La degradació de la Batllia

La no renovació de la batlle en substitució Núria López és l’enèsim capítol que evidencia les penúries de l’administració de la Justícia per la gestió d’un Consell Superior que, a més a més, està fracturat

“Instrucció 4 sembla que està maleïda.” És l’oficina judicial fins ara liderada per la batlle Núria López. La no renovació d’aquesta responsable judicial en substitució ha caldejat els ànims d’alguns dels seus companys, especialment per la feina que queda penjada a tocar les vacances d’estiu i d’una mudança, la de la seu judicial. Però és que la degradació que ha experimentat l’administració de Justícia els darrers anys, amb la gestió més política que una altra cosa d’un Consell Superior ara mateix fracturat, és més que alarmant. 

La Justícia en general i la primera instància judicial en particular passen per moments molt complexes. Alguns funcionaris o treballadors públics i els administrats n’acaben sent els grans damnificats. Els seus principals responsables, els batlles, s’entén, poden lamentar la manca de recursos humans, que hi és. També de materials. Els advocats o els procuradors -i a través seu els administrats- es queixen de la qualitat de la feina que acaba sortint dels tribunals i del retard amb què es prenen moltes decisions. La dilació -tot sovint indeguda- hi és en més instàncies que la Batllia, però encara ‘riuen’ ara alguns lletrats de les resolucions que estan rebent aquests dies.

Administrats fent cua per accedir a la seu judicial.

Relacionat

La pandèmia fa aflorar el malestar a l’administració de Justícia

La Batllia els va anunciar que durant la pandèmia, amb l’administració de Justícia, com altres serveis, aturada de portes en fora si no era per qüestions realment urgents, s’havia fet molta feina. I que s’anirien notificant resolucions a mansalva. Esperaven sentències de casos que portaven adormits anys i panys. Però els advocats s’han trobat que la immensa majoria de les resolucions que se’ls estan notificant són poc menys que irrisòries. En molts casos, providències d’ordenació del procés. Per exemple, comunicacions de canvi de batlle. Potser alguna citació o l’anunci d’alguna diligència a fer. Autes d’arxiu de causes. I sí, també alguna sentència. Però poques.

En matèria penal, la primera instància judicial sols té operatives la meitat de les oficines judicials que inicial toquen

La degradació que es viu a l’administració de Justícia és alarmant. I va molt més enllà de la no renovació d’una batlle que ja va entrar en calçador a la institució. Núria López va deixar el comú de Canillo -on exercia de secretària general- assegurant-se plaça de retorn com a funcionària al comú d’Ordino en un moviment com a mínim controvertit i amb ‘cobertura’ i pressions tant des del Govern, com des del Consell General i la cúpula judicial liderada per un Enric Casadevall que ja l’havia fitxada al seu dia per al comú canillenc.

López s’havia quedat a les portes d’accedir a la Batllia en un parell de concursos però sempre va tenir altres candidats que van quedar més ben posicionats que ella. Finalment, se la va deixar en una llista de reserves, per dir-ho així. Per si hi havia baixes i calia fer una substitució. Va ser el cas en el moment que Cristina Bea, ara ja exbatlle, va agafar l’excedència a la qual ja ha renunciat. Inicialment López va assumir l'oficina judicial que va deixar Bea. Després se'n va anar a Instrucció 4 que havia portat Azahara Cascales, ara de baixa, quan va fer el salt a especialitzada. El personal d'aquesta Batllia està a tocar el col·lapse -l'anímic, el psicològic, ja no de paperassa només- des de fa temps. Colgats de feina -qui va ser presidenta de la jurisdicció durant un temps va acumular unes 900 causes com qui no vol la cosa- i durant temps sense capità de vaixell.

casadevall xerrant
Enric Casadevall xerrant amb Marc Vila i Josep Maria Rossell amb Laura Rodríguez al fons. Toni Solanelles

Núria López va qüestionar que no se li donés en propietat una plaça a ella que ja era a dins -sempre en qualitat de substituta- i que, en canvi, es convoqués un concurs extern. En general, segons diverses fonts, la batlle ara no renovada i que de moment no ha sol·licitat el retorn a Ordino hauria fet feina i s’hauria mostrat resolutiva. Però com a mínim hauria comès un error garrafal: enviar un detingut a la presó de paraula, advertint-lo que l’endemà ja se li notificaria l’aute escrit. El Tribunal de Corts va haver d’alliberar el pres en qüestió per la vulneració de drets que suposa empresonar algú verbalment.

El Consell Superior actual està sent un pou de tibantors i fins i tot de cacera de bruixes: la històrica secretària general Carme Obiols ja en va sortir escaldada

Però a la batlle autora d’aquell disbarat no se li va obrir l’expedient disciplinari que eventualment hauria tocat. D’aquí que no s’acaba d’entendre en què es motiva la no renovació ara tan polèmica. “Si és perquè ha instat un procés judicial contra una decisió que no creu justa i aquest procés encara no està resolt de manera ferma no es pot usar com a motiu”, explica una de les diverses fonts consultades, que hi afegeix que tampoc no es pot emprar l’error amb el detingut engarjolat si no s’ha obert un expedient.

La no renovació de la batlle ha posat de manifest, una vegada més, la fractura que hi ha al Consell Superior de la Justícia. Uns membres opinen A i d’altres B. I ha deixat clar els personalismes i la cacera de bruixes que tot sovint regeixen les decisions d’alguns dels integrants de la cúpula judicial. Ja va passar, per exemple, amb la històrica secretària general de l’ens, Carme Obiols, que finalment va optar per marxar (facilitant l’arribada de dues persones de la confiança de Casadevall alhora que s’instaurava un presumpte ‘Canillogate’: Marta Torres com a secretària general i Laetitia Bonnel d’assessora jurídica de l’ens). Sense oblidar Joan Cabeza o Olga Adellach, les maniobres per bé i per mal, que protagonitzen el president, Enric Casadevall; la vicepresidenta, Maica Torres; i la secretària, Clàudia Arias, són tot un espectacle. I, ep, ara en més d’una ocasió topen entre ells. Seria el cas de l’afer Núria López.

