El Govern ja considera un avenç amb relació a l’avortament el fet que estigui al debat públic, encara que continuï penalitzat en tots els seus supòsits. Així s’ha assegurat aquest dimecres davant el plenari de la comissió per l’Eliminació de la Violència vers les dones (CEDAW) de Nacions Unides, que ha avaluat el compliment per part d’Andorra de la convenció. Durant les gairebé tres hores de compareixença, la situació legal de la interrupció voluntària de l’embaràs ha estat un dels temes més tractats, però també s’ha hagut de defensar altres àmbits, com ara la impossibilitat, almenys segons la delegació, de tenir batlles especialitzats en violència de gènere.
Així, el tema de l’avortament no ha trigat gaire a posar-se sobre la taula. Qui ha respost en nom de la delegació ha estat la consellera general de Demòcrates per Andorra (DA), Maria Martisella, que ha tornat a esgrimir els arguments ja coneguts per mantenir la penalització en tots els supòsits, fins i tot en els tres considerats bàsics –risc de vida per la mare, violació i malformació del fetus-. “S’ha de deixar clar. Tenim una peculiaritat: dos Coprínceps que són indivisibles”, ha recordat, per després refermar que “despenalitzar l’avortament suposaria un canvi de sistema”.
La parlamentària ha volgut deixar clar que aquesta realitat no suposa, al seu entendre, cap problema per a les dones del Principat, ja que es pot anar a l’estranger. En aquest sentit, ho ha volgut comparar amb el que succeeix a altres àmbits de la salut. “No és inhabitual derivar a pacients a hospitals de França o Espanya amb els quals hi ha acords”, ha indicat. També ha remarcat que en els darrers anys no hi ha hagut cap condemna a cap dona per haver avortat.
Qui ha volgut completar la resposta ha estat el director del departament d’Afers Socials, Joan Carles Villaverde, que actuava també com a cap de la delegació. I és aquí on, davant els evidents retrets que s’estaven rebent per part d’algunes de les participants en l’avaluació, ha volgut defensar que “hi ha hagut avenços” amb relació a la situació de l’avortament. En concret, el fet que “ja no és un tabú” sinó que “està a debat i també ha arribat a l’àmbit polític”.
Sobre aquest punt, ha manifestat també que “no sabem quan arribarem al final del camí” –sense concretar si aquest punt seria la despenalització, però ha valorat positivament el fet que “estem en ell i estem fent passos”. Això sí, ha deixat clar que “el procés s’ha de portar de forma adequada”.
Les explicacions no sembla que hagin acabat de convèncer el plenari. Així, algunes de les ponents han posat en relleu que aquesta fórmula d’anar a l’estranger pot comportar implicacions de salut, ja que les dones que avorten han de disposar d’una assegurança sanitària i s’ha preguntat què succeeix quan aquesta persona no en disposa i tot el procediment es complica.
La delegació defensa que Andorra no pot disposar de magistrats centrats a la violència de gènere
Un altre àmbit pel qual s’han interessat algunes de les participants en el plenari que feien preguntes a la delegació ha estat la facilitat d’accés a la justícia per aquelles dones víctimes de violència de gènere. Des de la delegació, s’ha assegurat que “no hi ha cap obstacle perquè es faci una denúncia”, ja que “es pot anar a la policia i es pot tenir un advocat d’ofici”.
També s’ha defensat que no és possible en un Estat com a Andorra disposar de batlles especialitzats en aquests tipus de casos. Així, s’ha indicat que “no hi ha prou casos per justificar un magistrat especialitzat a ple temps” i que, si s’optés per jutges a temps parcial, caldria disposar d’entre 4 o 5. Així, s’entén que el sistema judicial està preparat perquè tots els batlles reben formació en aquest àmbit i, per tant, hi ha disponibilitat les 24 hores del dia.
Comentaris