L'home que sempre tenia diner en efectiu

Les declaracions contradictòries de l'empresari Rafael Pallardó van ser decisives per enviar Joan Pau Miquel a la presó És el principal testimoni de càrrec del cas BPA. L’epicentre de la investigació sumarial -com a mínim, per la part que s’ha fet pública- que va dur a la presó l’exconseller delegat de l’entitat financera intervinguda, Joan Pau Miquel. Rafael Pallardó Calatrava és un empresari del sector de la mar­roquineria, titular de societats com Bolsos Orientales, Gold City, Compañía Oriental de China o Línea Milano que un bon dia va descobrir que li aniria millor cobrant comissions als grans magnats xinesos radicats a Espanya i liderats per Gao Ping per ajudar-los a blanquejar diners que no pas venent sabates i cinturons a Barcelona. Tot el sumari ja accessible del cas BPA gira entorn a aquest personatge i a les compensacions dineràries que feia amb altres clients del banc. Segons el propi empresari, podia arribar a transferir de mitjana uns 300.000 euros a la setmana, alguns temps. L’home sempre tenia efectiu disponible. La seva presumpta relació amb la màfia xinesa que els bancs amb els quals operava suposadament no sabien era una font inesgotable de bitllets. Un empresari poc clar i menys convincent. I que, com ha posat de relleu la defensa d’un grup de gestors del banc judicialment inculpats en un escrit tramès a la batlle instructora i ja incorporat a la causa, incorre en nombroses contradiccions i, fins i tot, manifestes mentides que, essent com és un testimoni en la investigació a Andorra, suposaria que està cometent un delicte. Unes llibretes amb apunts financers que se li van requisar a Pallardó en un dels registres que la policia va fer a locals vinculats amb ell quan el van detenir (l’octubre del 2012) en el marc de l’operació Emperador i unes declaracions posteriors -12 de març- davant la fiscalia espanyola i la policia andorrana -13 de març-, van ser la clau de volta de la detenció i següent empresonament de l’exconseller delegat de BPA Joan Pau Miquel. Tot el sumari gira entorn a les dades de la llibreta i a les declaracions d’aquest home. Però la balle, en la causa BPA, només ha incorporat cinc pàgines d’aquell bloc quan l’original n’acumula uns quants centenars més. Segons la policia espanyola, Rafael Pallardó hauria enviat en dinou mesos 70 milions d’euros cap a la Xina. Una petita part d’aquesta quantitat va ser a través de BPA. La llibreta de Pallardó que Canòlic Mingorance no ha incorporat íntegrament al sumari mostra que l’empresari espanyol, acusat de ser un dels cervells de la trama de blanqueig de la màfia xinesa, va utilitzar altres bancs: andorrans i espanyols. I amb tots usava sistemes similars. Però com reconeix en la documentació que recull el sumari, aquest home nascut a València el 1964 i resident a Barcelona (als carrers Nicaragua, Rocafort i Alí Bei hi tenia els seus centres d’operacions) va decidir declarar contra BPA i Joan Pau Miquel perquè la fiscalia espanyola li va prometre poder tenir beneficis processals. De fet, Pallardó va arribar a pressionar un dels gestors del banc encausats perquè fes el mateix i, així, el bancari també pogués gaudir d’una millor situació. No era la primera vegada que l’empresari espanyol pressionava. Extorquia. Va gravar almenys un parell de videos per poder fer xantatge al banc. Especialment quan a mitjan 2011 BPA li va tallar l’operativa perquè ja no confiava en ell ni en els seus justificants. I, a més, la legislació en matèria de blanqueig s’havia endurit. Pallardó reconeix, però, que BPA li ha tancat l’aixeta, però que altres bancs, encara poc abans de ser detingut, li continuaven acceptant la seva manera de fer. Tant a Andorra com a Espanya. Pallardó arriba a incriminar Jordi Pujol i Marta Ferrusola a través d’alguns dels apunts que consten a la famosa llibreta. Però ho fa sense gaire convenciment. De fet, cada vegada que ha prestat declaració ha afegit coses noves. I moltes que es contradiuen entre elles. Si el març va assegurar que havien estat diverses les ocasions que havia compensat diners directament amb l’exconseller delegat de BPA, el mes de juny, quan compareix davant la batlle, ja redueix significativament el nombre. Justament, Joan Pau Miquel havia acreditat durant la investigació que bona part de les vegades que Pallardó l’acusava no és que no estigués a Barcelona. És que estava, fins i tot, de viatge fora d’Andorra. L’empresari espanyol mai no va explicar ni a la policia ni als jutges que havia informat BPA d’on procedien els diners. És a dir, que provenia de negociants xinesos. En canvi, en la darrera declaració davant la instructora assegura que en tot moment el banc ho sabia. Però el sumari del cas Emperador evidencia que fins i tot quan se li va tallar l’operativa, Pallardó mirava d’empescar-se-les perquè BPA no pogués saber que els diners venien de Gao Ping i el seu entorn. Es va buscar altres aliats (com Nacho Vidal i la seva germana, Maria José Jordá) per, amb quantitats més petites, continuar fent de les seves. Amb l’únic que no s’hauria contradit mai Pallardó és amb l’origen dels diners negres: evasió fiscal. Declarava que els contenidors que li enviaven de la Xina valien la meitat del que realment valien. I així havia de pagar menys impostos. Per tant, la meitat dels diners que necessitava per pagar els proveïdors no podien ser oficials. L’empresari espanyol deixa clar que té molt interès en què es resolgui tot plegat perquè ell, personalment, juntament amb el seu pare, té un compte bloquejat a Andorra amb dos milions d’euros. Un bloqueig judicial originat per una altra causa de blanqueig que se seguiria contra ell. Rafael Pallardó, que deixa clar que mai va cobrar comissions (i tampoc en pagava) ni a BPA ni als clients de l’entitat amb els quals compensava, tenia tractes amb directius i gestors de diferents bancs d’Andorra, fins on viatjava sovint. També quan la batlle del cas BPA li demana per alguns dels bancaris amb els quals havia tingut relació s’hauria contradit amb manifestacions fetes davant la policia o elements documentals que figuren al propi sumari. Persones que diu que coneix no les ha vist mai després o gent amb qui assegura tenir una relació gairebé d’odi resulta que havien fet intercanvis dineraris amb ell. I no van ser pas pocs. Perquè l’home i el seu despatx a Barcelona sempre estaven disponibles. De cash en tenia a tot hora.