Els gairebé dos anys de presó de Joan Besolí ‘només valen’ 70.000 euros

El gestor lauredià va reclamar a l’administració espanyola 4,6 milions pel temps que va estar empresonat juntament amb Sandro Rosell per un delictes dels quals finalment van quedar absolts

Comentaris

Joan Besolí durant un moment d'un documental televisiu.
Joan Besolí durant un moment d'un documental televisiu. TVC

Els gairebé dos anys que el gestor i empresari lauredià Joan Besolí es va passar a la presó ‘només valen’ 70.000 euros. Així ho ha estimat l’Audiència nacional espanyola, que si bé dóna en part la raó a la reclamació plantejada per Besolí, que va estar empresonat juntament amb el seu company i soci Sandro Rosell, expresident de l’FC Barcelona, només estima molt parcialment la reclamació econòmica que va fer, que ascendia a 4,6 milions d’euros.

L’Audiència nacional ha reconegut el dret de l'empresari andorrà a ser indemnitzat pel ministeri de Justícia amb la quantitat de 70.000 euros en concepte de danys morals per haver estat 645 dies (gairebé 22 mesos) a la presó provisional, segons especifica una sentència de 22 de març, a la qual s’han referit diversos mitjans espanyols. L’Audiència va considerar l’abril del 2019 innocents Besolí, Rosell i la resta d’acusats dels delictes pels quals havien estat processats: blanqueig i organització criminal. La fiscalia no va recórrer la sentència davant del Tribunal Suprem.

Amb la decisió del passat 22 de març, la secció tercera de la sala contenciosa administrativa estima de manera parcial el recurs que va presentar Besolí contra el ministeri de Justícia, que havia desestimat la reclamació de responsabilitat patrimonial de 4.609.622 euros. Les fonts consultades asseguren que Besolí té intenció de recórrer la resolució a cassació.

CONDUCTA IRREPROTXABLE

Besolí va justificar aquesta elevada reclamació en assegurar que la privació de llibertat a què es va veure sotmès li va provocar a la seva esfera personal i patrimonial una sèrie d'afeccions i danys de “molt notòria rellevància”; alhora que un perjudici reputacional. Explicava que era una persona “de conducta irreprotxable i reconeguda a Andorra”, amb una rellevant projecció pública, ja que havia estat conseller de Finances del comú de Sant Julià i un empresari andorrà que tenia uns ingressos anuals mitjans d'uns 200.000 euros.

Besolí considera, a més, que la imputació que s'hi va dirigir, en concret un delicte de blanqueig derivat d’ “una suposada (i inexistent) indeguda percepció de comissions pels drets audiovisuals de 24 partits de la Selecció brasilera de futbol i d'un contracte” amb Nike, va projectar sobre ell “una seriosa ombra de dubte en la seva imatge pública, atès l'ampli ressò mediàtic i a Internet”, relata la resolució, que al·ludeix així al contingut del recurs del soci de Rosell.

Precisament la presència a la causa de l'expresident del FC Barcelona, i que l'assumpte en què va ser implicat estigués relacionat amb drets de futbol va provocar, prosseguia el recurs de Besolí, una repercussió més gran a Andorra, amb una població d’uns 80.000 habitants: "El que va suposar posar en qüestió la seva irreprotxable trajectòria personal i professional, atès que es tractava de fets vinculats a l'activitat empresarial que desenvolupava sense cap mena de tatxa fins a aquesta data", recorda la resolució de l'Audiència nacional que transcriu el recurs de l'empresari andorrà.

Comentaris (3)

Trending