L’últim capítol, o el penúltim, vaja, perquè encara hi ha altres serrells d’aquell concurs que continuen dirimint-se en seu judicial, l’ha escrit la sala administrativa del Tribunal Superior, confirmant la validesa o donant per bona, com es vulgui dir, la segona valoració que el comitè tècnic va fer en relació als expedients, cursos, cursets i formacions que cadascun dels aspirants a un dels set llocs d’oficial van aportar.
La primera valoració es va considerar inadequada perquè el comitè de selecció, arran de la disparitat de formacions i de cursos i altres que havien aportat els aspirants en aquell concurs, es va allunyar del que fixava el Reglament de formació del personal de l’administració general. És a dir, per salvar la disparitat es va inventar un sistema que arran del recurs presentat el 2018 pels candidats que havien quedat en vuitè i novè lloc -és a dir, primer i segon reserva- però el 2020 es va considerar que no s’hi valia fer invents i que calia valorar els candidats i les seves formacions com indicava el reglament.
Per tant, es va obligar el comitè tècnic de selecció a tirar enrere el procés i a tornar a valorar les formacions presentades pels aspirants. El nou recompte, fa o no fa, va deixar tothom al seu lloc. En tot cas, no va modificar les set primeres posicions que era les que atribuïen la plaça d’oficial i va comportar modificacions lleugerament a la baixa per alguns dels altres aspirants, i, entre altres, dels recurrents.
Un d’aquests va tornar a recórrer, ara contra la segona valoració, en considerar que no s’havia tingut en compte prou bé la seva formació en Dret -assignatures soltes sense haver acabat la carrera- ni tampoc una formació sobre comandaments que havia realitzat. La Batllia va estimar en primera instància i de forma parcial el recurs del funcionari de policia i per aquest motiu el Govern va apel·lar contra la resolució, ara resolta en el sentit que indicava l’executiu i que ha deixat sense efecte la petició de l’agent que pretenia la plaça d’oficial.
I és que, recorda la sala administrativa del TS, “el Reglament de forma constant reiterada es refereix al concepte ‘curs’, que no és equiparable al d’assignatura”. I hi afegeix que “no es poden valorar com a “cursos”, i de forma independent, cadascuna de les assignatures aprovades en el programa de llicenciatura en dret (virtual) impartida pel Centre d’Estudis Virtuals de la Universitat d’Andorra -actualment extint-, si no s’ha conclòs el pla d’estudis. Ara bé, quan haguessin finalitzat aquests estudis -o, al seu cas, els estudis del pla de continuïtat-, aleshores sí es podran valorar les hores de formació totals”.
Però no era aquest darrer el cas. I, certament, el funcionari es queixava que podia ser més puntuat una formació sobre parlar en públic que no pas el fet d’haver superat un seguit d’assignatures de Dret, tot i que mai no va superar la carrera universitària -la llicenciatura o grau, segons el moment- en el seu conjunt. La sentència ara dictada manté que “l’agent al·lega que si s’apliqués el criteri del Govern, un candidat obtindria una valoració de 8 hores lectives encara que li faltés una sola assignatura per obtenir la titulació de llicenciatura (ara grau) en Dret, però podria obtenir una puntuació de 20 hores per un curs de parlar en públic impartit per una acadèmia privada, i és cert que aquesta situació es podria donar, però entendre el contrari suposa una interpretació que no respecta les previsions de Reglament”.
És per tant, a partir d’aquesta consideració conclusiva que el Superior dóna la raó al Govern i la treu al funcionari, que li havia atorgat la Batllia en primera instància. Ara caldrà veure si hi ha algun marge de maniobra per tal que el cas arribi al Tribunal Constitucional o s’acaba aquí; igual com caldrà veure com es resol el recurs presentat per un altre dels participants en el mateix controvertit concurs que fa anys i panys que cueja.
Comentaris (3)