En tot allò que envolta la denominada ‘Operació Catalunya’ i la seva derivada andorrana, certament, tot és confús i uns tiren, literalment, merda als altres. I aquí tothom -a nivell polític, especialment, a Espanya- hi ha anat bé. Les darreres revelacions apareixen en el marc del sumari del ‘cas Leire’, la causa oberta de corrupció al tomb del PSOE amb l’intent de combatre tots aquells fronts que busquen fer caure l’actual líder socialista i president espanyol Pedro Sánchez. En aquest marc, un 15 de juliol d’ara fa dos anys, això és el 2024, la llavors militant del PSOE Leire Díez, en un despatx d’advocats, es reuneix amb qui havia estat el número 2 d’Interior en l’època de Mariano Rajoy per intentar treure-li informació.
Díez és considerada la ‘lampista del PSOE’. Una dona que feia tasques de pseudoespionatge informatiu i mirava de recaptar dades per aquí i per allà per mirar d’atacar qui fos que servís de cortina de fum per apagar els escàndols que envoltaven llavors -i envolten encara ara- l’esmentat Sánchez. En aquest marc i escenari, Leire es troba amb Martínez per demanar-li informació de tot el que hauria fet el PP i els seus acòlits contra qui fos, i especialment contra l’independentisme català. Es tracta de treure draps bruts per amagar-ne d’altres. I és així com, per exemple, certament, l’exsecretari d’Estat de Seguretat espanyol assegura que l’excomissari de policia jubilat José Manuel Villarejo no va participar per a res en la qüestió de BPA.
“Hi ha un punt en el tema de BPA que es coordinen les autoritats d’Andorra i les d’Espanya, la UIFAnd, el Sepblac, es coordinen les fiscalies, tot això ho dirigeix Grinda com a fiscal anticorrupció”
I explica Martínez que com ha fet en altres casos, Villarejo, aprofita l’avinentesa per treure profit personal de qualsevol situació on veu que pot treure el nas i fer negoci per elaborar quatre notes informatives que “són mentida” perquè parteixen d’informació falsa o parcialment falsa o que arreplega d’aquí i d’allà per mirar de construir allò que més li convé. Així, doncs, assegura que el ministeri d’Interior no té res a veure amb la caiguda de BPA. En canvi, però, parla d’una “actuació dirigida pel CNI, no pel ministeri d’Interior”, tot i que reconeix que no té proves del que va fer la intel·ligència espanyola perquè aquesta va a la seva.
Però no hi ha dubte, segons Martínez, que dirigeix el CNI i “ho gestiona la fiscalia a través de Grinda i els ministeris econòmics”. I és aquest marc para de “dos ‘tontos’ útils que són Marcelino (Martín Blas) i un home que se’n va a Andorra a portar un missatge al banc”. Després parlarà obertament de Celestino Barroso, l’agregat el 2014 d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra. Explica Martínez en uns minuts d’una conversa de més d’una hora i mitja amb Leire Díez que la comunicació del FinCEN ho precipita tot però que “hi ha un punt en el tema de BPA que es coordinen les autoritats d’Andorra i les d’Espanya, la UIFAnd, el Sepblac, es coordinen les fiscalies, tot això ho dirigeix Grinda com a fiscal anticorrupció”.
Martínez exposa “decisions absolutament desproporcionades que consisteixen en intervenir el banc amb l’acusació que el banc, no els clients, blanqueja. Que el banc blanqueja. I s’intervé el banc, que és una mesura totalment desproporcionada, tant a Andorra com a Espanya. Això és el març del 2015 i es fa en una setmana. No és normal, tot això. I allí no intervé Interior. Es fa de manera coordinada” i es precipita arran del ‘notice’ del FinCEN que “dubto molt” que ni Marcelino Martín Blas ni Celestino Barroso “sabessin què era”. Però, reconeix com no pot ser d’una altra manera, que l’exagregat d’Interior a l’ambaixada d’Espanya a Andorra un any abans ja havia parlat de la intervenció d’una institució americana si BPA no feia el que li demanarien a Madrid, que no va ser res més que sol·licitar dades bancàries dels Pujol i d’altres dirigents polítics catalans.
Curiosament, Martínez no sap explicar perquè un any abans ja s’havia amenaçat BPA. Perquè té clar que ni Bonifacio Díez Sevillano ni tampoc Eugenio Pino, que “és el cap de la manada”, tampoc sabien què era el FinCEN. Però tot s’hi val per justificar, en el seu cas, que en relació amb la destrucció del banc, que és un fet objectiu i objectivable des del punt de vista econòmic, Interior no hi va tenir res a veure.
Comentaris (1)