L’activista i el grup d’assessores jurídiques que li dóna suport està fent un treball discret. Tan discret que les fonts consultades no han volgut ni reconèixer que la instructora de la causa, en el marc de les diligències prèvies que s’han tramitat, i que han inclòs una declaració de la inculpada el 17 de febrer, ha decidit deixar sense efecte les pretensions de la fiscalia d’acusar la presidenta d’Stop Violències d’un delicte major de calúmnies contra el Govern i d’un altre delicte major de difamació contra els Coprínceps.
Si no canvien les coses, la Batllia acusarà l’activista només del tercer dels delictes que se li atribuïen: un delicte menor continuat de desprestigi a les institucions. Xavalla o menys hi tot. Perquè hi ha molta jurisprudència a nivell europeu que deixen clar que una persona particular, física, difícilment pot desprestigiar una institució. Per tant, és possible que en el curs de la instrucció pugui acabar decaient aquest delicte menor que les fonts consultades han explicat que es manté en pinces per no haver d’arxivar completament un afer que es va iniciar per la rebequeria del Govern i va continuar per la persistència certament malèvola de la fiscalia.
La Batllia acusarà l’activista només del tercer dels delictes que se li atribuïen: un delicte menor continuat de desprestigi a les institucions. Xavalla o menys hi tot. Perquè hi ha molta jurisprudència a nivell europeu que deixen clar que una persona particular, física, difícilment pot desprestigiar una institució
Tot plegat, i en gran part per molts contactes internacionals de l’activista, ha originat una gran revolada. Amb Amnistia Internacional fins i tot posicionant-se a favor de Vanessa Mendoza Cortés. Els tres delictes que atribuïa inicialment la fiscalia a la presidenta d’Stop Violències eren derivats d’unes declaracions que l’activista va fer a la cadena SER i de l’informe que la mateixa, com a màxima responsable de l’associació feminista, va portar a Ginebra, en el marc d’una reunió del més alt nivell del Comitè per a l’eradicació de qualsevol mena de violència contra la dona (Cedaw) dependent de les Nacions Unides (ONU).
El Govern considerava que aquell informe acusava l’executiu i especialment algun dels seus departaments i funcionaris de coaccionar menors perquè no avortessin, per exemple. De fet, i és de sobra conegut, en el rerefons de tot plegat hi ha la lluita d’Stop Violències per tal que al Principat es despenalitzi d’una vegada l’avortament. I en aquest marc s’atribuiria una part molt gran de la responsabilitat de la no permissivitat de la interrupció de l’embaràs, ni en el cas dels tres supòsits bàsics, a la presència de l’arquebisbe d’Urgell com a cap d’Estat.
Just després de declarar a la Seu de la Justícia en el marc de les diligències prèvies que s’haurien de transformar ara en un sumari amb poca matèria acusatòria, Mendoza Cortés va recordar que amb la internacionalització del cas tot el món mirava cap a Andorra i que, a més, tot i que la persecució i assetjament, perquè així es considerava, anava formalment contra ella, en el fons, va afirmar, el que s’estava fent era enviar un missatge contra tots aquells que s’atrevissin a dissentir respecte de les veus oficials.
Comentaris (11)