Indignació per les comissions que Vall Banc cobra en reintegraments i transferències

Les decisions unilaterals dels responsables de Vall Banc estan a punt d’obrir un altre front. El fet que els darrers dies s’hagin finalment ‘aixecat’ les limitacions de disposició a aquells clients que van ser traspassats al banc que ara tutela JC Flowers just quan es va posar en marxa, el maig, han permès descobrir, per exemple, que l’entitat cobra una comissió del 0,5% per operacions com ara reintegraments o transferències que tenen el propi compte del banc com a referent.

Així ho han explicat diversos clients que estan estudiant amb els seus assessors legals si contra aquesta mesura, que en alguns casos suposa quantitats força importants, de tres i quatre xifres o més, poden dur a terme alguna actuació. Les fonts han assegurat que l’entitat no ha informat mai d’aquestes comissions i tampoc no hi ha hagut cap modificació contractual en els dipositants que s’hi han trobat i ho han alertat als seus assessors legals o financers.

Els maldecaps, tant per als clients de Vall Banc com per als de BPA, no semblen acabar. Aquests segons continuen travats. I els primers tenen severes limitacions. Tant en un cas com en l’altre, quan es tracta de persones sense els dipòsits regularitzats en les seves jurisdiccions fiscals corresponents hi ha un seriós inconvenient davant la proximitat de l’entrada en vigor de l’intercanvi automàtic de dades fiscals. A més, aquells que tenen productes de renda variable, encara que hagin estat transferits, tenen la mateixa barrera que els de BPA: no poden operar.

Més de mig any després d’agafar el comandament de la nau, JC Flowers no ha estat capaç de trobar mecanismes que permeti els clients procedents de BPA operar amb els valors de què ja disposava quan es va fer la intervenció del banc que es va veure afectat pel ‘Notice’. Encara més, el fons volt americà pràcticament dóna per fet que serà incapaç de trobar una solució per aquests clients abans del 31 de desembre, que és la data límit per estalviar problemes. I això sempre que les restriccions imposades després per Vall Banc no acabin també fent estralls.

Fer-se resident passiu

Amb tot, es considera que tot aquest daltabaix esdevé una mena de ‘línia de negoci’ més de l’entitat inicialment configurada com a pont i que entitats com Raiffeisen.ad consideren que són poc més que una rèplica inexistent, una suplantació irreal de BPA. Però que en realitat tot plegat és fum. En tot cas, per mirar de marejar la perdiu i mirar d’oferir alternatives als clients, la direcció de Vall Banc està plantejant una quarta via als clients no regularitzats per tal de salvar els mobles. I els diners. Aconseguir la residència passiva al Principat. 

Aquesta proposta s’afegeix a les tres que ja havien transcendit fins ara que s’estaven plantejant, i que eren: una mena de cessió-donació de la cartera al banc a canvi de deixar el compte a zero i evitar qualsevol trasllat de dades al fisc d’origen (això sí, perdent tot el dipòsit existent); contractar productes crediticis pel mateix valor que tingués en el moment de fer l’operació la cartera dipositada a Vall Banc; o constituir una societat als Estats Units i enviar cap allí els diners. Tot molt poc clar i que aixeca molts recels.