D’aquesta forma, es reactiva una guerra que l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics (AEAT) manté des del 2022. El text aprovat llavors, que també establia una mena de moratòria a la construcció mentre els comuns feien els estudis de càrrega, també va impulsar una suspensió de l’atorgament de noves llicències per a apartaments. I, a més, també s’establia que, en cas de venda a un altre propietari, el permís per operar turísticament dequeia. Aquesta és la decisió que més va enutjar la patronal.
Per això, els darrers anys va intentar tombar aquesta part de la llei per la via judicial. Sense sort. De fet, ni la Batllia ni el Superior van entrar a valorar el fons perquè, també ho reconeixia l’AEAT, se’ls demanava que es pronunciessin sobre un supòsit que no s’havia produït: que un apartament fos venut i perdés la llicència. En tot cas s’indicava, quan això succeís, es podria analitzar. Unes resolucions que el Constitucional, en una sentència que es va conèixer el mes passat, va validar.
Ara, però, l’AEAT torna a la càrrega. I ho fa perquè, ara sí, té sobre la taula fets reals. Apartaments que han perdut el permís. I no pas pocs. De fet, no es presentarà una única demanda, sinó fins a tres. Una per cadascun dels associats que han viscut aquesta situació. En tots els casos, gestionaven immobles de tercers que, per diferents motius, han acabat sent traspassats i, per tant, ara ja no poden ser apartaments turístics.
“Vaig exposar el problema als associats i, ara, l’advocat pensa que, havent-hi supòsits reals, podem guanyar”, ha explicat a Altaveu el president de la patronal, Àlex Ruiz. De fet, ell mateix és un dels empresaris afectats per l’aplicació, ara efectiva, de la mesura. En el seu cas, gestionava, entre molts altres immobles, tot un bloc que el propietari ha acabat donant com a dació en pagament en no poder fer front a la hipoteca contractada per adquirir-los. I això s’ha interpretat com un canvi de mans i, per tant, permís turístic fora. En total, 25 apartaments. I un problema similar tenen dos altres associats, tot i que amb una xifra menor d’immobles.
Per tant, a inicis de setembre, es preveu presentar fins a tres demandes diferents, una per cadascuna dels associats. I, a partir d’aquí, a esperar. En aquest cas es considera que la Justícia sí que haurà d’entrar en el fons de la mesura i, per tant, validar si s’ha vulnerat algun dret constitucional, com entén l’AEAT. “Estem disposats a arribar fins al final”, assegura Ruiz, que lamenta que “han jugat amb nosaltres”. Així, recorda que quan es va aprovar fa uns anys la Llei de l’allotjament turístic, “tant Toni Martí [llavors cap de Govern] com Francesc Camp [ministre de Turisme] ens van prometre que la llicència quedaria per sempre en l’habitatge i, després, ens han canviat les regles de joc”.
Ruiz reconeix que és probable que no tinguin sort ni a Batllia ni a Superior. En tot cas, l’objectiu, igual que amb l’anterior acció judicial, és arribar al TC. I que l’alt tribunal es pronunciï sobre si la mesura respecta o no la Carta Magna. I, en cas contrari, que tombi aquest punt de la Llei.
Comentaris (4)