La UIFAnd va investigar els veneçolans de BPA empesa per França i va aparcar el cas

La UIFAnd va investigar els veneçolans de BPA empesa per França i va aparcar el cas
La UIFAnd va investigar els veneçolans de BPA empesa per França i va aparcar el cas

La investigació oberta per la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAnd) el 2010 en relació a Banca Privada d’Andorra (BPA) es va activar arran d’una alerta de la seva homòloga francesa i va quedar en un calaix en no haver-hi cap element suficientment culpabilitzador. El cas es va reprendre a finals del 2012 arran d’una comunicació de la pròpia BPA i l’expedient administratiu que la unitat liderada per Carles Fiñana va obrir a l’entitat el 2013 va rebre un fort cop quan l’abril del 2014 la Batllia va desbloquejar els comptes d’un grup de clients veneçolans del banc. El desbloqueig el va confirmar mesos després el Tribunal de Corts. Segons la pròpia UIFAnd, aquell expedient, en cas d’haver-se continuat i tancat, hauria suposat una sanció administrativa considerada greu, i que comporta una multa de fins a 30.000 euros. I en cap cas suposa el tancament de l’activitat.

Les autoritats que lluiten contra la prevenció del blanqueig a França van trobar sospitós un pagament de 100.000 euros fet a París a través d’una targeta de crèdit de Banca Privada d’Andorra (BPA). Era el 2010. I la contrapart francesa de la UIFAnd va comunicar el fet a la unitat andorrana perquè fes les indagacions oportunes. El pagament l’havia realitzat, efectivament, un client de l’entitat bancària del Principat i aquesta va acreditar els saldos i els moviments fets per l’home, un conegut empresari veneçolà. La UIFAnd, segons fonts coneixedores de l’operativa bancària, va mantenir una alerta sobre el client però no en va fer un seguiment acurat. Sí que s’hauria advertit a BPA que qualsevol incidència notable havia de ser reportada.

Davant d’aquest fet, a final del 2012, comandaments del banc van contactar amb Carles Fiñana per advertir-los que el client en qüestió els havia ordenat una transferència propera, en xifres rodones, a cinquanta milions de dòlars amb la justificació que havia de fer front a la compra d’un immoble a la capital francesa. Així, Fiñana hauria comunicat la situació a la batlle Canòlic Mingorance i es va acabar dictant l’embargament de tot un seguit de comptes que tenien una certa relació entre ells -ja fos per nacionalitat comuna o per activitats econòmiques conjuntes. 

Bloqueig i desbloqueig

En global, es van bloquejar uns 200 milions de dòlars, uns 180 milions d’euros. Va ser arran d’aquesta decisió judicial, i al convenciment que els diners podien procedir d’activitats il·lícites relacionades amb la petroliera PDVSA, que en paral·lel a la instrucció dirigida per Mingorance es va obrir un expedient administratiu a BPA. Havent-hi una acció penal en curs, la UIFAnd va aturar el seu treball. I aquest es va veure molt afeblit quan l’abril del 2014, primer, i el juliol del mateix any, després, primer Mingorance i després la magistrada del Tribunal de Corts Anna Estragués van avalar l’aixecament del bloqueig dinerari.

Les dues jutges consideraven que no hi havia prou elements per mantenir un embargament que feia tant temps que durava. I que podia suposar, en cas de no concretar-se les sospites, un greuge molt elevat als titulars dels comptes que es podria girar en accions contra l’Estat andorrà molt elevades des del punt de vista econòmic. Les decisions judicials es van adoptar sense que Mingorance esperés a rebre la informació que havia sol·licitat a diverses autoritats estrangeres, entre d’altres de nord-americanes. De fet, els organismes requerits feia mesos que havien estat consultats i no es va rebre cap comunicació.

El fet que en un tres i no res s’esfumessin, un cop alliberats, 160 dels 180 milions d’euros inicialment bloquejats, va suposar un enfadament més que eloqüent en Fiñana. De fet, el cap de la UIFAnd era el principal promotor de l’operació i el defensor d’una acció que alts càrrecs del ministeri de Finances veien com una solució a les arques estatals si finalment es concretava una condemna i el comís dels diners. De fet, en certs nivells de l’edifici administratiu de Govern l’afer es coneixia com el ‘cas dels 200 milions’. El desbloqueig dinerari va suposar el refredament de l’expedient administratiu, que segons ha recordat aquests darrers dies el propi Fiñana, hauria pogut acabar comportant una sanció administrativa greu. Una multa menys rellevant, per exemple, que la imposada a MoraBanc o a Crèdit Andorrà per altres operatives administrativament reprovables.

A més, una vegada aixecades les mesures cautelars d’embargament de comptes, van acabar arribant al Principat algunes de les informacions sol·licitades per la batlle Mingorance. Una de les diligències suposadament més transcendents era la presa de declaració de Francisco Illarramendi, condemnat als Estats Units a una dotzena d’anys de presó per una estafa piramidal relacionada amb les assegurances que hi havia a l’entorn de PDVSA. La batlle instructora va interessar a l’FBI que interrogués Illarramendi al centre penitenciari on estava reclòs.

De la resposta donada per l’FBI després de parlar amb el reclús se n’extreia que l’home assegurava no conèixer cap dels clients veneçolans de BPA que s’estaven investigant a Andorra. I també explicava que havia sentit a parlar en alguna ocasió de l’entitat bancària andorrana perquè en alguna ocasió li havien assegurat que era relativament fàcil operar-hi i estava ubicada en una plaça financera discreta i segura. Illarramendi no va explicar, però, que havia intentat obrir compte a BPA i els directius del banc li van denegar la possibilitat en analitzar-ne el seu historial.

Certificats que certifiquen que el banc seguia la norma

Una de les coses que el cap de la UIFAnd, Carles Fiñana, no va explicar durant la roda de premsa d’aquest dimarts per anunciar el resultat de les activitats dutes a terme per l’organisme que dirigeix durant el 2015 va ser el fet que durant molts exercicis ell mateix es va encarregar d’emetre certificats assegurant que BPA complia estrictament la normativa del sector bancari i que no havia tingut obert cap procés transcendent en contra. Fiñana va explicar que feia un seguiment de BPA des del 2010, però va estalviar-se dir que el 2011 i el 2012 (com abans també el 2009), la unitat havia emès documents garantint que el banc complia amb allò que se li requeria. I els anys en què es van sol·licitar les certificacions no són casualitat. BPA estava immers en el procés de compra i posterior activació de Banco Madrid. I va haver de passar més controls que mai per part del Banc d’Espanya. Calia, també, segons les fonts properes a l’antiga direcció de l’entitat, ser molt escrupolosos amb tots els moviments que es fessin, i que podien acabar avortant, si sortien malament, la posada en marxa de la filial espanyola.

 

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.