Tot plegat d’allò més enrevessat i que fa anys que dura. El concurs, cinc anys llargs. La demanda i el que l’ha envoltat, més de tres. I al final de tot plegat, molts dels implicats ho estan, directament o indirectament, en totes les bandes, evidenciant que el clima laboral sempre ha estat complexe dins el cos, que hi ha hagut i hi ha grups, grupets i bàndols i que algunes direccions més que d’altres no han sabut tallar d’arrel alguns conflictes interns que s’han anat enquistant fins a convertir-se en un veritable maldecap per a la institució en concret i fins i tot per l’administració en general.
Ben aviat, i després que el propi Govern ho exigís arran d’una suposada mala aplicació de la sentència dictada pel Superior, el comitè de selecció, el jurat del concurs, hauria de refer l’acta amb el resultat del procés aplicant els barems ressaltats per la Justícia
Ben aviat, i després que el propi Govern ho exigís arran d’una suposada mala aplicació de la sentència dictada al seu moment per la sala administrativa del Tribunal Superior, el comitè de selecció, el jurat del concurs, hauria de refer l’acta amb el resultat del procés de selecció aplicant els barems ressaltats per la Justícia -valorant les hores lectives de cada formació integrada en el currículum dels candidats, per exemple- i comprovar si hi ha canvis o no. Els recurrents són dos dels suboficials que van participar en les proves i que van quedar en els llocs vuit i nou quan s’escollien set oficials.
El primer pas era refer la composició del comitè de selecció atès que estava incomplert entre altres coses perquè de llavors, al 2015, amb ara, hi ha hagut baixes al cos. Sia com vulgui, recentment s’ha comunicat que el comissari major i màxim responsable de la divisió de fronteres i immigració, Frederic Gutiérrez, s’integra en aquell jurat que haurà de recalcular els resultats del concurs cinc anys després.
Justament, hauria estat per la tensió generada per aquell concurs que, suposadament, hi hauria hagut algun que altre enfrontament entre elegits i demandants. Fins al punt que un dels sotsoficials recurrents juntament amb un altre uniformat del cos van querellar-se, ja al 2017, contra un dels nous comandaments escollits. Se li retreia a aquest segon una mena de persecució laboral. Tot plegat s’emmarcava, també, en episodis de baixes continuades del querellant -al·legant la persecució- i divergències diverses.
Un sol dels dos querellants i recurrent també en el cas del controvertit concurs d’oficials va acudir a la via administrativa, tot demandant el Govern com a responsable, per dir-ho així, que es toleressin pràctiques abusives, ‘moobing’ laboral
El Tribunal de Corts va desestimar la querella en recordar que l’assetjament laboral no està tipificat com a tal i que calia acudir a alguna altra de les instàncies. Un sol dels dos querellants i recurrent també en el cas del controvertit concurs d’oficials va acudir a la via administrativa, tot demandant el Govern com a responsable, per dir-ho així, que es toleressin pràctiques abusives, ‘moobing’. Els darrers dies -divendres en concret- es van dur a terme les testificals davant el batlle que dirigeix el procés, l’administrativista Xavier Colom.
Cadascuna de les parts i els testimonis sol·licitats -entre els quals, per exemple, l’oficial en contra del qual al seu dia s’havia articulat la querella arxivada- van exposar la seva posició i van ratificar-se (o no) en relació amb algunes de manifestacions fetes al llarg d’un procediment que uns tres anys després es troba encara en una fase avançada de la resolució de la primera instància. El serial, però, encara pot durar dies. I sinó, sempre hi poden haver ‘spin-off’.
Comentaris (5)