La caiguda de la inversió i els beneficis d’Andorra Telecom i FEDA permeten al Govern tancar el 2017 amb superàvit

L’executiu va tancar l’últim exercici amb nou milions de superàvit gràcies a uns ingressos de 423,35 milions d’euros i unes despeses, costos financers inclosos, de 414,27

-
-
La davallada de les inversions reals, que no van arribar ni a 40 milions d’euros, i el ‘préstec’ que habitualment fan les parapúbliques en forma de dividends -tot i que l’executiu va trencar una mica menys la guardiola que l’any anterior- han permès el Govern tancar el 2017 amb un superàvit de poc més de nou milions d’euros. Els comptes del passat exercici evidencien la caiguda notòria dels beneficis del sector bancari, principal aportant d’un impost de societats que ha deixat 14,3 milions menys que el 2016. I mentre els ingressos corrents van baixar de forma important, les despeses de funcionament no han deixat de créixer, un altre element preocupant.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha presentat aquest dimarts el resultat de la liquidació pressupostària i n’ha fet un balanç triomfalista destacant que per segon any consecutiu el Govern és capaç de presentar un superàvit de caixa. I el cinquè en què aquest superàvit es dóna en la gestió, és a dir, si no es tenen en compte les despeses financeres que cal afrontar. Cinca ha destacat que es consolida l’objectiu de l’equilibri pressupostari i ha afirmat que no només no s'ha generat dèficit per sobre del fixat per la llei, sinó que, a més, s'han tancat els comptes amb un superàvit del 0,3% respecte al PIB.

La liquidació pressupostària de l’any passat evidencia la davallada dels beneficis obtinguts pels bancs, que fa que la recaptació procedent dels impostos directes baixin prop de 12 milions

Les grans magnituds deixen uns ingressos durant el 2017 de 423,35 milions d’euros contra unes despeses, inclòs el cost de finançar els préstecs, de 414,27. Això suposa un superàvit de caixa de poc més de nou milions d’euros, lluny dels 22 que va presentar Cinca l’exercici passat. La caiguda de la recaptació i el fet que s’hagin agafat menys beneficis de les parapúbliques, especialment d’Andorra Telecom (els ingressos patrimonials s’han reduït de vuit milions d’euros) hi tenen molt a veure. No obstant, el ministre, que ha ressaltat justament que ha calgut recórrer menys a Andorra Telecom que altres anys, encara ha subratllat més el fet que considera que la recaptació generada per l’IGI mostra la recuperació econòmica. 

Però l’increment de l’IGI no té res a veure amb la caiguda dels ingressos provinents dels beneficis empresarials. Per tant, una mena de contrasentit. O l’economia no va tan bé o les empreses ja han après a maquillar els eventuals guanys que podrien arribar a obtenir. Perquè els ingressos per IRPF es mantenen estables amb una lleugera tendència a l’alça i l’impost sobre les rendes obtingudes pels no residents, tres quarts del mateix. Però anem a pams. Els ingressos corrents en el seu global, que superen els 423 milions d’euros, pateixen una caiguda del 3,56% respecte de la recaptació obtinguda el 2017.

Ingressos

La gran patacada de la recaptació es dóna en els impostos directes, passant de gairebé 83 milions a tot just 71. I en aquest capítol, l’impost de societats ha deixat només 26,5 milions quan el 2016 en va generar 40,8. La davallada dels guanys dels bancs és la gran protagonista del daltabaix, quedant més de set milions per sota del 2015, quan va esclatar BPA. L’impost sobre les plusvàlues, l’IRPF o l’impost relatiu als no residents ha permès aplacar una mica la caiguda dels beneficis empresarials.

Tant l’IRPF com l’impost sobre les plusvàlues i sobre les rendes dels no residents van lleugerament a l’alça, igual que la recaptació per la taxa de tabac i l’iGI

Els impostos indirectes han crescut respecte del pressupostat però s’equiparen gairebé fil per randa respecte el que es va recaptar el 2016. Uns 293 milions d’euros que surten de dues grans potes: l’IGI (132 milions d’euros) i l’impost sobre el tabac (108,5). Els dos grans conceptes de la imposició indirecta van a l’alça de forma molt moderada, especialment el tabac, un sector que trontolla amb l’acord amb la Unió Europea (UE). Quant als ingressos també cal veure els patrimonials, que se situen en poc més de 32 milions i això vol dir que és una davallada d’uns vuit milions respecte del 2016. 

Traduït: el Govern va passar menys el barret a FEDA i Andorra Telecom. L’elèctrica va aportar una mica més de tres milions i la companyia de telecomunicacions en va posar a la caixa 25. Aquest any, però i segons ha explicat Cinca, s’han repartit menys diners pels dividends d’Andorra Telecom. El ministre també ha indicat que, en ser Andorra un país amb 75.000 habitants, qualsevol fet pot variar els comptes. En aquest sentit, ha posat l'exemple d'un any en què es van ingressar quatre milions d'euros per una transmissió patrimonial derivada de la venda d'un terreny i que una quantitat com aquesta pot condicionar el resultat final d'una execució pressupostària.

Despeses

Quant a les despeses, tot i quedar per sota del pressupostat, el cost del funcionament creix respecte el 2016. Encara no cinc milions d’euros (de 349,7 a 354,4) que suposen percentualment un molt moderat 1,36%. On sí que hi ha reducció és en les despeses de capital. I especialment en les inversions. El capítol en global passa de 50, 2 a 46 milions d’euros. Però un any més, la inversió baixa. I cada vegada de manera més preocupant. Que un govern no inverteixi no és una bona cosa. I si el 2016 s’havien injectat en inversió real 44,5 milions, que no és res de l’altre món, aquest 2017 la mateixa magnitud va quedar en només 39,8 milions. Les despeses de capital van quedar molt lluny del pressupostat. I és aquí on l’executiu ha pogut ‘cuinar’ millor el superàvit presentat.

El cost del personal continua creixent -de 105 a 110 milions- mentre que el que la inversió real de l’administració central ja ni tan sols arriba als 40 milions 

Les despeses de personal, que s’inclouen en les despeses de funcionament, augmenten molt més, percentualment, que el conjunt de l’apartat. Un 4,85%, concretament, passant de 105,6 milions a 110,7 milions. L'increment relatiu a les despeses de personal ha estat motivat, segons Cinca, per l'augment de les remuneracions bàsiques als treballadors de l'administració, també ha destacat l'augment de les cotitzacions de la CASS i ha afegit l'increment de treballadors en règim eventual sobretot en l'àrea dels Afers Socials. Les despeses financeres continuen anant a la baixa per la diversificació de l’endeutament i per l’abaratiment del preu del diner. 

 

Etiquetes

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.