Un jutjat de Madrid assenyala l’excap de Salut Mental per les morts de padrins per la pandèmia

Si fins ara Carlos Mur havia hagut de respondre davant de la Justícia espanyola com a testimoni, a partir de dilluns ja haurà de declarar com a investigat per les morts que hi va haver d’usuaris de residències per a la gent 

Comentaris

El psiquiatre Carlos Mur es va incorporar al SAAS com a cap de servei de Salut Mental el gener del 2022.
El psiquiatre Carlos Mur es va incorporar al SAAS com a cap de servei de Salut Mental el gener del 2022. Toni Solanelles

La Justícia espanyola ha fet un pas més en contra de qui va ser fins fa poques setmanes cap del servei de Salut Mental de l’hospital, el psiquiatra Carlos Mur. Si fins ara el considerava testimoni, a partir de dilluns ja haurà de respondre com a investigat en la causa sobre la gestió de la pandèmia a les residències de gent gran a la comunitat de Madrid, que va acabar amb desenes de padrins difunts arran dels protocols, promoguts entre altres per Mur, que impedien la derivació dels usuaris dels centres residencials cap a hospitals.

I és que el jutjat d’instrucció 3 de Madrid ha citat a declarar com a investigats dilluns 26 de maig a les 12.30 hores dos alts càrrecs del govern de la comunitat de Madrid, Carlos Mur i Francisco Javier Martínez Peromingo, durant la pandèmia de Covid-19, segons ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM). Va ser just arran de la polèmica derivada per la gestió de la pandèmia que el psiquiatra es vindria a ’refugiar’ a Andorra, d’on també n’ha sortit amb la cua entre cames.

Tots dos van ser els encarregats de realitzar els protocols de no derivació hospitalària en residències de gent gran durant la primera onada del Covid. Mur era director general de Coordinació Sociosanitària de la Comunitat de Madrid, mentre que Peromingo va ocupar aquest mateix càrrec quan Mur va ser cessat. Es reobre així una causa que havia estat arxivada provisionalment gairebé tres anys abans, segons ha informat l’associació 7.291 Verdad y Justicia.

L’origen d’aquesta sol·licitud de la fiscalia provincial se sustenta en una denúncia col·lectiva de 109 familiars de víctimes de les residències, coordinada per les entitats Marea de Residències i 7291: Verdad y Justicia, presentada l’octubre de l’any passat. La denúncia es dirigia, entre d’altres, contra alts càrrecs del govern d’Isabel Díaz Ayuso per la comissió d’un delicte de denegació discriminatòria de l’assistència sanitària, castigat a l’article 511 del Codi Penal espanyol.

Etiquetes

Comentaris (10)

Trending