Les advocades Anna Solé i Gema Martínez han presentat aquest dimecres en representació de la Plataforma Afectats BPA una reclamació contra el Govern, l’INAF, la UIFAND i l’AREB pels danys que consideren que la intervenció de Banca Privada d’Andorra (BPA) hauria generat a centenars de clients de l’entitat intervinguda. La petició administrativa, i que de no ser atesa s’acabarà judicialitzant, agrupa un total de 370 milions d’euros. És la suma total de les posicions que tenien la llarga llista de promotors de la demanda col·lectiva el 10 de març de l’any passat. En el text de l’acció legal es mira de justificar que la intervenció no hauria d’haver-se donat mai si l’administració hagués fet la seva feina amb anterioritat a la publicació de la nota del FinCEN.
Les juristes que signen la reclamació entenien que calia presentar-la abans del 10 de març perquè no es pugui considerar que transcorregut un any des de la intervenció, l’acció ja no era procedent. D’aquesta manera ja s’ha interromput el termini de prescripció de l’acció i en el futur, si escau, noves persones es podran afegir a la petició. La reclamació recorda que “els perjudicats és evident que no tenen cap tipus de responsabilitat” i, segons fonts de la plataforma, es lamenta la gestió de la situació.
En les reunions que els promotors de la plataforma van mantenir amb els responsables de l’administració de BPA se’ls hauria garantit que s’actuaria amb transparència i “no se’ns ha facilitat ni la posició ni tan sols se’ns ha informat si la documentació aportada s’ajustava a les necessitats requerides”. Això s’afegiria a la llista d’incompliments, a parer dels reclamants, que han protagonitzat els organismes que participen de la gestió de la crisi. I que ja s’haurien evidenciat abans. “Pel que hem pogut saber, les comunicacions prèvies i els requeriments fets per les autoritats americanes no van ser degudament respostos per les administracions andorranes”. Per contra, BPA “sí que hauria complert els requeriments fets pels reguladors”.
En la reclamació que acabarà generant probablement en demanda jurisdiccional es posa de relleu el fet que els perjudicats han estat “fins al darrer moment esperant una resposta”. I davant l’absència d’aquesta han hagut d’actuar. “Ni després de la retirada de la nota per part del FinCEN no s’han aixecat les mesures restrictives d’accés al capital, que entenem que són vulneradores de drets fonamentals atès que al Principat es reconeix la propietat privada.” Els reclamants consideren que havent només un 3% dels clients -segons les dades fetes públiques dimarts per l’AREB- que són presumptament sospitosos d’haver dut alguna pràctica de blanqueig, la mesura d’intervenir el banc “era altament agressiva i no ajustada”.
Per tot plegat, s’entén que l’administració es va excedir amb la intervenció de BPA i això ha generat un greu perjudici que els clients ‘travats’ de l’entitat consideren que no tenen el deure de suportar. Tots les persones que s’han afegit des de l’inici a la demanda hi apareixen de forma codificada. Hi ha un precedent amb el ‘cas Valora’, on es va optar per la mateixa fórmula i els tribunals ho van avalar. L’afer encara està en curs, encara s’està tramitant a la Batllia, i es va considerar que la via de codificar els demandants era la millor fórmula de protegir el secret bancari, vigent encara al Principat.
Comentaris