En el debat obert en el si del consell d’administració de la CASS s’hauria valorat que és la manera de fer habitual i el que marca la normativa vigent: si no hi ha decisió judicial ferma, no hi ha cap resolució a adoptar. De fet, aquest mateix criteri és el que ha adoptat el Col·legi de Metges quan es va posar sobre la taula el cas d’aquest metge que va ser enxampat per les càmeres de seguretat de l’hospital magrejant una altra treballadora, en aquest cas provinent d’una empresa d’integració de persones amb discapacitat.
El metge sempre va mantenir que es tractava d’una relació consentida i volguda per les dues parts. Però en aquest marc es posava en relleu si el consentiment de la noia, donada la seva capacitat suposadament minvada, seria bo. En tot cas, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) ha estat l’única institució que ha adoptat mesures cautelars després de posar el cas en mans de la fiscalia i que, de fet, fos aquest pas el que va conduir a la detenció del metge.
De manera sorprenent, tampoc cap entitat o organització propera a la víctima ha decidit actuar amb certa contundència. Certament, l’empresa a través de la qual el SAAS la tenia contractada, lligada a una institució que gestiona de manera regular persones amb discapacitat, ha fet acompanyament a la noia afectada. Però no ha transcendit pas que s’hagi constituït amb acusació particular com tampoc no ho hauria fet la Federació d’associacions de persones amb discapacitat (FAAD), que també ha evitat posicionar-se al respecte.
Comentaris