La comissió de seguiment de la gestió de residus ha fet balanç d’un 2020, evidentment, marcat per la pandèmia. Com ha apuntat la ministra de Medi Ambient, Sílvia Calvó, l’exercici va començar amb xifres de recollida superiors a les del 2019 però tot va canviar de forma radical a partir de la declaració de l’emergència sanitària. En global, es van gestionar fins a 133.000 tones de brossa, un 1,5% menys que l’any anterior, a les quals cal sumar 287.000 de pedres i terres provinents, en gran part, de la construcció.
Els residus sanitaris es van disparar un 76% però tot ells van poder ser cremats al forn incinerador, el mateix lloc on, les pròximes setmanes, aniran els tèxtils, perquè les plantes de tractament a l’estranger estan saturades per culpa de la pandèmia
Ara bé, l’evolució no es homogènia, com ha desgranat la directora de Medi Ambient i Sostenibilitat, Sílvia Ferrer. Així, mentre que residus com el vidre (-11%), el rebuig (-5%) o els envasos lleugers (-6%) han partit davallada, en canvi, d’altres, han experimentat increments. Especialment, i lògicament, els sanitaris. Durat tot l’any, l’augment ha estat del 76%, amb pics importants a l’abril, l’octubre, el novembre i el desembre. Calvó ha volgut destacar que el seu tractament “s’ha pogut garantir amb seguretat”. En concret, s’han tractat pels canals específics del forn incinerador.
Allà també aniran al llarg de les properes setmanes el residu tèxtil que, habitualment, s’envia a plantes de reciclatge a l’estranger. Ferrer ha explicat que “les instal·lacions, vista la situació sanitària, es troben saturades pel potencial risc de contagi i pel tancament dels mercats on es distribueix el tèxtil”. Per tant, no té sentit enviar el material recollit a fora i, per tant, “és millor valoritzar-lo energèticament abans que llançar-lo a un abocador”.
Un aspecte que s’ha valorat de forma positiva en la trobada ha estat l’evolució, clarament a la baixa, de les bosses de plàstic. Des de les primeres mesures aplicades per buscar la seva reducció, el 2017, el seu ús ha caigut un 87%: de 3,3 milions a 431.481 el 2020. I el descens va ser especialment potent l’any passat: un 80%.
La ministra recorda que les directives europees demanen apostar per arribar al 65% però es mostra partidària d’intentar anar més enllà
Pel que fa als residus urbans, de les 51.330 tones recollides, es van poder reciclar el 47%, prop de l’objectiu marcat pel Pla Nacional que, justament, tenia en el 2020 el darrer any de vigència. Ara, cal impulsar un de nou, justament, vinculat a la futura llei d’Economia Circular. Un pla, ha avisat Calvó, que haurà de ser més ambiciós, seguint les pràctiques de la Unió Europea.
“Les directives ja marquen que caldria un 65%, entenen que seria un llindar mínim, que hem d’anar més enllà”, ha avançat la ministra. Per això, entén que la recollida de residus “és un tema que hem de treballar amb els comuns”, ja que “el sistema actual ens ha fet arribar al 50% però si volem objectius superiors, més del 65% ,ens hem de replantejar un sistema diferent que faci més fàcil als ciutadans la separació de les diferents tipologies de brossa”.
Dins d’aquest nou plantejament es valoraria anar més enllà amb la recollida del material orgànic, que ja es fa entre grans productors i empreses voluntàries. “Hi ha d’haver una reflexió de ben segur perquè a nivell europeu també es preveu”, ha indicat Calvó, que ha avançat que “s’ha de treballar en el si de la comissió com implementem aquesta nova línia i quins sistemes cal posar en marxa”. Un dels temes claus serà “tenir clar el destí del compost que s’elabora amb aquesta fracció orgànica”.
Comentaris (1)