I per fer-ho, no ho amaga, té clar que caldrà arribar a acords amb altres forces. Amb Concòrdia, malgrat la diferència evident amb l’acord d’associació, com a soci preferent en la configuració d’unes llistes parroquials que, té clar, seran decisives. Apunta, però, que el pacte ha d’anar molt més enllà de dos partits. Defensa que cal fer un front més ampli que agrupi també formacions locals i independents.
Pel que fa al PS, reconeix que les enquestes no són favorables, però aspira a capgirar-les. Amb un projecte que, remarca, té 26 anys de vida i està consolidat. I amb un candidat que no serà pas ell. Tot i que se l’havia situat en nombroses ocasions com a cap de llista, finalment la formació va donar la sorpresa i va oficialitzar, després d’un procés de primàries sense cap aspirant més, Gerard Alís com a futur candidat a cap de Govern. Baró explica que el considera una opció que enllaça els veterans i els joves de la formació i apunta que, en el seu cas, li falta expertesa política per haver-se posat al capdavant.
Quin balanç es pot fer d’aquesta legislatura a la qual li queden ja pocs mesos?
Si el fem des del vessant de la nostra feina, la del grup parlamentari, hem d’estar contents del que hem tirat endavant. Cal no oblidar que una de les nostres proposicions, la de l’oblit sanitari, es va aprovar i és gràcies al nostre treball com a consellers. Penso que això és molt important tenir-ho en compte. També hem fet esmenes i altres coses, que crec que són positives. Evidentment, si parlem de com està el país en comparació a quan va començar la legislatura, que penso que és l’important per a tots, estem amb els mateixos reptes que fa quatre i vuit anys. El que passa és que la gent viu pitjor. Hem passat d'una Andorra complicada a una d’impossible per a la classe treballadora. Aquest ha de ser el resum. Gràcies a DA tenim una Andorra amb els mateixos reptes, però pitjor que fa vuit anys, que és quan el senyor Xavier Espot va agafar el Govern d'aquest país.
Com afronta el PS les eleccions?
Amb moltes ganes. És evident que a la llista nacional anirem sols. És important perquè sabem cap a on anem i tenim un projecte molt clar, de país, des de fa molts anys. La nostra intenció, malgrat el que puguin dir les enquestes o malgrat el que es pugui dir, és liderar un canvi polític en aquest país. Tenim les persones. Que el Gerard [Alís] estigui al capdavant és una manera de demostrar que tenim gent amb ganes i preparada per fer un canvi en aquest país que, malauradament, ens ha destrossat amb aquests setze anys de Govern.
“Que el Gerard [Alís] estigui al capdavant és una manera de demostrar que tenim gent amb ganes i preparada per fer un canvi en aquest país que, malauradament, ens ha destrossat amb aquests setze anys de Govern”
Parlava de les enquestes, la darrera no era especialment favorable pel PS...
Té dues lectures. Hem de ser curosos. Una enquesta té la importància que té i, a més, hi ha un vot ocult molt important, que a nosaltres no ens ha ajudat mai. Si fem cas a les d’abans de les últimes eleccions i mirem el resultat final, no van tenir res a veure. Se’ns donava molt més favorits del que va acabar sent. No fem cas a l’enquesta com a tal, però l’analitzes i veus que Andorra necessita un canvi i hem de mirar tots cap a on ha d’anar. És evident que no és la millor enquesta, que no estàvem contents, però hem de fer entendre a la gent que el projecte socialdemòcrata, per nosaltres almenys, és el que aquest país necessita i jo penso que la gent ho veu. Més enllà de les enquestes que, repeteixo, són el que són i variaran el que hagin de variar, nosaltres continuem pensant que hem de ser l'alternativa d'aquest país.
Concòrdia, com a opció de canvi, els està menjant espai?
