Fa anys que la patronal del sector dels apartaments batalla contra alguns dels preceptes que es van impulsar el 2022 amb la Llei per a la promoció de la sostenibilitat i del desenvolupament urbanístic i del turisme. Aquest text, pel que fa a aquests allotjaments, suspenia l’atorgament de noves llicències i també establia que aquestes es perdien en cas que l’immoble fos venut. És a dir, el nou propietari no podia dedicar el pis comprat a un ús turístic.
L’entitat va demanar al ministre, Jordi Torres, que s’indiqués que la Llei no afectava aquelles llicències atorgades prèviament a la seva entrada en vigor, fet que Govern va desestimar. Posteriorment, es va presentar una acció judicial que, però, ni Batllia, ni posteriorment Superior, van admetre a tràmit. El motiu? Que no hi havia cap acte administratiu susceptible de ser recorregut perquè encara no s’havia produït cap cas concret d’un apartament venut que hagués perdut el permís per operar turísticament. En tot cas, quan hi hagués aquesta situació, la Justícia ja es podria pronunciar.
Vista la situació, l’AEAT va seguir la lluita al TC. I va presentar un recurs d’empara. En ell al·legava que s’estaven vulnerant els drets a un procés degut i a l’accés a la jurisdicció, tot i que, en el fons, el que es volia era intentar que els magistrats es pronunciessin sobre l’article de la Llei que establia la caducitat, en cas de traspàs, de les llicències turístiques, fet que no ha succeït. De fet, ni tan sols s’ha admès a tràmit l’acció.
Justament, en l’aute on es pren aquesta decisió, el TC posa en relleu aquesta segona voluntat que, deixa clar, no pertoca. A banda, s’entén que no s’ha vulnerat el dret d’accés a la jurisdicció. “L’òrgan judicial, en el moment de decidir la qüestió que se li va plantejar, tot i que fos in limine litis i acollint una excepció d’inadmissibilitat, va exercir la funció jurisdiccional -ius dicere- i, per tant, no es pot al·legar aquesta vulneració”, remarca la resolució, tot afegint que “tampoc el dret a un procés degut, perquè el procediment va seguir tots els tràmits previstos per la llei, sense causar cap mena d’indefensió”.
El TC considera que “tant l’aute de la Batllia com el de la sala administrativa estan sobradament motivats i ben fonamentats en Dret. De fet, es valida el fet que s’entengui que, en el fons, es tracta d’una “acció judicial d’impugnació indirecta d’una llei”, fet que, es deixa clar “no és admissible en el sistema de l’ordenament jurídic andorrà”. Per ala magistrats “les resolucions recorregudes venen, doncs, a ser una espècie “d’absolució en la instància”, que no prejutja el fons del problema, però que proclama amb total claredat que la demanda inicial i el procediment al qual va donar lloc no eren els adients amb la finalitat pretesa”. Per tant, “la decisió recorreguda no pot ser considerada il·lògica, arbitrària o absurda i, per tant, no pot ser anul·lada”.
Sobre la possibilitat que la Llei sigui inconstitucional, el TC no hi entra. Bàsicament perquè qui ho està reclamant, l’AEAT, no ho pot fer. “Cal recordar que l’article 99 de la Constitució limita la legitimació activa per interposar un recurs d’inconstitucionalitat contra les lleis i els decrets legislatius, a una cinquena part dels membres del Consell General, al cap de Govern i a tres comuns. I que l’article 100, per la tramitació d’un procés incidental d’inconstitucionalitat exigeix que aquest sigui plantejat estrictament per un òrgan judicial, el qual ha de tenir dubtes raonables i fonamentats sobre la constitucionalitat d’una norma legal i que aquesta sigui imprescindible per a la solució de la causa”, s’explica en l’aute.
A banda, el Tribunal entén que “la suposada infracció dels principis jurídics més rellevants, fins i tots d’aquells que són esmentats explícitament en la Constitució -article 3.2- com el principi de seguretat jurídica i el de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals, no possibiliten el recurs d’empara si no es troben integrats en algun o alguns dels drets i de les llibertats reconeguts en els capítols III i IV del títol II del text constitucional”. I s’avisa que “tampoc el dret a la propietat privada gaudeix de la protecció dels drets fonamentals a través del recurs d’empara”. Així doncs, “la infracció denunciada presenta una falta manifesta de contingut constitucional”.
Comentaris (4)