AINA: font de vida, camí de valors

En un dissabte en què el país bull d’activitats diverses, Canillo hi tenia un paper destacat. 50 anys del projecte de colònies d’AINA mereixien una gran celebració i és el que s’ha aconseguit. A mig matí monitors, exmonitors i alguns dels infants i joves que ja formen part d’aquesta gran família han fet cap a la placeta de Sant Serni per començar a assajar els cants. A les 12 hi havia prevista la missa de celebració, però mitja hora abans els bancs ja eren plens. I és que qui no ha format part de la gran família d’AINA?

Les notes de les guitarres i harmòniques ressonaven a l’interior del temple, mentre a fora, les autoritats s’anaven reunint. Amb l’arribada del bisbe d’Urgell i copríncep, Josep-Lluís Serrano, s’ha completat el seguici que ha fet cap a l’església. Ara sí, podia començar una celebració que ha diferit de les habituals. S’ha celebrat, s’ha honorat i s’ha donat gràcies. Que això també marca l’esperit ‘ainista’.

Lluny queda aquell 1976 en què mossèn Ramon va empènyer un primer grup de joves per muntar les colònies. Però la prova que el llegat perdut l’ha donat la Montserrat Samsó. Una de les primeres monitores que avui, ha pogut intervenir acompanyada de la seva filla Laia, que també ha estat monitora, i el seu net Marcel, primer assistent a les colònies i ara, per sorpresa d’ell mateix, també acceptant el repte de guiar els més petits.

La Montserrat ha recordat com ella formava part del grup escolta de Santa Maria de Gràcia i va venir de campaments a Andorra. Poc després se’n venia a viure al Principat i la coneixença amb mossèn Ramon va obrir el camí per posar els primers fonaments d’aquest projecte. “Ens fa molta gràcia poder-ho celebrar, no a tot arreu passa això de complir 50 anys i n’estem molt orgullosos”, confessava a la sortida de la litúrgia.

Tant la seva filla com el seu net coincidien en una paraula per definir AINA: “vida”. “Sense AINA jo no seria en aquest món”, ha reconegut el Marcel, que també posava en valor la identitat i el fet de poder conèixer gent d’arreu.

La missa, concelebrada per diversos capellans, ha estat encapçalada pel bisbe, que també ha volgut lloar i felicitar la tasca d’aquest mig segle. Serrano Pentinat ha posat en valor el fet que AINA, més que mitjans, ha donat educació en el lleure, que ajuda a mostrar la finalitat de les persones, i ha animat a seguir treballant per crear “voluntariat, fer país i fer créixer la nostra Andorra amb els valors viscuts des d’una petita església”.

La música ha tingut paper protagonista, i tothom ha compartit aquelles cançons apreses des de ben petits. Pregàries, comunió i set ofrenes, una per parròquia i amb set valors: amistat (una motxilla), alegria (el cançoner), servei (fotos antigues i actuals), AINA (un fulard), fe (espelma), natura (elements de la natura) i país (una tenda i un mapa).

REIVINDICAR EL LLEURE EDUCATIU

També ha pogut prendre la paraula, emocionat, el president de la Fundació d’Esplais Santa Maria de Núria (FEMN), Santi Amores. “El lleure educatiu, quan es fa bé, transforma les persones”, ha reivindicat, definint AINA com un “poble unit”. “AINA és una d’aquelles cases que quan hi entres, ho notes. Hi ha alguna cosa a les seves parets, a la mirada de la gent...”, ha continuat per deixar clar que la tasca que es fa “no és màgia, és pedagogia”. Uns valors que s’adquireixen que “no es compren, es construeixen”, per la qual cosa, ha exposat que la celebració dels 50 anys “no és nostàlgica, de mirar enrere, sinó que és un reconeixement a tot allò construït al que es podrà seguir construint, perquè les colònies puguin seguir sent aquell lloc on s’aprèn el que no ensenyen els llibres”.

Per cloure la celebració ha intervingut la ministra Mònica Bonell, canillenca i ‘ainista’, no s’ha estat de recordar, en declaracions posteriors les seves experiències. “És allà on em van fer fregar els plats per primera vegada i fins que no estaven ben nets i no passaven la inspecció, no podies anar a jugar”, recordava entre rialles. Tal com ha remarcant en la seva intervenció pública, AINA és “una escola de convivència i d’estima” i “una eina imprescindible pel futur”. Una “obra personal” de mossèn Ramon que també és “una obra col·lectiva”, on el llegat més important “són les persones”.

La festa ha continuat amb la inauguració del parc infantil d’AINA, un dinar popular i un bon grapat d’activitats més al llarg de tot el dissabte que ha de cloure amb un sopar de germanor i el tradicional foc de camp.