Jo no entraria en qui es menja a qui. Al final, cadascú té un projecte amb el qual tenim punts en comú i punts divergents. Són dos projectes diferents i cadascú ha de vendre el seu. Nosaltres ho farem perquè pensem que és el millor per al país. Si entrem en la lectura que Concòrdia ens fagocita, ens equivocarem. Cadascú té la seva visió de país, nosaltres en tenim la nostra i els nostres votants sabem perfectament quina és, potser no l’hem acabat de comunicar bé, tot i que amb les enquestes hem d’anar amb compte. Hem d'anar amb atenció i ja veurem què passa. No penso que uns ens mengem als altres, perquè són projectes diferents. Potser alguns que ens van votar a nosaltres ara ho fan per ells i també a l’inrevés. També hi ha altres partits, com Demòcrates o Andorra Endavant i sembla que en sortiran d’altres com pot ser Virtus, que diria que presentaran el projecte en pocs dies. Nosaltres hem de fer la nostra feina i presentar el nostre projecte. Ja tenim el nostre candidat i, a partir d’aquí, a treballar tant a la nacional com a PS i a les parroquials en plataformes molt més àmplies.
Hi havia molta gent que donava per fet que vostè seria el cap de llista. Per què no?
Arriba un moment en el qual jo hi he de pensar. Un moment en el qual he de seure a mi mateix i preguntar-me què faré a la propera legislatura. I no com a Pere, no com a membre del partit, sinó com a andorrà que s’estima el país i li vol el millor. Tant les eleccions com la legislatura que ve seran molt complicades perquè Demòcrates ens deixa un país pitjor que fa vuit i setze anys, destrossat, i a això algú li ha de posar solució. El PS s'ha de presentar com a alternativa de govern amb un projecte clar. La prova és que tenim 26 anys de vida. Jo en tinc 35 i aquests són els meus primers quatre al Consell General. Abans havia tingut càrrecs al partit, però penso que encara no era el meu moment, que tenim gent molt preparada, que necessitem gent que faci una mica aquest balanç entre la nova generació que arriba molt preparada -m’hi poso jo però també Maria Nazzaro, Joao de Melo o Marta Pujol, sense voler oblidar ningú-, persones molt preparades però que encara estan en aquest procés d'acabar de madurar en política; i, per altra banda, gent amb molta expertesa com Jordi Font, Susanna Vela o Mariona González, que han fet història i política molts anys, que tenen uns coneixements clau i que ens ajuden molt. Doncs penso que necessitem aquest perfil mitjà, almenys per aquesta legislatura per si mai realment arribem a governar, sigui com a principal partit o bé dins d'una possible coalició alternativa. I em vaig dir que potser no era encara el meu moment i vaig fer molt sincerament el pas de dir-li al Gerard que creia que havia de ser ell. També vam parlar amb gent del partit i ell s’ho havia de pensar, perquè és una decisió molt important, i jo em vaig posar a la seva disposició. Finalment, el Gerard va dir que sí i li vaig dir que estava a la seva disposició per estar on em demani.
“No hem de parlar d’un acord PS-Concòrdia, sinó d’un pacte molt més ampli, també amb partits territorials, amb gent independent, per fer un front comú amb idees programàtiques que ja tenim i posant les millors persones al capdavant per poder governar aquest país”
A les llistes hi serà?
La meva idea és que sí. Si el Gerard m’ho diu, estaré allà on se’m demani. La intenció és continuar al Consell General per seguir guanyant aquesta experiència i expertesa que em falta per tirar endavant si un dia així m’ho reclama el partit o el país. No vull fer un pas al costat, sinó guanyar experiència i això es fa al parlament.
Es pot donar per fet l’acord amb Concòrdia a les llistes parroquials?
No hem de parlar d’un acord PS-Concòrdia, sinó d’un pacte molt més ampli, també amb partits territorials, amb gent independent, per fer un front comú amb idees programàtiques que ja tenim i posant les millors persones al capdavant per poder governar aquest país. La idea no és guanyar per guanyar, que és el que va fer DA el 2011, per desbancar Jaume Bartumeu i el PS. No tenien cap projecte i això va ser el problema. Han de ser unes territorials fortes i en això hi estem treballant, penso que bé.
