El Constitucional va assegurar que el fet que no s’alliberés l’home, amb tota l’explicació que feia el Tribunal de Corts de les raons que conduïen a la denegació, estava sòlidament i constitucionalment justificat. Però, en canvi, es descartava l’arrest domiciliari i no s’indicava per quin motiu. Així que en aquest punt concret, l’Alt tribunal va considerar que s’havia vulnerat el dret a obtenir una resposta justificada en Dret i a un procés degudament motivat.
Però va ser sol·licitar a Corts que tornés a emetre la resolució i digués el que considerés en relació amb l’empresari que suposadament a través d’un parell de societats que ja va heretar del seu pare, convertiria en suposats lloguers compravenda de cotxes d’alta gama a ciutadans francesos amb l’objectiu que aquests s’estalviessin impostos, que un magistrat distint al primer del mateix Tribunal de Corts, ha tornat a adoptar la mateixa decisió.
No hi ha marge per a l’arrest domiciliari. A diferència de la primera ocasió, però, aquest cop, segons les fonts, l’òrgan jurisdiccional penal sí que es treballa una mica més l’argument i justifica perquè considera que no hi ha marge per enviar l’home a casa sota control monitoritzat. Està acusat de presumptes delictes de blanqueig de diners, de creació de document públic inautèntic i d’ús i comercialització de document públic inautèntic
Comentaris (2)