Aquestes dades les ha exposat la presidenta del consell d’administració de l’AREB, Sílvia Cunill, durant la seva compareixença davant la comissió legislativa de Finances. Cunill ha donat compte així a la compareixença anual que per llei ha de dur a terme i que fins l’any passat el seu predecessor, Albert Hinojosa, no havia complert, un fet que ha recordat en forma de retret la consellera general d’Andorra Endavant Carine Montaner. Cunill ha confirmat que com fa un any, els clients de BPA declarats aptes són el 96% que representen el 85% del volum dinerari al seu dia dipositat al banc.
En efecte, la presidenta de l’AREB ha assegurat que des que al maig d’aquest any es va decidir fer “la resolució de tancament de finestra” perquè “el procés algun dia s’havia d’acabar” i es va acordar demanar a la Batllia l’obertura de la liquidació concursal de BPA. Aquesta petició encara està sobre la taula. Amb tot, des de la resolució del 22 de maig, hi va haver 29 aportacions d’informació d’alguns clients que pretenien que fossin considerats aptes, “però no hi va haver cap canvi” i no s’ha traspassat cap client més, donant així per finalitzat el procés anomenat de “remediació dels clients”.
“La transparència és un dels valors que volem que ens acompanyi sempre dintre del nostre marc legal i el secret professional”, ha remarcat la presidenta de l’organisme justificant, paradoxalment, que no facilitava moltes de les dades que se li demanaven
Els clients de BPA que han quedat bloquejats a l’entitat era en liquidació són un 4% que corresponen a un 15% del volum d’actius que tenia el banc. Quan se li han demanat a Cunill xifres absolutes, la presidenta de l’AREB ha afirmat que pel “deure de secret només puc respondre amb percentatges” i hi ha afegit que “no hi ha cap ànim d’amagar i de no ser transparent però els nostres assessors ens demanen que siguem prudents en aquest sentit”. Sílvia Cunill ha anat fent vots per la transparència tot justificant, però, perquè no donava les dades que els parlamentaris li sol·licitaven. “La transparència és un dels valors que volem que ens acompanyi sempre dintre del nostre marc legal i el secret professional”, ha remarcat l’excomandament de Crèdit Andorrà. I davant aspectes més legals, ha passat la paraula a l’assessor jurídic extern, l’advocat Francesc Badia, que acompanyava el director general de la institució, Òscar Gelabert.
Davant l’opacitat evidenciada motivant-la en les disposicions de la llei que regula l’AREB, la consellera Carine Montaner ha clamat a favor d’un “canvi en la llei perquè hi hagi transparència, canviar la llei de l’AREB i canviar la llei del Tribunal de Comptes”. La parlamentària d’Andorra Endavant ha recordat de nou que l’AREB no ha fet públics els comptes de BPA. Cunill i sobretot Francesc Badia han deixat clar que una cosa són els comptes de l’AREB, que sempre s’han publicitat, i una altra els balanços del banc que continua sent una entitat de dret privat. “És una entitat privada malgrat que sigui gestionada per un ens administratiu”, ha indicat Badia.
Amb tot, tant la presidenta de l’organisme com l’assessor jurídic, han assegurat que havent entrat en un procés concursal ordinari els comptes de BPA faran part del procediment. De fet, ja s’haurien inclòs en la demanda de liquidació. I una vegada sigui acceptada per la Batllia, les parts que tinguin accés al procediment, com ara els creditors, podran conèixer el detall de la situació del banc. La demanda de liquidació es va instar a la Batllia el 24 de maig passat. I és una de les accions, evidentment, que Cunill no va avançar en la seva anterior compareixença.
ACCIONS JUDICIALS
La presidenta de l’AREB ha especificat més detalls d’accions judicials, mostrant fins a una obsessió per perseguir qualsevol fet o persona que envolta BPA. Així, quant a les accions judicials endegades, se n’han impulsat 158 de naturalesa administrativa, la majoria relacionades amb les resolucions adoptades per la pròpia AREB (144). Per aquesta via, són 19 les iniciatives legals que continuen encara en curs. Per la via civil s’han promogut 173 actuacions legals. En aquest àmbit la majoria (164) tenen vincle directe amb el procedir de BPA. Hi ha 62 procediments que encara estan actius. Quant a les accions penals, se n’han interposat 55, molt repartides. 28 que tenen a veure a accions directes de l’AREB i 27 més en tan què administració de BPA. En aquest marc, la majoria de causes encara estan obertes. Fins a 50 causes encara no s’han resolt.
En el repàs d’actuacions dutes a terme, i fent esment a fets dels quals ja va informar l’any passat, la presidenta de l’organisme de resolució d’entitats bancàries ha recordat que el denominat banc bo, banc pont o finalment VallBanc s’ha venut dues vegades. En una primera ocasió al fons voltor americà JC Flowers i, després, aquesta firma va vendre l’entitat a Crèdit Andorrà. Tot plegat va fer que l’AREB pogués recuperar 22 milions d’euros que van servir per retornar el préstec concedit al seu dia pel Govern perquè l’ens pogués funcionar. En aquest sentit, Sílvia Cunill ha afirmat que l’AREB ha fet un “ús eficient dels recursos públics”.
La presidenta de l’organisme administratiu ha explicat que “s’han anat tancant contractes amb proveïdors” i s’han anat liquidant participades de BPA a l’estranger seguint les opinions d’experts tant legals com financers. I també ha exposat Sílvia Cunill que al seu dia es va instar una acció social de responsabilitat contra els antics membres del comitè executiu del banc reclamant-los, per la via civil, 479 milions d’euros. Aquesta acció està “aturada per prejudicialitat penal”. També el 28 de novembre del 2022 es va presentar una querella criminal per associació il·lícita i activitat bancària il·legal contra un grup de directius i empleats del banc, que coincideixen en gran mesura amb els acusats en la primera causa del ‘cas BPA’.
Evidentment, Cunill no ha explicat que aquesta querella, admesa a tràmit, es va interposar per reforçar la causa general del cas quan des de l’AREB i l’administració en general es va veure que anaven maldades. Tant és així que l’advocat de Govern que exercia l’acusació particular en dita causa va intentar incorporar un informe de PricewaterhouseCoopers (PwC) annexat a la querella dins la causa general, circumstància que li va ser denegada pel tribunal.
Comentaris (5)