La parlamentària llavors no adscrita es va veure immersa en una polèmica en relació amb les remuneracions que percebia qui en aquell moment era el president del grup parlamentari liberal, Ferran Costa. La polèmica va agafar tals dimensions que Costa va haver de reajustar tant la seva dedicació política com les retribucions que percebia. Tot derivava d’una documentació de la CASS que erròniament va rebre Montaner. D’aquí es va saber què cobrava Costa.
Montaner sempre ha assegurat que no va ser ella qui va publicitar la situació. Però els tribunals han considerat que hi ha indicis per pensar el contrari i per això la van processar. La parlamentària va fer diverses actuacions davant el Tribunal de Corts i la sala penal del Tribunal Superior per rebatre el processament considerant que era una decisió ferma i definitiva. I per això va portar el cas també al Constitucional, que no ha admès el seu recurs d’empara.
“En la lògica del procediment penal -manté el TC-, el processament no és una decisió definitiva en el sentit de l’article 18 quater de la Llei transitòria de procediments judicials, ja que no esgota el conjunt del procediment penal i no té un caràcter autònom en el si d’aquest procediment” i per això, i atès que les decisions de les instàncies ordinàries estan a parer de l’Alt tribunal degudament fonamentades, desestimen les pretensions de Montaner tot recordant-li que al final de tot el procés, si escau, podrà tornar a formular recurs d’empara.
Comentaris (4)