Durant el seu discurs, Sopena ha recordat que “el Codi penal inclou entre els seus tipus el de maltractament animal a l’article 297, però no ha previst la possibilitat de fixar una pena de prohibició de tenir animals. Per tant, es tracta d’evitar que el condemnat per maltractament animals pugui tornar a tenir animals i els torni a maltractar”. En conseqüència ha demanat introduir la prohibició de poder mantenir la tinença d’un animal per evitar “la reiteració, la reincidència”.
El fiscal general ha insistit en reclamar que s’estengui “la tipificació de la corrupció privada i de l’increment injustificat del patrimoni, així com estendre la responsabilitat penal a les persones jurídiques. Entenem que és urgent adoptar la signatura del Conveni de Nacions Unides contra la corrupció fet a Mèrida l’any 2003” i altres convenis i protocols de la mateixa índole, que van en el mateix sentit. Combatre el blanqueig i fer seguiment, embargament i comís del producte del delicte i del finançament del terrorisme.
Xavier Sopena també ha parlat de “la possibilitat d’una reforma extensa del Codi de procediment penal, encara que esdevé més urgent una modificació parcial per adequar l’ús de les noves tecnologies al procés penal, desenvolupar la regulació de les tècniques especials d’investigació i ampliar el termini de secret de les actuacions, així com facilitar i millorar l’accés a la informació financera i comptable per part dels investigadors”.
AGÈNCIA DE GESTIÓ D’ACTIUS
El màxim responsable del ministeri públic no ha precisat, però, què reclamava exactament. Però ha estat en aquest marc que ha demanat més mitjans per a la policia. Per investigar els delictes tecnològics i similars i, també, per fer un un major i millor seguiment dels actius digitals. “És un tema de preocupació tot el que són els actius financers digitals. Es pot utilitzar dins d’un marc completament lícit, però cada vegada s’observa més blanquejar o encobrir els delictes que hagin pogut cometre”, ha afirmat Sopena.
“És un tema de preocupació tot el que són els actius financers digitals. Es pot utilitzar dins d’un marc completament lícit, però cada vegada s’observa més blanquejar o encobrir els delictes que hagin pogut cometre”, ha afirmat Sopena
Sobre els actius digitals, Josep Maria Rossell ha afirmat que seria molt interessant, com a mecanisme de suport de les oficines judicials i per facilitar la feina a totes les autoritats que han de vetllar per la seguretat, poder disposar d’una agència nacional de gestió d’actius. En això s’ha mostrat totalment alineat amb Sopena. En canvi ha deferit respecte de les demandes de personal que ha fet el fiscal general. Malgrat que el president del CSJ ha assegurat que “és normal que demani més recursos humans”.
Xavier Sopena ha ressaltat que “tot i l’esforç pressupostari, cal posar en relleu que el nombre de fiscals adjunts, secretaris judicials i d’oficials és encara insuficient per assolir amb eficàcia i eficiència el conjunt de l’activitat que desenvolupa la fiscalia. Per tant, és absolutament necessari cobrir en el millor termini la plaça de retorn de fiscal adjunt que va deixar vacant el meu predecessor i ampliar la plantilla de la fiscalia amb un secretari judicial i dos oficials més”. Rossell ha demanat que primer es deixi implementar el pla de xoc tal i com estava dissenyat. I en aquest marc, la fiscalia ja té tots els recursos humans previstos. Més encara, el màxim responsable de la cúpula judicial ha recordat a Sopena que la plaça que ocupava Alberca ja l’ocupa ara ell. Per tant, peça per peça.
ALTRES DEMANDES
A nivell de canvis legals, altres peticions que ha posat sobre la taula Sopena, “seguint les recomanacions del comitè dels drets dels infants”, ha estat la necessitat de “ratificar el protocol facultatiu relatiu a la participació de nens en els conflictes armats, el protocol facultatiu relatiu a la venda de nens, la prostitució infantil i la utilització de nens a la pornografia i el Conveni internacional per a la protecció de totes les persones contra les desaparicions forçades”.
En el mateix sentit, ha insistit Sopena, “sembla necessària, tal com es va esmentar a la memòria de l’any anterior, una actualització de la Llei del ministeri fiscal i de la Llei de cooperació penal internacional que estigui adaptada a les previsions dels tractats internacionals d’aplicació en la matèria i les exigències dels compromisos internacionals adquirits pel Principat d’Andorra davant d’organismes com el GRECO, GRETA o MONEYVAL”. Es tracta de “garantir una cooperació internacional àgil de manera que el ministeri fiscal i les autoritats judicials puguin cooperar directament amb els seus homòlegs estrangers, preveure l’establiment d’equips conjunts d’investigació i regular amb caràcter general la compartició dels fons comissats entre jurisdiccions”.
Comentaris (6)