El cas es va jutjar fa unes setmanes i es va evidenciar una forta discrepància entre les dues parts. L’home que conduïa un cotxe del seu pare -també present en la causa i a la notificació de sentència- va al·legar en tot moment que no va evitar el xoc degut a la maniobra estranya i inesperada que va fer el seu predecessor, que accedia a una de les urbanitzacions que hi ha a la carretera d’Engolasters. Va pensar-se que sortia de la via -quan el que feia era maniobrar- i el va voler esquivar, amb la mala fortuna que li va engaltar una bona topada.
Per contra, el conductor ferit va mantenir que no va fer res que no hagués fet en altres ocasions. I que va senyalitzar degudament el gir amb l’intermitent. Més o menys el mateix va mantenir la fiscalia, amb l’aval dels policies especialistes amb atestats que van intervenir en la gestió posterior de l’accident. L’acusació pública considerava responsable de l’accident i les lesions corresponents l’home que duia el segon cotxe per dos motius essencials diferents. Es considera que anava excessivament ràpid (en una via amb màxim establert a 40 quilòmetres l’hora, el vehicle que va envestir circulava a 60) i que la maniobra d’evasió o d’intent d’esquivament en realitat era un avançament prohibit en aquella zona.
En fi, el tribunal s’ha fet seves les tesis de les acusacions i ha sentenciat l’home com a culpable d’un delicte menor de lesions per imprudència greu. Haurà d’estar vuit mesos sense permís de conduir a banda d’indemnitzar, si escau de manera solidària amb la seva asseguradora, amb 12.368 euros l’altre conductor, la víctima, i amb 699 euros la CASS. A banda, també s’han establert dos mesos d’arrest nocturn condicional amb un termini de suspensió de dos anys.
Comentaris (3)