Martí admet que no va defensar la sobirania del Principat en el 'cas BPA' per no dur el país a "una posició límit"

Martí admet que no va defensar la sobirania del Principat en el \'cas BPA\' per no dur el país a \"una posició límit\"
Martí admet que no va defensar la sobirania del Principat en el \'cas BPA\' per no dur el país a \"una posició límit\"

El cap de Govern, Toni Martí, ha admès aquest dijous Diada nacional de Meritxell, que no va actuar en cap moment per defensar la sobirania del Principat quan va ser informat de les amenaces que van rebre diversos dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA). El reconeixement implícit de Martí, amb la boca petita, ha arribat quan el màxim responsable de l’executiu ha afirmat que si hagués demanat algun tipus d’explicació a Espanya o als Estats Units “hauria posat en una posició verdaderament límit l’Estat andorrà”. De forma més contundent, Martí ha assegurat que “és mentida” que el Govern hagués participat en cap maniobra per facilitar a l’Estat espanyol dades sobre els Pujol. I també força clar ha estat el síndic general, Vicenç Mateu, quan durant el seu discurs oficial en motiu de la patrona ha afirmat que “potser fins i tot la sobirania del país en algun moment s’ha pogut veure en entredit”.

Martí s’ha referit per primer cop a l’episodi de les amenaces i extorsions denunciades per l’accionista majoritari de BPA Higini Cierco després del discurs de Mateu a Casa de la Vall. El cap de l’executiu s’ha mostrat contundent i molest. Però no ha pogut negar, ni tan sols ho ha provat, que se l’havia advertit ja fa mesos de la situació viscuda pels principals mandataris del banc que acabaria senti intervingut arran d’una nota del FinCEN. El màxim responsable governamental ha afirmat que l’executiu no va actuar perquè, segons ha dit, no hi hauria proves de les extorsions denunciades. No se li hauria aportat, segons ell, “ni una sola prova”. Martí, però, no ha explicat que se li va oferir en la primera de les trobades en què se li van exposar les amenaces veure una gravació on s’explicaven els fets i ell ho va refusar, sense convidar mai els interlocutors de BPA a acudir a la fiscalia ni a la Batllia. 

“Vostès pensen que un cap de Govern seriós hauria demanat consultes a l’ambaixador d’Espanya i dels Estats Units” sense proves? ha demanat Martí als periodistes que l’envoltaven per escoltar els seus parers sobre la qüestió. I ha afegit que “s’hauria posat en una posició verdaderament límit l’Estat andorrà”, amb la qual cosa defensar el Principat demanant explicacions a Espanya i a Amèrica hauria estat “una imprudència i una extrema temeritat”. En canvi, el Govern va optar per convidar l’INAF a què acordés la intervenció de BPA i, sobretot, va portar el ‘Notice of Findings’ del FinCEN a la fiscalia perquè iniciés tot el procés judicial encara en curs i sobre el qual també s’ha referit Martí. No content amb deixar que el ministeri públic fes la seva feina, i tot i saber de l’existència de les pressions i amenaces inicials, encara no fa gaires mesos el Govern va ordenar la interposició d’una querella contra diversos directius del banc.

Toni Martí ha tornat a insistir en quelcom que no es creu ningú: que no va parlar del ‘cas Pujol’ ni amb el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ni amb cap dels seus ministres. I això que de forma oficial, Martí, després de la confessió de Pujol i abans de l’esclat de la crisi de BPA va trobar-se en dues ocasions amb Rajoy: el 2 de setembre del 2014 a Madrid i el 7 i el 8 de gener del 2015 al Principat. Pel mig, com a mínim, hi va haver algunes trucades telefòniques directes entre tots dos dirigents. El cap de Govern ha estat contundent en assegurar que l’executiu no ha participat en cap moviment per fer arribar a Espanya dades de la situació bancària de la família de l’expresident de la Generalitat catalana (sí que es va reunir amb els representants de la banca per demanar-los quins saldos tenien, si en tenien, dels Pujol, que pel cas, i salvant les distàncies, deu ser si fa o no fa el mateix).

“La Justícia determinarà el que ha passat, però que es pugui acusar el Govern d’haver participat a fer efectiu un delicte com el de l’aixecament de la confidencialitat del secret bancari és senzillament vergonyós”, ha afirmat el ‘primer ministre’ andorrà, que també ha garantit que “es mentida” que l’executiu “per activa o per passiva, directament o indirectament, pugui estar mesclat” amb algunes de les coses que s’han explicat, especialment des de la premsa espanyola, les darreres setmanes. “No honora els consellers o aquella gent que fa aquestes insinuacions”, ha reblat Toni Martí, enutjat. 

