El Consell Superior estudia recórrer a magistrats substituts per resoldre incompatibilitats a Corts

(AMB VÍDEO) Promet el càrrec la jurista catalana que va veure com se l’impugnava el procés pel qual havia estat designada i el president de la cúpula judicial celebra que s’hagin tancat dubtes sobre el sistema d’elecció: “Les regles del joc són aquestes”

Míriam de Rosa en el moment de prometre el càrrec.
Míriam de Rosa en el moment de prometre el càrrec. Toni Solanelles

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

El Consell Superior de la Justícia (CSJ) es planteja recórrer a magistrats substituts per composar sala al Tribunal de Corts i, d’aquesta manera, salvar eventuals incompatibilitats sense haver de fer pujar puntualment batlles. Així ho ha assegurat el president de la cúpula judicial, Josep Maria Rossell, després de l’acte de promesa del càrrec de la nova magistrada de Corts, la jurista catalana, fins ara jutge d’instrucció a Barcelona, Míriam de Rosa. Rossell ha celebrat que s’hagi tancat del tot la polèmica que ha envoltat aquest nomenament i que s’hagi donat per bo el sistema de tria de magistrats: tres concursos interns i un d’extern. “Les regles del joc són aquestes”, ha emfatitzat el president del Consell Superior.

Rossell ha explicat després del breu acte, en què De Rosa ha afirmat que “treballaré molt dur per estar a l’alçada de la confiança depositada i de l’alçada d’aquest país”, que ara per ara el Tribunal de Corts queda configurat per cinc magistrats a plena dedicació. Però que s’està estudiant “si és possible recórrer a magistrats substituts per composar sala” i d’aquesta manera eludir eventuals ‘conflictes’ que puguin sorgir. Hi ha molta crítica sobre el fet que s’hagi de recórrer tant sovint a batlles per tapar els buits obligats que deixa el fet que a Corts hi hagi majoritàriament antics fiscals. Rossell ha afirmat que en un mes es preveu tenir la decisió adoptada.

Just aquest dijous s’esgota la bossa de magistrats substituts que de forma anual es va renovant. De fet, aquesta bossa es va designar ara fa un any per primer cop. El primer que es fa és mirar de disposar d’una bossa de magistrats emèrits i jubilats per si, en algun moment, cal algun reforç puntual. “Però no se n’hi presenten.” Per tant, el segon pas és convocar places de magistrats substituts, que seran sempre juristes estrangers o que treballen a l’estranger, a França o a Espanya. La primera bossa la formaven dues jutgesses exercents a Catalunya.

CORRECTAMENT

I és que com ha recordat Rossell, “la llei ens permet que a Andorra puguem tenir magistrats de fora vista la realitat que tenim”. I arran de la impugnació feta contra el procés de selecció de la nova magistrada -no era una acció en contra d’ella, però sí en contra del sistema que la permetia elegir- també queda evident que “el Consell Superior de la Justícia ha fet les coses correctament”. Per tant, es dona “el tema per tancat”.

IMG 1631
Una imatge de l'acte.

Alhora, ha exposat el president del Consell Superior de la Justícia, “l’andorranització és una cosa viva, que existeix i existirà sempre” perquè a tots els concursos per a batlles i fiscals, per exemple, i ara n’hi ha un en marxa per a proveir de tres batlles de reforç i tres adjunts al ministeri públic, només hi poden optar professionals andorrans. En conseqüència, “es comença per la base” i va pujant. Rossell ha donat a entendre que la situació està ordenada però que sempre “hi ha imponderables” i ara mateix està a punt de jubilar-se un magistrat a la sala penal del Tribunal Superior. 

“De feina en aquesta casa n’hi ha sempre”, ha explicat Rossell en referir-se a un possible increment de casos i conflictivitat social quan arribi la descongelació dels lloguers. “Haurem de veure si cal implementar algun suport” si realment arriba dita complexitat i s’hauran de fer, també, “polítiques de prevenció”. Demanat pels canvis en matèria de prostitució digital i altres que es fan al Codi penal, el president del Consell Superior ha deixat clar que a la institució que presideix no li toca pronunciar-se sobre qüestions de política criminal. A partir d’aquí, el que sí que ha assegurat Josep Maria Rossell és que “totes aquelles reformes legislatives que serveixin per millorar el sistema judicial seran benvingudes”

Comentaris

Trending