De fet, una enquesta de l’Altaveu totalment aleatòria no augura bons presagis i situa les eleccions -el dia és el 17 de juny encara que dilluns s’obre el vot per dipòsit- gairebé en la ignorància dels afiliats que, però, sí mostren preocupació pel futur de la institució i allò que gestiona. Les principals crítiques se centren en els tràmits presencials i en el funcionament de la cita prèvia. Diversos ciutadans consideren que les gestions són lentes i que sovint obliguen a fer diversos desplaçaments per resoldre un mateix expedient. També reclamen una atenció més àgil i eficient. Un altre dels aspectes que genera preocupació és el futur de les pensions i la sostenibilitat del sistema de jubilació.
Alguns enquestats admeten que no segueixen de prop el procés electoral, però sí que tenen una opinió clara sobre els problemes que detecten en el dia a dia. D’altres lamenten la manca d’informació sobre les funcions dels representants que s’escolliran. Tot plegat, en un context en què l’interès per les eleccions sembla, de moment, força limitat, però en què les preocupacions sobre el funcionament de la CASS continuen ben presents.
XIFRES
Les xifres de les darreres conteses fan esgarrifances i dibuixen una desafecció crònica. L’any 2022 es va tocar fons amb la participació més baixa de la història de la parapública, un minso I gairebé anecdòtic 2,92%. Traduït en persones, van ser poc més de 2.200 electors que van anar a dipositar la papereta d’un cens real de 76.000 ciutadans convocats. La tònica, de fet, és clarament descendent, si es té en compte que el 2018 la participació ja havia estat molt pobra, quedant-se en un 5,34%. El repte de les candidatures que ara inicien la cursa no és només convèncer amb les seves propostes, sinó, sobretot, mobilitzar una massa social que viu completament d'esquena a la gestió de la parapública.
Conscient d’aquest fet, la pròpia CASS s’ha abocat a mirar de traslladar a la ciutadania la importància dels comicis. Més encara en un moment molt transcendental. La institució considera bàsic fer canvis per garantir la sostenibilitat del sistema. I els canvis hi haurien d’arribar més aviat que tard, malgrat que els poders públics que els haurien de promoure sembla que, una vegada més, han adormit la situació. Pot passar massa factura electoral en un context en què el rebut -s’ha vist en les darreres enquestes de l’AR+I- ja és força elevat i ha generat una onada de nervis evidents entre els mandataris governamentals, especialment.
Enguany participen algunes candidatures menys que fa quatre anys. I són majoria, per exemple, els funcionaris que opten a una cadira com a representant dels assalariats al consell d’administració. Set candidatures en aquest terreny, més cinc en el cas dels jubilats i pensionistes i tres per representar tant els empresaris com els comptes propis. Quinze llistes perquè en surtin quatre representants. La jornada electoral serà el 17 de juny, encara que a partir de dilluns està obert el vot per dipòsit.
Del 8 al 15 de juny es podrà dipositar el vot de les 8 del matí a les 14.45 hores mentre que el darrer dia de vot per dipòsit, el dia 16, l’urna estarà disponible només fins a la 1 del migdia. En un intent d’acostar els comicis a la ciutadania, i després que es refusés la possibilitat del vot electrònic que el marc legal actual no preveu, l’actual consell d’administració de la CASS ha impulsat unes urnes mòbils que aniran a totes les parròquies per mirar de fer augmentar la participació.
Dilluns l’urna estarà al comú d’Ordino, dimarts serà al d’Encamp i a l’oficina de Turisme del Pas de la Casa. Dimecres serà el torn per Canillo i dijous l’urna visitarà la Massana. Sempre en les dependències comunals centrals. I aquesta primera setmana es tancarà a les dependències comunals de Prat de la Creu 68-76 per al cas d’Andorra la Vella. El dilluns següent, 15 de juny, la destinació de l’urna mòbil serà Sant Julià de Lòria i aquesta modalitat es tancarà el dia abans de la jornada electoral per excel·lència a Escaldes-Engordany. Tot plegat per mirar d’aconseguir més participació. Que no només interessin les pensions, que també i molt important, si no perquè la ciutadania s’impliqui en el funcionament del dia a dia de la CASS.
LA INFORMACIÓ A L’ALTAVEU: PÍNDOLES AUDIOVISUALS PER CONÈIXER PROPOSTES
Per posar llum a les propostes i ajudar l'electorat a trencar aquesta dinàmica d’apatia, l’Altaveu ha demanat a tots els candidats que responguin davant la càmera un qüestionari d’interès públic estructurat en tres grans blocs temàtics que resumeixen els principals reptes de la gestió sanitària i econòmica de la sanitat andorrana. L’objectiu és conèixer per boca dels mateixos candidats propostes en qüestions clau del funcionament de la CASS i de la gestió que fa en relació amb les prestacions sanitàries. El primer bloc analitza el funcionament de la mateixa parapública i demana accions concretes per recollir els neguits i demandes dels afiliats; el segon posa la lupa sobre la gestió i el control de les despeses sanitàries; i el tercer aborda, inevitablement, una de les preocupacions majúscules de la societat andorrana, el futur i la sostenibilitat de les pensions. En el format escollit per l’Altaveu per acostar les propostes als seus lectors, no hi apareixeran pas tots els candidats. Els representants de l’estament mèdic tant per al col·legi dels assalariats com per part dels empresaris i comptes propis, han declinat posar-se davant la càmera. Han tramès un escrit responent allò que ells han convingut. Ni tan sols referint-se al que se’ls demanava en concret. Al llarg d'aquesta campanya electoral, l’Altaveu compartirà diàriament amb els seus lectors les píndoles corresponents a cada bloc temàtic i col·legi electoral. L’objectiu no és un altre que oferir una eina directa, clara i contrastada que complementi les tradicionals professions de fe de les llistes i que permeti a l'elector, d’una vegada per totes, formar-se una opinió assenyada abans d'emetre el seu vot. La CASS es troba en una cruïlla decisiva, i el futur de la seva gestió també depèn de la resposta que es doni a les urnes.
Comentaris