d’administració de la CASS i que tampoc un eventual conflicte d’interessos és motiu d’exclusió d’una candidatura.
La resolució és clara quan diu que “l’article 70 de la Llei 17/2008 (de la Seguretat Social), conté una llista tancada (numerus clausus) de les figures i càrrecs incompatibles amb la condició de membre del consell d'administració de la CASS i que són inelegibles. En aquesta llista no figura la condició de ‘metge convencionat’ ni la de professional liberal amb activitat concertada amb la parapública. Per tant, d'acord amb el principi de legalitat estricta, no es pot declarar la inelegibilitat de les candidates per una circumstància que la norma no ha tipificat com a tal”.
Quant a l’elegibilitat, la junta electoral va una mica més enllà i recorda que “l’article 69.2 de la Llei 17/2008 estableix de forma explícita que ‘una mateixa persona només es pot presentar a l’elecció en un sol col·legi electoral, a títol de candidata o de suplent'. Aquesta disposició legal és clau, ja que el legislador assumeix tàcitament i dóna per entès que poden coincidir en una mateixa persona diverses condicions o estatus professionals. L'única prohibició que imposa la llei davant d'aquesta dualitat de condicions no és la pèrdua del dret a ser elegible (inelegibilitat), sinó la limitació de l’exercici d'aquest dret a un sol col·legi electoral”.
Vaja, que es deixa clar que una persona pot concórrer al procés electoral, com a votant, en més d’un col·legi -pensin en aquella persona assalariada que alhora és patrona perquè cotitza una persona que li fa les tasques domèstiques a casa, en conseqüència és assalariat i patró-, però que en canvi només es pot presentar per a un dels col·legis respecte dels quals reuneixi les condicions. Avellanet pot ser assalariada i compte propi. I podrà votar per les dues bandes. Però només es pot presentar per a una de sola. I des d’aquest punt de vista, tampoc no hi ha cap mena de pega.
Ser metge convencionat a la CASS no és causa d’inelegibilitat i tampoc es pot considerar ex ante que que hi ha conflicte d’interessos o risc de bloqueig per manca de quòrum, manté la junta electoral en una resolució emesa aquest dimecres
A partir d’aquí, s’analitzen tres qüestions més partint de la base del recurs de Chato i Realp: el tema del conflicte d’interessos; el bloqueig institucional que posa de manifest el recurs en relació amb el fet que en cas de ser elegida, Avellanet s’haurà d’abstenir tot sovint i pot generar una manca de quòrum efectiu en el marc del consell d’administració que impedeixi que aquest pugui prendre decisions; la manca de competència de la junta per alertar d’un potencial problema. Tres en un, vaja. I tres en un que es carrega la junta electoral sense massa problema.
“En el marc de la legalitat vigent, el conflicte d’interessos no és una causa d'exclusió ex ante de la contesa electoral, sinó una situació que s'ha de gestionar ex post durant l’exercici del càrrec. L'ordenament jurídic ja preveu el mecanisme per salvaguardar la imparcialitat: el deure d’abstenció previst a l'article 114 del Codi de l’administració. La mera possibilitat que un representant hagi d’abstenir-se en determinades matèries no invalida la seva capacitat per ser elegit, ja que els electors del col·legi electoral són els què, amb el seu vot, han de valorar la idoneïtat del perfil del candidat malgrat les seves vinculacions professionals.”
Sobre el bloqueig que al·lega la candidatura impugnadora, la resolució diu: “Es tracta d’un risc potencial i futur que no pot fonamentar una declaració d'inelegibilitat present. El correcte funcionament del consell d’administració i la gestió dels quòrums és una responsabilitat organitzativa interna de l’òrgan un cop constituït.” I afegeix: “Impedir una candidatura basant-se en una hipòtesi de paràlisi institucional futura suposaria una restricció desproporcionada del dret de sufragi passiu, especialment quan la Llei no ha previst cap límit al nombre de professionals d'un mateix sector que poden formar part del consell d’administració.”
I finalment, “pel que fa a la petició subsidiària dels recurrents, perquè aquesta junta ‘reconegui l’existència d’un potencial conflicte d’interessos i l’obligació d’abstenció’, cal recordar que les competències d’aquest òrgan, segons la Llei 17/2008 i la vigent Llei qualificada del règim electoral i del referèndum, es limiten estrictament a la supervisió de la regularitat del procés electoral i la validació de candidatures”. Més encara: “La junta electoral no té facultats per dictar instruccions preventives sobre el comportament futur dels càrrecs electes ni per realitzar declaracions de caràcter ètic o professional que vinculin l’exercici del mandat.” La junta electoral recorda que “el deure d'abstenció és una obligació legal general que emana directament de la llei i del codi de l’administració, i el seu control correspon als òrgans de govern de la CASS i, en darrera instància, a la jurisdicció administrativa, però mai a una junta electoral en fase de proclamació de candidats. Per tant, aquesta pretensió ha de ser desestimada per manca de competència material”.
En fi, les pretensions d’apartar la ‘candidatura mèdica’ o, com a mínim, que es fes una mena de toc d’atenció des de la junta electoral han quedat en no-res. I Mercè Avellanet i Anna Boada podran continuar endavant amb la campanya que pretenguin fer en vista als comicis del proper 17 de juny.
Comentaris