Veu factible llistes a totes les parròquies i que a totes hi hagi entesa?
La idea és que sí; poder fer fronts comuns a totes les parròquies. Al final, amb el sistema electoral on es guanyen els comicis no és a la circumscripció nacional sinó a les territorials. Llavors, deixar una parròquia de costat ja és donar als altres un avantatge que ens pot anar en contra al moment del resultat final. La idea és aquesta. De moment es treballa bé amb tothom i volem fer-ne, evidentment, a totes les parròquies.
Li demanaré per dues parròquies concretes. La primera, Escaldes. La tensió que hi ha amb Rosa Gili pot ser una dificultat?
Penso que tots hem entès una cosa: entrar en personalismes l’únic que farà és afavorir Demòcrates o com es vulguin dir ara. És fer un mal servei a la ciutadania, que ens demana un canvi i una nova forma de fer política. Aquesta n’és una: deixar-nos de personalismes, parlar entre tots i pensar en el millor pel país. No hem de parlar de persones, sinó de projecte i de país.
Des del PS, ni que sigui alguna persona, s’ha dit que amb Rosa Gili no?
No, perquè tampoc se n’ha parlat. Ara estem amb el projecte. No hem entrat encara en persones. En cap moment ningú ha dit que la nostra línia vermella ha de ser aquesta. Reitero, si entrem en personalismes, ens equivoquem; si entrem en partidismes, ens equivoquem; ha de ser un projecte molt més ampli.
A Sant Julià, si Ladislau Baró acaba sent el candidat demòcrata, pot ser un problema?
La nostra intenció és poder fer llistes a tot arreu. Evidentment, hem d'acabar de mirar com quadrem el puzle perquè cadascuna és molt diferent. No podem comparar Andorra la Vella amb Canillo o Sant Julià. Totes són diferents. A partir d’aquí, ja mirarem com quadrarem. No ens ha de fer por el candidat dels altres sinó que hem de centrar-nos en els nostres i ja veurem què passa.
“Veure que no hi ha ningú que es vulgui posar al capdavant del que ara mateix és el partit que governa el país et fa pensar que pot ser un final de cicle, que alguna cosa no funciona”.
Parlant de candidats, com valora que Demòcrates encara no hagi fet oficial qui serà el seu?
Cadascú a casa seva mira com ho fa. Certament, que no hi hagi ningú que es vulgui posar al capdavant del que ara mateix és el partit que governa el país et fa pensar que pot ser un final de cicle, que alguna cosa no funciona. A partir d’aquí, ens centrem en la nostra proposta, en el nostre candidat que, per a nosaltres és el millor. Cada partit té la llibertat de fer-ho a la seva manera.
Què li sembla que s’estigui parlant de buscar una altra marca electoral?
Mostra clarament que l'únic que volen és tenir cadira, sigui al preu que sigui, continuar governant però no per al país sinó pel seu propi bé. És una de les coses que ha fallat de Demòcrates: no han pensat en el país sinó en el seu propi bé i així ens ha anat, malauradament, al país.
L’acord d’associació i el fet que Concòrdia aposti clarament pel no i el PS pel sí, pot ser una dificultat per tancar aquests acords?
No. Nosaltres, evidentment, són ferms defensors de l’acord i pensem que serà una eina per millorar econòmicament, però ens uneix el referèndum. És el que s’ha de fer com més aviat millor. Hem demanat que es faci aquesta legislatura. Un cop s’ha signat, ja és moment de poder demanar a la ciutadania. Sembla que per part de Demòcrates i Govern no hi ha aquesta voluntat. Ho seguirem demanant al pacte d’Estat ara que ja està signat i el text està tancat. Si no es fa aquesta legislatura, la intenció és fer-lo a l’inici de la vinent i que sigui la ciutadania qui decideixi. Per a nosaltres, aquest acord, no sé si es podria haver negociat millor no, però és el que tenim i no n’hi haurà un altre.
