La Batllia desestima l’increment del 3% en el complement de millora reclamat pels funcionaris

La sentència dictada per la secció contenciosa administrativa basa el seu argumentari en els debats parlamentaris que hi va haver al Consell just abans d’aprovar els canvis en la Llei de la Funció Pública

Una imatge de l'edifici de Govern, a Prat de la Creu.
Una imatge de l'edifici de Govern, a Prat de la Creu. arxiu / c. esteve/sfga

La Batllia ha hagut de recórrer al contingut d’algunes de les intervencions parlamentàries hagudes al Consell General el juliol del 2022, en el marc d’una sessió que va servir per modificar la Llei de la Funció Pública, per raonar la desestimació de la demanda promoguda per vuit sindicats de treballadors de l’administració en què exigien que l’increment de la retribució del 3% que es va acordar que es fes a partir de l’1 de gener del 2023 fos lineal i, per tant, també incorporés el complement de millora o de carrera.

Els representants dels funcionaris van posar el crit al cel en comprovar després de la primera nòmina de l’any passat, que no tots els complements salarials havien incorporat l’increment. El Govern considerava -i considera, perquè és el que aplica- que la puja aprovada sols afectava el salari base i, a tot estirar, el complement de lloc per a qui el tingui, ja que l’executiu entén que la nova Llei de la Funció Pública ja no establiria que els funcionaris són titulars d’una posició retributiva sinó únicament d’un import de complement de millora.

Els sindicats -Sipaag, ABA, SPA, Sindicat de Duana, SEP, A118, SIPAAJ i SIP- consideren que el salari ho és tot, la base però també el conjunt de complements que acaben integrats en la remuneració. O dit d’una altra manera i com reflecteix la sentència recentment dictada per la secció contenciosa administrativa de la qual és responsable el batlle Xavier Colom, els representants dels funcionaris mantenen que “la posició retributiva continua apareixent en totes les nòmines i a més s’estableixen reglamentàriament els supòsits en què es pot modificar a la baixa la posició retributiva d’un funcionari”.

“És a dir, no es pretén l’increment lineal en un 3% de les retribucions del personal afectat per la mesura sinó de les graelles salarials de cadascun dels cossos”, conclou la sentència dictada en primera instància

La resolució recorre al Diari Oficial del Consell General per esmentar algunes intervencions del Govern, del grup parlamentari demòcrata i en dues ocasions del socialdemòcrata per treure l’entrellat de la interpretació que s’ha de fer de tot plegat. Del conjunt de manifestacions en seu parlamentària, manté el batlle, “en ressurt la clara voluntat del legislador d’aplicar un augment lineal i, per tant no proporcional o si es vol igualitari  per a tots els nivells de classificació, d’un 3% per al conjunt de treballadors públics adscrits als diferents cossos de l’administració general i al cos de l’administració de Justícia”.

En els fonaments jurídics o el raonament de la sentència, el batlle insisteix que les intervencions parlamentàries, a l’hora de “precisar els termes o abast d’aquesta valorització es fa esment repetidament a l’augment o l’actualització de les ‘graelles salarials’.” I exposa el batlle que aquest concepte equival “al que la derogada Llei de la Funció Pública (LFP) del 15 de desembre del 2000 referia com a taules salarials i que vigent LFP anomena taules retributives”. I conclou en aquest punt: “És a dir, no es pretén l’increment lineal en un 3% de les retribucions del personal afectat per la mesura sinó de les graelles salarials de cadascun dels cossos”.

Per al batlle que resol, “aquesta distinció resulta essencial doncs un augment de les retribucions econòmiques implicaria l’aplicació d’aquest percentatge al conjunt de conceptes que conformen l’estructura retributiva dels treballadors públics en base a l’establert” a les normes legals tant de la Funció Pública general com la judicial. “I això és el que succeeix anualment, i amb les esmenes que s’hi preveuen, a través dels increments aprovats per les successives lleis del pressupost”.

El 3% d’increment  que es va començar a aplicar el primer de gener del 2023 era un acord al qual va arribar el Govern amb els sindicats de la Funció Pública veient que les graelles salarials estaven molt distorsionades. I l’esperit que van percebre els representants dels treballadors públics és que era un increment lineal, per al conjunt dels conceptes remuneratoris. Tots, absolutament tots

La sentència a la qual ha tingut accés l’Altaveu continua dient que, “per contra, l’augment de les taules retributives, o si es vol de les graelles salarials, no comporta sinó l’increment percentual dels conceptes genèrics que la conformen. Que, a més, són els mateixos que ja establia la derogada Llei de la Funció Pública de l’any 2000”. I el batlle posa l’accent en aquesta qüestió. “Aquesta distinció és la que comporta que si bé el personal afectat vegi incrementat en els respectius butlletins salarials, i amb caràcter immediat, el sou base/base retributiva i el complement específic/complement de lloc que venia perceben, no succeeixi el mateix amb el complement de carrera o complement de millora”.

I és que en aquest darrer cas, “el que s’incrementa és el seu recorregut, el topall màxim que es pot arribar a assolir a través de la percepció d’aquests complements, doncs és aquest el concepte que conforma la taula retributiva i que es veu afectat per l’increment, però no l’import concret per aquests mateixos conceptes venen percebent els treballadors públics afectats”. És a dir, s’augmenta la possibilitat de poder percebre més diners pel complement de millora o carrera. Però no s’aplica una puja directa sobre el complement concret que percep cada funcionari.

Ho exposa d’aquesta manera el batlle en la sentència referint-se als funcionaris de l’administració general. Però reforça el seu posicionament quan es refereix als treballadors de l’administració de Justícia. “El fet que el legislador opti puntualment per augmentar la capacitat adquisitiva dels treballadors públics adscrits a l’administració de Justícia a través de l’aplicació d’un increment a la respectiva taula salarial, sense que el mateix impliqui un augment del conjunt de conceptes que conformen l’estructura retributiva d’aquest col·lectiu no és sinó una opció de política legislativa que en l’aspecte estrictament legal resulta plenament respectuós amb el principi de legalitat i les derivades que li són pròpies”.

El 3% d’increment -al marge de l’IPC o cumulativament a ell- que es va començar a aplicar el primer de gener del 2023 era un acord al qual va arribar el Govern amb els sindicats de la Funció Pública veient que les graelles salarials estaven molt distorsionades, havien quedat enrere perquè feia anys que no s’havien revaloritzat. I l’esperit que van percebre els representants dels treballadors públics és que era un increment lineal, per al conjunt dels conceptes remuneratoris. Tots, absolutament tots. D’aquí la reclamació a Govern i després la demanda jurisdiccional ara desestimada en primera instància però que de ben segur tindrà més capítols.

Comentaris (1)

Trending