Les pretensions eren molt més àmplies. El procés de lesivitat pretenia anul·lar totes les decisions adoptades pel comú d’Escaldes sobre dita parcel·la i deixar sense efecte l’expedient. Començant per la delimitació entre terreny privat i terreny comunal, qüestionant si casa Xirro s’havia apoderat d’espai pública, passant per posar en dubte una permuta i acabant, sí, per la qualificació del sòl. En fi, que el comú d’Escaldes perseguia anul·lar en cascada tot un seguit de decisions que es van iniciar el 1992. El plet, en el seu moment, va aixecar una força polseguera. I el suflé va anar baixant a mesura que el debat jurídic anava avançant i s’anava cargolant. Perquè el litigi ha tingut unes quantes anades i vingudes.
La demanda interposada al seu dia -un procés de lesivitat instat la primavera del 2022- estava dividida, més o menys, en tres grans blocs. El de la delimitació de terreny, el de la permuta i el de la qualificació del sòl
D’entrada, la Batllia va tombar les pretensions del comú al·legant que tants anys després -ja s’ha dit que es qüestionaven decisions i documents des del 1992- posar-se a anul·lar segons què era posar en dubte la seguretat jurídica. I va engegar el comú que, com era de rebut, va elevar el cas al Tribunal Superior, que va fer una anàlisi acurada sobre el procés de lesivitat i va posar pros a la possibilitat (o no) de fer fer marxa enrere a determinades decisions. Així, i parlant planerament, va venir a dir que caldria diferenciar entre decisions que hi podria escaure l’anul·labilitat o nul·litat relativa i aquelles altres resolucions que podrien ser de plena nul·litat.
Les primeres anirien lligades a un termini de caducitat. Les segons, serien imprescriptibles. I aquí és quan s’ha anat perfilant la decisió última -perquè ha pujat i baixat de jurisdicció almenys quatre cops-, perquè el Superior ha anat ‘obligant’ la Batllia a anar acotant la qüestió perquè després la sala administrativa la pogués rematar. La demanda interposada al seu dia estava dividida, més o menys, en tres grans blocs. El de la delimitació de terreny, el de la permuta i el de la qualificació del sòl. Respecte els dos primers, s’ha vingut a dir que l’acció hauria caducat i que, en tot cas, caldria encetar algun altre tipus de procediment.
Però en el cas de la qualificació del terreny a nivell de pla d’urbanisme sí que s’ha donat peu a debatre la qüestió i és aquí quan la Batllia i la sala administrativa han conclòs que la parcel·la no pot considerar-se sòl urbà consolidat. O dit d’una altra manera: la resolució de fa poques setmanes, i que tanca la darrera apel·lació, formulada en aquest cas pels representants de casa Xirro, els hereus de Joan Tomàs, anul·la els plans d’urbanisme del 2007 i del 2018 només per allò relatiu a la qualificació urbanística de la partida de Terres del Solà (o del Serrat) de l’Estany.
ARGUMENTACIÓ
Curt i ras, l’argumentari fàctic dels tribunals és senzill: no es pot considerar sòl urbà desenvolupat aquell terreny que no ha desenvolupat res de res malgrat que ho hauria d’haver fet perquè tenia ‘l’autoritat’ per fer-ho. És clar, però, que els tribunals ho diuen lleugerament d’una altra manera. Però vaja, fa o no fa… De fet, casa Xirro al·legava, per exemple, que la seva situació era equiparable a Can Noguer. I la Justícia, de bones maneres, vénen a dir que els apel·lants pretenen comparar naps amb cols i que no cola. Perquè a Can Noguer hi ha edificacions, carrers i tot plegat… i a can Xirro de l’Estany amb prou feines es van marcar els vorals d’algunes voravies que ni tan sols existeixen.
La Batllia, primer, i el Superior, després, tomben les pretensions de l’apel·lant i la voluntat que s’apliquin determinades disposicions per portar l’aigua cap al seu molí. Veiem-ho. La sala administrativa del Tribunal Superior manté que el comú d’Escades-Engordany defensa que “com sigui que la urbanització situada a la finca dels agents no està consolidada, i no gaudeix dels serveis necessaris que preceptua l’article 25 de la LGOTU, el POUP no la podia qualificar com a sòl urbà consolidat, i aquest plantejament és compartit pel Tribunal de Batlles. També sosté l’administració comunal que s'ha de fer una interpretació teleològica de la disposició addicional segona de la LGOTU”.
Per contra, “la tesi de la part demandada -ara part apel·lant-, és que la pròpia LGOTU preveu un règim excepcional, no només per les urbanitzacions consolidades, sinó també per aquelles que estiguessin simplement aprovades, amb independència del grau d'execució de les obres d’urbanització. Així, es defensa que la finca té la condició de sòl urbà consolidat per aplicació de la disposició addicional segona de la LGOTU introduïda per la Llei 7/2018. De fet, aquesta mateixa posició es va mantenir en via administrativa, com reconeix el comú en l'escrit de demanda”.