Per a vostès, és positiu...
Sí. Nosaltres vam iniciar aquesta feina i no podem dir una altra cosa que no sigui sí a l’acord, però qui decidirà serà la ciutadania. Haurem de fer l'esforç d'explicar allò positiu i allò negatiu també, però a totes les forces, diguem-ne, del canvi el que ens uneix és el referèndum. Hem d’anar per aquí: la ciutadania és qui s’ha de posicionar perquè, al final, és qui té la sobirania.
[Possible canvi de marca de Demòcrates] “Mostra clarament que l'únic que volen és tenir cadira, sigui al preu que sigui; continuar governant però no pel país sinó pel seu propi bé. És una de les coses que ha fallat de Demòcrates: no han pensat en el país sinó en el seu propi bé i així ens ha anat, malauradament
Hi ha tacticisme per part de Demòcrates o simplement és una qüestió de dates?
No sé si hi ha tacticisme; sí que tinc clar que si el referèndum es volgués fer en aquesta legislatura, hi ha prou temps. Si no vaig errat, el cap de Govern pot convocar eleccions fins al juny. Havent signat ja i estant a l’octubre, si es treballa en bones condicions, tenim dos mesos llargs per fer la campanya i fer la consulta al desembre, allunyant-la de les eleccions, que, pel que ha dit ell, serien al març o a l’abril. Pensem que hi ha temps suficient i és per això que reclamem el referèndum aquesta legislatura.
L’habitatge serà, segurament, el gran tema de la campanya. Quines propostes portarà al programa el PS?
Quan deia que Demòcrates deixa un país pitjor que fa vuit anys l’exemple més concret és l’habitatge. Tenim una Andorra en la qual la gent no pot viure i l’estan expulsant cap a les comarques veïnes. Cal posar solucions. És un error garrafal no haver tornat a posar la pròrroga dels lloguers i descongelar el mercat de la forma salvatge com es farà a partir del gener. El que fa és deixar el país en una situació de risc social molt important. Per part d’aquest Govern és portar el país cap a un iceberg. El que cal és posar de nou les pròrrogues en marxa i crear una llei que reguli l'habitatge a preu assequible que és el que falta. Calen eines, com ara un índex de preu de referència o el registre de propietat, que ja veurem si es pot tirar endavant aquesta legislatura. Hem de començar a dir que, de les noves promocions, un 20% ha de ser per a habitatge a preu assequible i això s'ha de posar per llei. I reitero, cal una nova pròrroga per evitar el que passarà a partir de gener. No pot ser que la solució siguin unes ajudes que aniran al propietari que ho fa malament. Ens prenen el pèl i fan favors polítics a aquells que els votaran. I estan portant el país a la ruïna, a una exclusió social de la nostra classe treballadora. Un cop arribem a Govern, posarem noves pròrrogues i farem aquesta llei d’habitatge a preu assequible, tant de lloguer com de compra. Fins que no la tinguem, no ens en sortirem.
El programa d’ajuts el veu com a una mesura electoralista?
És una mesura electoralista que donarà ajudes a aquells que, en principi, els haurien de votar. És una forma de dir-los que, durant uns anys, no els han afavorit tot el que els haurien d’ajudar, perquè en bona part sí que ho han fet, i ara els fan regals polítics. És una mesura inflacionista que penso que, primer, haurien de treure i, després, demanar disculpes a la ciutadania perquè es pensen que som rucs.
Si vostès governen les trauran? Anul·laran el programa d’incentius per a fer habitatge a preu assequible si és que s'aprova i anul·laran el pla 30/40 d'ajudes?
Si nosaltres governem, repeteixo, el primer que farem és una llei que reguli l'habitatge a preu assequible, tornarem a congelar els contractes que siguin necessaris i, si calen ajudes de forma puntual, que segurament seran necessàries perquè entre gener i abril o maig pot ser tot un despropòsit total amb el qual jo pateixo molt, veurem quines s’han de treure i com. S’ha de fer de forma quirúrgica per no fer mal a aquells que les estan rebent perquè el que tampoc volem és fer mal a la classe treballadora d'aquest país.
