La decisió del màxim responsable de l’executiu de convocar els integrants de la cúpula judicial té una doble lectura. D’una banda, la voluntat d’exigir que es posi ordre a un poder clau que està oferint una imatge deplorable a nivell general i que, en conseqüència, està caminant per un camí de constant pèrdua de confiança. D’altra banda, però, no s’acaba de veure -o almenys alguns sectors institucionals i professionals no ho acaben de veure- un moviment net atès que es pot interpretar com una ingerència entre poders -executiu i judicial- que teòricament haurien de ser independents entre ells.
Justament, una de les crítiques que està rebent l’administració de Justícia, sobretot a tenor del perfil, el comportament i algunes de les decisions adoptades pels integrants del Consell Superior, és que aquest està altament polititzat i, amb la seva politització, s’ha acabat també polititzant directament els òrgans jurisdiccionals pròpiament dits. On hi ha especial preocupació és entre els operadors i cooperadors judicials, que coneixen força al detall la situació de la Batllia i estan altament amoïnats per la fractura interna... però també pel comportament dels batlles.
On hi ha especial preocupació és entre els operadors i cooperadors judicials, que coneixen força al detall la situació de la Batllia i estan altament amoïnats per la fractura interna... però també pel comportament dels batlles
Espot va ser una bona colla d’anys, primer, secretari judicial i, després, batlle. De fet, va agafar l’excedència de jutge per poder fer el salt a la política, en primer lloc com a secretari d’Estat d’Interior i Justícia. Per tant, és evident que té un ampli coneixement de la casa. Però això és una arma de doble tall: hi té amics i no tan amics. I hi pot tenir més o menys interessos. El cap de Govern, però, està convençut que s’ha de donar un cop de puny sobre la taula. En lloc de redreçar-se el camí, cada dia que passa la situació es gangrena més.
Hores d’ara, el Consell Superior no té cap voluntari que vulgui assumir la presidència de la Batllia, després que la setmana passada, la fins ara titular del càrrec, la batlle civilista Laura Rodríguez, anunciés via carta la seva dimissió irrevocable, que serà efectiva a partir de l’1 d’agost. Des de la presentació de la carta i fins al 31 de juliol, Casadevall i companyia haurien de trobar-li un recanvi. Els primers contactes, però, no han reeixit.
Segons fonts judicials, ara per ara sols la batlle Nàdia Alís podria modificar la seva negativa. Almenys, aquest era el sentiment que hi ha en els propis batlles. Alís, immersa en la carrera jurisdiccional des de fa molts anys -primer com a secretària judicial, després com a fiscal adjunta i ara com a batlle de Civil- no estaria mal vista pel propi Espot. Però aquí hi tornen a jugar allò que es retreu al poder judicial: les amistats, que en certs moments poden esdevenir perilloses.
Tampoc no es considera des de la majoria de sectors judicials o afins que la dimissió ara del Consell Superior sigui la millor solució. Malgrat que hi ha el convenciment estès que el lideratge adoptat per Enric Casadevall i els seus equips han anat degradant la salut judicial, i tot i que hi ha un reduït grup que voldria una renúncia immediata, molts dels operadors jurídics consideren que una marxa en bloc del poder judicial ara mateix l’únic que comportaria és més desestabilització en un administració judicial prou desestabilitzada. D’aquí que el que es reclami és, primer, posar ordre en la mesura que es pugui a la Justícia i, després, ja potser sí, que es faci foc nou també en la cúpula judicial.
Comentaris (11)