“La manca de consolidació en quant a la implantació dels serveis bàsics per prestar servei a la previsió urbanística impedeix sostreure's dels requisits que preveu la norma base per poder considerar uns determinats terrenys com a sòl urbà consolidat”
Els titulars de casa Xirro al·leguen que hi ha disposicions i articles que generen excepcions o complementen o haurien de complementar interpretacions que farien possible que el seu terreny es pogués considerar de la manera que el va qualificar el pla urbanístic (POUP) del 2007 i, després, el del 2018. Però res de res. “La sentència del Tribunal de Batlles apel·lada analitza la manca de compliment de l’article 25 de la LGOTU, i fa una referència a l’article 83 de la LGOTU, del qual diu que ‘no pot ser d'aplicació doncs, tal i com s'ha exposat, ni ens trobem davant d'una urbanització ja existent o d'una zona consolidada. I en qual al fet que la mateixa es pogués considerar aprovada amb anterioritat a la pròpia llei, la seva manca de consolidació en quant a la implantació dels serveis bàsics per prestar servei a la previsió urbanística impedeix sostreure's dels requisits que preveu la norma base per poder considerar uns determinats terrenys com a sòl urbà consolidat’, conclusions que aquest tribunal comparteix”.
El Superior defensa que algunes de les disposicions a les quals casa Xirro s’aferra per defensar el que li convé no poden ser emprades “per justificar la qualificació com a sòl urbà consolidat de terrenys que no disposen dels servis urbanístics bàsics o quan els mateixos no es troben suficientmentdimensionats (subministrament d'aigua potable, sanejament, evacuació d'aigües pluvials, enllumenat, etc)”. O dient-ho d’una altra manera: “La impossibilitat física o històrica que pot justificar l’adaptació dels vials no és equiparable a la manca de serveis essencials: mentre que les limitacions orogràfiques o la vialitat preexistent permet justificar que no s'assoleixen les amplades i pendents normatives, la implantació i correcta dimensió de les xarxes bàsiques és una obligació urbanística exigible i materialment possible, que no queda dispensada per aquesta disposició addicional”.
Vaja, que cal que existeixin “de forma efectiva i operativa aquestes infraestructures mínimes”. I es recorda que alguna de les disposicions al·legades pels hereus de Joan Tomàs es van incorporar a la llei 18 anys després del text original. “I si el que es vol és regular una situació transitòria, la disposició s’havia de contenir ja en la redacció inicial de la LGOTU, i no molt temps després. De fet, si s’admet la interpretació dels propietaris de la finca, resultaria que la urbanització no hauria pogut tenir la classificació de sòl urbà consolidat a l'entrada en vigor de la LGOTU, però quasi 18 anys desprès, sí la tindria, interpretació que manca de tota lògica”, diu la sala.
“En definitiva, la interpretació de l'article 83 i de la disposició addicional segona de la LGOTU condueix a negar que les urbanitzacions aprovades però sense els elements essencials urbanístics exigits per la pròpia LGOTU, puguin ser sòl urbà consolidat, amb excepció d'aquells nuclis amb construccions ja bastides que no haguessin entregat la vialitat al comú pels quals es permet una amplada dels vials inferior i uns pendents superiors als que estableix el Reglament d’urbanització, però que han de ser iguals, com a mínim, als previstos en el decret d'autorització de la urbanització”.
PERICIAL
Per tant, la parcel·la objecte del debat no compleix. No compleix jurídicament i no compleix, menys encara, tenint en compte el parer de l’arquitecte a qui se li va encomanar una pericial. “Cal recordar que la prova pericial judicial que consta a les actuacions és reveladora de la manca de serveis urbanístics bàsic de la finca”. En efecte, l’informe de l’arquitecte pèrit diu: “S’ha visitat detingudament la urbanització, anotant cada una de les partides d’obra que s’han pogut identificar. Doncs hi ha molta malesa i la urbanització es troba en un grau de degradació considerable, tant per manca de manteniment, com que perquè l’obra no està acabada”.
Encara després el pèrit conclou que “les unitats funcionals completades és del 40%. A més, les fotografies incorporades a l'informe (són reveladores i mostren que no hi ha cap habitatge ni cap construcció bastida, més enllà d’uns vials molt degradats”. “En definitiva, la inclusió com a sòl urbà consolidat de la finca Terres del Solà de l’Estany (o Terres del Serrat de l’Estany) al PGOUP és clarament contrari a la LGOTU, la qual cosa obliga a la desestimació del recurs d'apel·lació ila confirmació de la sentència apel·lada”. Vaja, que no és sòl urbà consolidat.
I per si no n’hi havia prou, “cal dir que tampoc s’ha vulnerat el principi d’igualtat, compte tingut que el paràmetre de comparació aportat per la part apel·lant és el d’una urbanització amb edificis ja bastits i habitats, per la qual cosa no es tracta de dos situacions iguals sinó ben diferents”. Que comparar naps amb cols no és plausible i que, per tant, en terreny de casa Xirro a tocar del llac d’Engolasters no pot considerar com a sòl urbà consolidat, amb la qual cosa aquesta qualificació s’ha d’anul·lar dels plans d’urbanisme del 2007 i del 2018. Formalment, tema tancat. Encara que…
Comentaris (12)