No les traurien del tot sinó que les modularien...
Exacte, les modularien per no fer mal a la ciutadania i a partir d'aquí posar ajudes que, si calen, realment ajudin la classe treballadora, no els grans tenidors ni a la inversió especulativa. Jo no parlo d’inversió estrangera especulativa. M'és igual que siguis estranger o nacional. El que s'ha de fer, i és evident, és limitar o prohibir utilitzar l'habitatge com una eina especulativa. No pot ser una eina de mercat. Això ens ho hem de treure del cap. Ha de ser per viure, no per fer negoci. I això és una de les coses que, si nosaltres governem, s'ha d’acabar.
“El que s'ha de fer, i és evident, és limitar o prohibir utilitzar l'habitatge com una eina especulativa. No pot ser una eina de mercat. Això ens ho hem de treure del cap. Ha de ser per viure, no per fer negoci. I això és una de les coses que, si nosaltres governem, s'ha d’acabar”
L’avortament es despenalitzarà aquesta legislatura?
Suposadament, hi ha un text que no acaba d’arribar i que nosaltres no tenim. Cal recordar que nosaltres, amb la llei del Codi Penal, ja vam fer una esmena inicial per fer-ho i des de la majoria se'ns va dir que no. Va ser, penso, una altra oportunitat perduda i, també, temps. Si no s’ha fet fins ara és més per una manca de voluntat política de Govern i d’aquells que diuen que significaria la fi del Coprincipat, cosa que penso que no és certa. Aquí també hem aprovat el matrimoni igualitari i ningú ha marxat; continuem amb el mateix sistema institucional. L’avortament no pot continuar sent un delicte i, al nostre entendre, això seria un primer pas, però no el definitiu. Treballem i, tot i saber que és un projecte molt de cara a futur, ens agradaria que es pogués fer en aquest país i que hi hagués, com portem nosaltres al nostre programa electoral, avortament lliure. Com li deia, la despenalització és un primer pas que s’ha de fer ja, perquè anem molt tard. Recordem que tenim un ministre que s'encarrega de les relacions institucionals i que se’l va nomenar per a això. No sé quan entraran el text. Potser ho tramiten quan no tinguem temps material per treballar-lo, el que seria maquillatge polític, una tàctica habitual de DA. Podran dir que l’han entrat però que no s’ha pogut treballar, quan han tingut tres anys de majoria absoluta, més els quatre anteriors en què Xavier Espot també era cap de Govern. Vull dir no hi ha voluntat política de despenalitzar l'avortament.
En aquest cas, estarien disposats a facilitar la tramitació de la llei renunciant a fer-hi esmenes?
Primer hem de veure el text. Per exemple, per a mi és igual d’important despenalitzar la dona com fer-ho amb el metge. Ara mateix, com no l’he vist, jo no puc dir sí o no a una carta blanca. Cal veure quina llei presenten. Si ens convé a tots, endavant, però l’haig de veure. Per a nosaltres, els drets de les dones no és un tema qualsevol ni electoral. Ja fa molts anys que vam portar la nostra primera iniciativa legislativa. No donarem el sí a qualsevol preu; volem que es despenalitzi, però fent-ho bé. Serem molt exigents perquè els drets de les dones ni es polititzen ni es negocien.
Com es veu d’aquí a un any?
Sincerament, no sé ni on en veig la setmana vinent (riu). Bé, m’agradaria continuar treballant al servei del país sigui al Consell o on la ciutadania i els meus companys decideixin, però voldria seguir guanyant experiència i poder fer d’aquesta Andorra un país més just. Espero que amb una nova majoria on estiguem nosaltres i amb un Govern d'alternança progressista on puguem desfer tot allò que malauradament ha fet DA en aquests últims temps.
Comentaris (1)