Carine Montaner porta al Constitucional el seu processament pel ‘cas Costa’

La líder d’Andorra Endavant creu que se li està vulnerant el dret a la defensa i el dret a un procés degut per impedir-li rebatre que se l’acusi formalment de revelació de secrets

Carine Montaner en un dels recents actes electorals.
Carine Montaner en un dels recents actes electorals. Toni Solanelles

La líder d’Andorra Endavant, consellera general electa i parlamentària no adscrita la darrera legislatura tancada, Carine Montaner, ha interposat un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) amb l’objectiu de rebatre el seu processament en el cas de la presumpta revelació de secrets, que d’això se l’acusa, en relació amb qui va ser el president del grup parlamentari liberal i després independent Ferran Costa.

Montaner va promoure un incident de nul·litat contra el processament dictat el 4 de gener, per intentar-lo deixar sense efecte. La parlamentària ha defensat que no ha comès cap mena de delicte en el marc dels fets que van fer que se sabés que Costa rebia més emoluments dels que suposadament li pertocaven per l’activitat política i que més o menys havien pactat els grups polítics. Tot plegat va comportar un enrenou d’elevades conseqüències que, amb el temps, va derivar en una querella de Costa contra Montaner que ara la té processada per una part dels fets respecte dels quals se l’acusava.

Però en relació a la suposada revelació de secrets, la jurisdicció ordinària sí que ha acabat assenyalant la presidenta d’Andorra Endavant com a eventual responsable del delicte. I d’aquí que la va assenyalar formalment des del 4 de gener. La defensa de la parlamentària va intentar rebatre el processament però ni el Tribunal de Corts ni la sala penal del Tribunal Superior no van admetre el recurs de nul·litat per les vies plantejades en considerar que el processament no tanca cap fase i, per tant, no és una decisió ferma i definitiva contra la qual es pugui recórrer.

Com que la defensa de Montaner ho entén de diferent manera, vista la jurisprudència i altres criteris jurídics, considera que la inadmissió del recurs vulnera el seu dret a un procés degut en el vessant d’obtenir una decisió raonada i congruent i, alhora també, la consellera general electa manté que se li està vulnerant el dret a al defensa, per la qual cosa ha promogut el recurs d’empara davant el TC. És un mecanisme com un altre per mirar que se li retiri l’acusació que se li formula.

Comentaris (7)

Trending