El màxim representat de l’executiu andorrà ha manifestat també que ha enviat una carta a la comissió legislativa de seguiment del ‘cas BPA’ demanant de comparèixer-hi i posant-se a disposició dels consellers per respondre totes les preguntes que se li puguin formular. Alhora, ha estat força crític amb el president de Socialdemocràcia i Progrés -formació que aquest dijous a anunciat que tornarà a les reunions de la ‘comissió BPA’- i exadvocat dels accionistes majoritaris de BPA, un Jaume Bartumeu a qui ha recordat que “hi ha moments per fer política i moments per deixar de fer-la”. A més, Martí ha explicat que un cop deixi de ser cap de Govern, si mai se li demana col·laboració, “la meva obligació és ajudar; el que no faré mai és anar a fora a criticar el país o el Govern que jo he dirigit en una etapa anterior”.

Tots els grups parlamentaris han celebrat que Martí vulgui comparèixer a la ‘comissió BPA’. No obstant això, també es reclama que el cap de Govern s’expliqui de veritat. En aquest sentit, el president del grup mixt i conseller del PS, Pere López, ha lamentat que Martí i els ministres que van ser informats de les amenaces i les extorsions no haguessin posat en coneixement de l’arc parlamentari la informació de què disposaven. En general, els grups de l’oposició han criticat la manca d’informació rebuda i la poca transparència amb què treballa tant l’executiu com DA, ben al contrari del que hauria fet voler veure el síndic general o, com a mínim, ben al contrari del que ha demanat Vicenç Mateu.

Els ‘no-bàndols’ del síndic

Després de diferents discursos en què el màxim representant institucional de la cambra parlamentària havia encès el foc i havia contribuït a assenyalar els que eren bons i els que eren dolents, aquesta Diada de Meritxell, Mateu ha afirmat en el seu discurs institucional oficial que “el que no hauríem d’oblidar mai és que aquí no hi ha bàndols ni hi han de ser, que ni el Principat d’Andorra ni el Consell General no són aquella taula partida en dos”. El síndic feia així referència a l’escultura visual de Joan Brossa ‘Incomunicació’ situada recentment en una estança de la seu parlamentària després de rescatar-la de l’oblit en què malvivia a la placeta que hi ha enfront de l’encara seu central d’Andorra Telecom, en l’edifici que dóna a l’avinguda Meritxell.

Mateu, que com a filòsof és un amant de les metàfores i els recursos literaris, ha jugat novament amb la ‘Incomunicació’ de l’escultura per reclamar novament que malgrat les diferències que hi pugui haver, aquesta, la manca de diàleg, no s’imposi. “L’obra de Brossa és el recordatori d’allò que mai s’hauria d’esdevenir: que entre els consellers generals s’alcin murs insalvables que impedeixin d’escometre aquella tasca per a la qual vam ser escollits, i que no és altra que enraonar per arribar a prendre, sempre que sigui possible des de l’entesa, les millors decisions per Andorra”, ha llegit el mandatari parlamentari.

El síndic, que ha repetit que malgrat les dificultats s’ha avançat i que s’enfila un cert camí de recuperació no absent de complicacions, ha afirmat que “és cert que sovint ens deixem emportar per titulars sensacionalistes, oblidant que aquests no són més que onades –algunes certament violentes. La tendència de la marea és, en canvi, la d’una nova Andorra que a poc a poc emergeix de la crisi i que ho fa amb eines que ens han de donar prou confiança per assumir els desafiaments que ens presenti el futur”. No obstant això, per a Mateu el que “convé és que en èpoques de trasbals siguem capaços de mantenir la calma i la tranquil·litat, que actuem amb prudència i serenor, que defugim estridències que l’únic que aconsegueixen és perjudicar-nos col·lectivament i, en darrera instància, també com a persones”.

I després d’afirmar que “és imprescindible que la nostra acció es desenvolupi, per damunt de tot, amb equanimitat. El cert és que perdríem tota credibilitat si caiguéssim en la temptació de ser forts amb els febles i febles amb els forts”, el síndic general també ha manifestat que “potser fins i tot la sobirania del país en algun moment s’ha pogut veure en entredit. Ara bé, mantinguem el cap clar i mirem de no confondre causa i solució, ni els actors d’una i altra. No ens prestem tampoc a aquesta confusió en benefici propi. L’ambició deixa de ser legítima quan posa en perill el bé comú”.

Fotografies: agència ANA

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.