Així es desprèn de la resposta parlamentària formulada des del Govern a les preguntes formulades pel grup socialdemòcrata, document al qual ha tingut accés Altaveu. Per ara, sembla que el nombre de ciberdelictes ha caigut enguany en comparació al 2022 i al 2021. En aquests primers mesos del 2023, s’han registrat fins a 109. En canvi, l’any passat es va tancar amb 279. Cal, evidentment, esperar a la segona part de l’any per veure quina és l’evolució final.
Un dels àmbits que més feina dona al grup de delictes tecnològics fa referència a la pornografia infantil. En aquest cas, els avisos que es reben per part del Centre Nacional pels Nens Desapareguts i Explotats (NCMEC), una organització no governamental d’Estats Units -que compta, però, amb el suport del congrés- que es dedica a alertar, entre altres, sobre presència d’aquest material a internet. En aquest sentit, enguany s’han rebut 60 denúncies, 20 de les quals ja han estat confirmades i la resta pendent de valoració. El 2022, aquesta xifra va arribar a 95.
Segons s’explica, en aquest cas es tracta principalment “d’eliminar continguts” i s’actua “amb la col·laboració de diferents proveïdors de serveis electrònics”, com ara Google o Facebook. Aquests “notifiquen i denuncien la distribució d’aquest tipus de contingut per les plataformes socials que ofereixen”.
Un altre àmbit on els delictes tecnològics suposen feina per a la policia és el del patrimoni. Enguany, s’han rebut 14 denúncies per suposades estafes i sis per apropiació indeguda. Durant el 2022, la xifra va arribar a 40 (30 i 5 queixes respectivament), amb avisos també per segrest de comptes (4 casos). L’any passat el cos d’ordre també va haver d’actuar en 12 denúncies per sextorsió, xifra que, enguany, per ara es queda en tres. Un tercer tipus de delictes cibernètics és el de vulneració de la intimitat, amb 11 casos enguany i fins a 56 el 2022.
Des del Govern, es remarca que el grup de delictes tecnològics “disposa d’un servei de guàrdia 7x24 per fer front a qualsevol requeriment o actuació d’urgència”. Paral·lelament, s’assegura que es col·labora intensament amb l’Agència Nacional de Ciberseguretat. “Aquest grup analitza cada casuística i actua en conseqüència aprofitant tots els recursos al seu abast i emprant totes les col·laboracions assenyalades per sol·licitar informació o per demanar la preservació de la informació”, s’explica en la resposta.
Pel que fa als efectius del grup, s’admet que fins ara no s’ha cobert la vacant per una sergent en excedència Tot i això, s’espera que es pugui solucionar aquest mateix any “un cop es convoqui un nou concurs” i “quan s’aprovi el nou reglament de carrera professional, que ja es troba en procés de revisió per part del consell de la policia”.
En la resposta, s’afirma que “en general, les entitats i societats parapúbliques d’Andorra estan prenent mesures tecnicoorganitzatives i de governança per protegir-se dels atacs cibernètics i d’altres amenaces”. D’aquesta forma, “l’objectiu és poder garantir una adequació contínua, i de forma preventiva, a la naturalesa dels atacs que es puguin produir”. També s’assegura que “totes les entitats compleixen amb garanties l’àmbit d’aplicació de la Llei de ciberseguretat, atenent la seva consideració de prestadors de serveis essencials i importants al país”.
Comentaris