“Estem contents perquè hem pogut rubricar un text que ha permès obtenir una solució molt satisfactòria per Andorra: podem mantenir l’‘statu quo’ i alhora podem incrementar els drets de circulació per l’espai Schengen tant per als andorrans com per als residents i s’incrementa la cooperació policial”, ha assegurat el cap de Govern, Xavier Espot, en la roda de premsa de presentació de l’acord rubricat la setmana passada. Des del seu punt de vista suposa “un pas endavant significatiu”.
D’entrada, el Principat ha aconseguit l’objectiu que perseguia des del moment que va iniciar les converses amb la UE, que no és altre que evitar que l’aplicació del Reglament Entry Exit System (EES) -que ha d’entrar en vigor a partir del mes que ve- per als nacionals de països tercers suposés controls sistemàtics a les fronteres. “Hauria estat un perjudici enorme per a la mobilitat, per a l’economia i per la turisme”, ha exposat Espot, destacant que per als andorrans i residents al país “no canviarà res, la porositat a les fronteres seguirà igual i tindrem aquest punt d’equilibri entre mantenir la seguretat i fer els controls necessaris”. A més, el mecanisme acordat preveu que els turistes no hagin de registrar-se i que el temps passat a Andorra els computi dins dels terminis d’estada a l’espai Schengen.
“No canviarà res, la porositat a les fronteres seguirà igual i tindrem aquest punt d’equilibri entre mantenir la seguretat i fer els controls necessaris”, ha destacat Espot
Els canvis més significatius arriben per a aquelles persones de països tercers que vulguin accedir a un permís de residència. I és que a banda del procés actual d’Immigració, amb totes les comprovacions de seguretat que ja es fan, per tal de permetre que aquests residents també puguin circular per Schengen sense necessitat de registre EES -quelcoom que fins ara només succeïa a França i Espanya-, s’ha hagut d’establir un sistema de control de seguretat suplementari.
Així, es crearà un nou permís de residència per als nacionals de països tercers que serà el que donarà dret a circular lliurement per l’espai Schengen. Abans d’obtenir-lo, però se’ls atorgarà una autorització temporal d’activitat econòmica ja que mentrestant, França o Espanya faran l’avaluació de seguretat d’aquella persona consultant tant les bases de dades nacionals, com les internacionals i les del sistema Schengen. El termini per dur-la a terme serà de 28 dies i es podrà prorrogar 14 més en cas que s’hagi de consultar un altre país membre. Si tot està correcte, amb silenci administratiu o una avaluació de seguretat favorable se li podrà atorgar el permís. Si per contra, l’interessat es considera una amenaça per a l’ordre públic, la seguretat interior, la salut pública o les relacions internacionals dels estats membres de la UE, l’avaluació és desfavorable cal denegar el permís.
El secretari d’Estat per a les relacions amb la Unió Europea, Landry Riba, ha detallat que ara, amb les negociacions bilaterals que s’hauran de fer amb Espanya i França s’intentarà establir que quan l’avaluació sigui favorable, la resposta pugui ser “molt ràpida” per facilitar l’actuació a Andorra.
CASUÍSTIQUES
El procediment, però es pot trobar amb diferents casuístiques, ja que no és el mateix que la persona que vol obtenir el permís consti al sistema com una alerta (risc més baix) o una amenaça (risc major).
Si consta com una alerta, França o Espanya demanaran informació a l’Estat membre que l’ha emès i decidiran si és prou greu perquè no pugui residir a Andorra o si per contra, se li pot mantenir la residència però sense dret a circulació per a l’espai Schengen. “Ara potser tenim gent residint amb alertes activades però no ho sabem. A partir d’ara ho podrem saber”, ha destacar Riba, que com Espot han fet èmfasi en el reforç a la seguretat que suposarà el nou sistema.
“Ara potser tenim gent residint amb alertes activades però no ho sabem. A partir d’ara ho podrem saber”, ha dit Riba
En cas que una persona que ja resideix a Andorra canviï de situació en les bases de dades Schengen i sigui considerat una amenaça, França o Espanya demanaran que se li retiri el permís de residència i haurà d’abandonar el país.
Davant d’una denegació, l’afectat tindrà dret a recórrer, però ho haurà de fer davant les autoritats Schengen, que són les competents. Igualment, Riba ha destacat que s’ha garantit un dret de trànsit perquè la persona pugui sortir d’Andorra i trobar un punt de sortida de Schengen. Igualment, si un residents a Andorra entra a Schengen i se li notifica que no hi pot estar, també podrà fer el viatge fins arribar al Principat perquè és el seu lloc de residència.
Finalment, s’ha destacat que les persones residents nacionals de països tercers tindran dos anys des de l’entrada en vigor de la nova normativa per tal de renovar el seu permís de residència i aconseguir la nova targeta que li donarà accés a Schengen. En aquest cas, el control de França o Espanya serà aleatori.
Espot, de la seva banda, ha defensat la importància de la contractació en origen per poder evitar problemes amb les denegacions de permisos. En aquest sentit, ha exposat que la prova pilot que es vol iniciar amb Colòmbia està pràcticament a punt i la previsió és que es pugui iniciar “en les properes setmanes”.
RELACIONS AMB EUROPA I ACORDS BILATERALS
Espot ha volgut destacar que l’acord amb la UE per a l’‘entry/exit’ “no és fruit de la casualitat”, sinó que ha arribat gràcies a factors tan importants com la “credibilitat internacional que Andorra ha anat adquirint els darrers anys, així com les bones relacions que es mantenen amb la UE fruit de la negociació de l’acord d’associació”.
D’altra banda, un cop les negociacions amb la Comissió Europea van estar molt avançades, Andorra també va iniciar les converses amb Espanya i França per concretar els aspectes operatius a les respectives fronteres.
Sobre l’acord d’associació, ha indicat que per ara no hi ha novetats i que se segueix a l’espera que es pugui assolir una unanimitat sobre la naturalesa jurídica del text. Espot ha reconegut que difícilment es podrà assolir si no es declara mixt i ara falta que Espanya canviï la seva posició. “En l’àmbit europeu les coses es fan per procés de decantació, però no sabem quan es buidarà de tot el càntir”, ha manifestat, augurant que és “qüestió de setmanes que s’acabi desllorigant”.
Comentaris (12)