-

Relacionat

La secretària general del Consell Superior plega per les tensions a la cúpula judicial

A la Batllia, els darrers anys, ha quedat desvestida tota la via penal, l’ordinària i l’especialitzada. Ara mateix hi ha la meitat del que hi hauria d’haver. Només Stephanie Garcia (especialitzada) i Alexandra Terés i Manuel Santolària (ordinària) estan operatius. Azahara Cascales està de baixa i ella mateixa ja ha deixat dit que va per llarg. Maria Àngels Moreno va agafar l’excedència i opta a una plaça de notària. Cristina Bea ja ha renunciat a tornar a la casa. Núria López no renovada. Canòlic Mingorance, com altres intervinents en el ‘cas BPA’, va buscar acomodar-se en instàncies menys crematístiques… per a cabreig de Bea, que esperava fer el salt d’una vegada per sempre al Tribunal de Corts.

De bona relació entre batlles i magistrats, fins i tot amb els fiscals, n'hi ha menys de la que pugui semblar; els enfrontaments i tabantors, ni que sigui per grupuscules, estan a l'ordre del dia

I això per no citar que a la fiscalia hi ha pendents de sortir-ne dues adjuntes (Carolina Bailén i Alexandra Cornella) cap a instàncies jurisdiccionals (Tribunal de Corts i Tribunal Superior) en un moviment de fitxes que també ha portat un notable desgast. Va ser el trencaclosques que va fer que Moreno, Maria Àngels, acabés saltant de la Batllia, per ara temporalment, no sense portar el concurs, els concursos, a la Justícia, curiosament i, per tant, enfrontant-se a Bailén i Cornella. De topades n’hi ha i moltes. Els responsables judicials no van pas a l’una. Ni molt menys. Encara que en moments puntuals els interessos comuns els forci a adoptar posicions alineades.

Encara un altre batlle, Xavier Colom, té oberta una causa penal, aturada per ara, per haver adquirit en una subhasta feta per una saig un habitatge que ell, en certa manera, havia contribuït a embargar. De patates calentes n’hi ha moltes i més encara. L’incident que va suposar una paralització i posterior renovació de la junta electoral o el debat després que s’apartés Cascales també per algunes errades que no comporten expedients però sí ‘degradacions’ sobre la presidència informalment bicèfala però oficialment encapçalada ara mateix per Laura Rodríguez. I tants i tants d’altres que tenen ara com a enèsim i penúltim capítol l’afer de Núria López que suposa que amb una penalista menys batlles d’altres jurisdiccions hagin d’assumir casos que no coneixen.

batllia
L'actual edifici, per no tenir, no té ni les lletres que l'identificaven a la façana. Toni Solanelles

O que hagin de repartir-se torns -qüestionats en algunes causes i que se’n poden anar en orris en funció de la decisió del Tribunal Constitucional en alguns casos- o guàrdies i altres feines que els vénen grans mentre que la presidència del Consell Superior està més preocupat, asseguren les fonts, amb què la nova seu de la Justícia quedi bonica que no que funcioni de manera efectiva la maquinària. Perquè amb els edictes en marxa, els que són a la casa, tenen clar que no n’hi ha prou. Ja pot el Consell Superior anunciar que entre altres estan en curs dues places de batlle, dues de batlle de reforç, dues places de secretari judicial, tres places d’oficial i sis places d’administratiu. Fins i tot una plaça de tècnic financer.

El neguit, el mal rotllo, és evident. L’ambient, en moltes ocasions, es pot tallar amb un ganivet. La tensió és més que evident. Ni tan sols presidència de la Batllia i Consell Superior s’han posat d’acord, o almenys no han anat a l’uníson, alhora d’activar els protocols d’actuació en relació amb la Covid o en el moment de la represa de l’activitat. La sensació que la política -i per aquesta via, en moltes ocasions, ‘l’amiguisme’- ha entrat més que mai a l’edifici de les Columnes tampoc no és de rebut. També fa mal a la institució i causa malestar entre una part dels professionals que treballen a l’administració de Justícia i es consideren, com els ciutadans, víctimes del sistema i, sobretot, de qui el gestiona.

Circuit d'accés a l'edifici de les Columnes.

Relacionat

La Justícia preveu notificar cinc-centes resolucions les properes setmanes

I ara arriben les vacances i a molt estirar a final d’agost o principi de setembre -tan bon punt que arribin els mobles encarregats, vaja- es farà el trasllat. De l’avinguda Tarragona a Prat del Rull. No hi ha ni un quilòmetre de distància. Ni de bon tros. Però l’enrenou que la mudança comportarà és brutal. Només de pensar-hi, molts dels funcionaris, dels empleats, ja tremolen. Si ara ja se’ls acumulen expedients i expedients, el que pot venir els properes mesos pot ser terrible. I això sempre que no s’acabi perdent res. L’edifici -la nova seu judicial- serà molt maca. Grandiloqüent. Però l’Edifici, en majúscula, allò que constitueixen les persones i que configura la Justícia com a principi, com a bé immaterial, cau a trossos. La degradació és enorme.

seu judicial
Una imatge de la nova seu judicial, que s'hauria de començar a omplir a final d'estiu. Toni Solanelles

 

Comentaris (10)

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.