En l’informe d’observacions finals, de dotze pàgines i emès divendres, i al qual ha tingut accés l’Altaveu, es deixa constància dins el capítol dedicat a la salut, de la preocupació que hi ha a l’ONU perquè tot i les reiterades recomanacions per legalitzar l’avortament en els tres supòsits bàsics, “no s’ha pres cap mesura per aplicar” el suggeriment fet. La Cedaw no s’està per històries i excuses institucionals que van més enllà de drets fonamentals. Per a l’ONU: “La interpretació del dret a la vida a la Constitució limita els drets de salut sexual i reproductiva de les dones”.
Al comitè internacional també l’amoïna que “les dones i les nenes estiguin obligades a viatjar fora de l'Estat part per obtenir un avortament als països on legalment es disposa per motius més amplis” i critica el fet que “les dones pobres, les dones migrants i les nenes poden estar obligades a portar els seus embarassos a ple termini o a haver d’avortar de manera insegura, cosa que pot comportar dolor i patiment mental greus”.
En matèria de salut -i és cert que la Cedaw valora positivament avenços en d’altres aspectes-, a l’organisme de l’ONU també li treu el son "l’accés limitat als anticonceptius moderns, incloses les barreres que poden tenir les adolescents que poden tenir l’accés a la informació i als serveis de salut reproductiva, inclosos els anticonceptius”. I li preocupa moltíssim que “els proveïdors d'assistència sanitària i els assessors d'embaràs no poden proporcionar informació lliurement sobre l'avortament per por de ser processats per violar l'article 108 del Codi penal”.
Les paraules de la magistrada
Un altre focus d’interès en relació amb la compareixença de la delegació andorrana a Ginebra també se centra en veure com tracta el comitè de l’ONU les polèmiques -a vista andorrana- paraules pronunciades per la magistrada del Tribunal de Corts Canòlic Mingorance. El 31 d’octubre el Cedaw va donar per bones unes actes sintètiques de la compareixença andorrana. S’hi recull el passatge que més polseguera va aixecar al país en relació amb la jurista i el fet que la CASS finançava els avortaments.
L’acta de l’organisme de l’ONU, posant en boca de Mingorance però usant l’estil indirecte, transcriu la intervenció de la magistrada de la següent forma: “Va dir que l'avortament mai havia estat objecte d'una investigació a Andorra, tot i que es tracta d'un delicte. El sistema de seguretat social va sufragar els costos que suporten les dones que desitgen viatjar a França o Espanya per avortar. No hi va haver casos registrats de dones que van patir un avortament sense rebre assistència mèdica; i la qüestió de l'avortament a Andorra no ha posat en perill la vida de les dones”.
Comentaris (3)