Exalts càrrecs de BPA querellats diuen sentir-se víctimes d'una "persecució" per part de Govern

La immensa majoria dels antics executius i exalts directius de Banca Privada d’Andorra (BPA) contra els quals el Govern ha interposat darrerament una querella criminal se senten víctimes d’una “persecució” i un “acarnissament” que té com a únic objectiu desviar l’atenció respecte dels molts “errors” comesos per l’administració en la gestió de la crisi de BPA.

En un comunicat, nou dels dotze querellats manifesten la seva “frontal oposició a les explicacions donades per l’advocat” que representa els interessos de l’executiu governamental i que, al seu dia, alguns d’ells van contribuir a pagar com a advocat dels empleats de BPA en la negociació amb l’Agència estatal de Resolució d’Entitats Bancàries (AREB) per tal d’assolir un conveni laboral suposadament garantista en cas que la crisi de l’entitat financera comportés baixes o acomiadaments.

Els exexecutius mostren el seu “absolut convenciment que vam actuar degudament en el marc de les normatives que eren d’aplicació vigent en cada moment” al Principat d’Andorra i lamenten les “decisions arbitràries o molt poc fonamentades en dret” de què se senten víctimes. Entre altres qüestions, per exemple, remarquen el fet que només amb la tria que s’ha fet dels executius i directius contra els quals anar hi ha hagut “discriminació”. 

Destaquen, per exemple, que no hi ha cap component de l’equip d’auditoria interna que hagi resultat querellat. I posen de relleu que alguns d’ells ara tenen càrrecs de responsabilitat a Vall Banc o han passat a prestar els seus serveis en institucions públiques com el Tribunal de Comptes o el comú de la Massana.

Íntegre

El comunicat íntegre exposa el següent:

“Arran de la querella criminal interposada pel Govern contra diversos executius i exalts directius de Banca Privada d’Andorra (BPA) i de les explicacions efectuades per la representació lletrada de l’executiu dirigida per l’advocat Manuel M. Pujadas, la majoria dels querellats volem fer-los arribar les següents consideracions:

· Mostrem la nostra més enèrgica repulsa contra la persecució de què ens sentim objecte enmig d’un conflicte que va molt més enllà de les responsabilitats professionals que vam ostentar en el marc d’una entitat financera i que cada vegada més agafa un espiral polític de grans dimensions i una lluita de poder del qual ni ara ni mai no hem volgut ni volem ser partícips.

· Considerem que el Govern lluny de defensar l’interès general -un interès que des del primer dia i per mandat constitucional té assignat defensar el ministeri fiscal- s’està acarnissant contra unes persones concretes a les quals mai no s’ha respectat la presumpció d’innocència i, molts cops en base a decisions arbitràries o molt poc fonamentades en Dret, se’ls està causant greus i irreparables perjudicis patrimonials i personals. 

· Com més temps passa i més actuacions està impulsant l’executiu, més ens adonem que qualsevol acció que es promou en contra d’allò -persones, fets i béns- que algun dia va ser BPA, l’únic que persegueix es desviar l’atenció i ocultar els múltiples errors que l’administració ha comès i està cometent en la gestió d’una crisi que estem convençuts que s’hauria pogut resoldre molt millor i més ràpidament si s’hagués optat per la via del diàleg amb totes les parts concernides.

· Que manifestem la nostra frontal oposició a les explicacions donades per l’advocat Pujadas –al seu dia, defensor dels interessos laborals dels treballadors de BPA- per justificar la interposició i fonament de la querella. Anunciem que a través dels lletrats que ens representen en la causa farem quantes accions escaiguin per, d’entrada, evitar que l’esmentada querella sigui admesa a tràmit. I, si finalment s’admet, impugnarem dita decisió.

· Alhora, no només mantenim el nostre absolut convenciment que vam actuar degudament en el marc de les normatives que eren d’aplicació vigent en cada moment de les nostres actuacions al Principat d’Andorra si no que no són certes les acusacions que han transcendit i que obren en la querella. Tanmateix refusem que se’ns estigui jutjant seguint paràmetres que no són els legalment exigibles ni a nosaltres ni tampoc els que s’estan exigint encara avui a la resta d’entitats bancàries del país en algunes de les quals alguns de nosaltres també hem prestat serveis.

I això en virtut dels aclariments que exposem a continuació:

  1. Un primer element arbitrari i discriminador és la selecció de les persones contra les quals es dirigeix la querella. La base de l’acció penal rau en el contingut de les actes del comitè de prevenció de blanqueig del període comprès entre els anys 2007 i 2015. Tant l’equip directiu com l’organigrama del comitè va molt més enllà de les persones querellades. Sobtosament, els auditors interns i altres membres del comitè estan exclosos de la querella. Es dóna el cas que les persones excloses o bé s’han promogut com a càrrecs directius de Vall Banc o exerceixen altes funcions a data d’avui en  organismes estatals com el Tribunal de Comptes o en corporacions parroquials com la de la Massana.
  2. Respecte de les consultes fetes pels corresponsals sobre determinades operatives cal dir que aquestes contraparts són sempre reticents a operar amb entitats de paradisos fiscals i només volen prestar el seus serveis si el banc es compromet a donar tota la informació que se sol·licita en relació amb les transferències. En aquest cas cal incidir en el fet que la majoria de les qüestions que es tracten són relatives a les societats offshore que fan transferències vinculades a cases de canvi. L’operativa va quedar recollida en les actes que van ser validades per les auditories i en els informes de blanqueig. La mateixa UIFAND en el comunicat tècnic adreçat a totes les entitats el 2013 assenyala la necessitat d’extremar la diligència amb les cases de canvi, perquè altres bancs del país també empraven aquest sistema.
  3. No es tracta de mala praxi si no d’operativa que els corresponsals prefereixen no executar sabedors que es pot tractar d’evasió fiscal. O simples consultes perquè han de fer un seguiment del seus bancs als que presten serveis de corresponsalies.

Casos concrets:

Acta 21.9.2007. SOCIÉTÉ GÉNÉRALE, CRÉDIT SUISSE I JP MORGAN. Dins de l’operativa normal ens demanen informació respecte d’unes transferències en euros amb uns clients que van operar amb normalitat fins la intervenció de BPA.

Acta 20.2.2009. NORMAN PUERTA. BPA va fer una declaració de sospita (relacionada amb el que posteriorment seria el cas Norman Puerta) i durant la investigació, l’OFAC va trucar a BPA per demanar informació. BPA ho va comunicar a la UIFAND i aquest organisme va dir que al ser un cas judicialitzat no faria res i que aquesta havia de ser la resposta.

Acta 29.6.2009. CONGELACIÓ D’UBS. UBS sol·licita informació i deixa les transferències en curs durant 10 dies aturades, que és el termini per contestar. Un cop contestada la resposta les transferències s’envien sense més incidències.

Acta 19.02.2010 UBS, DEUTSCHE BANK i JP MORGAN no volen treballar amb cases de canvi i societats panamenyes, volen societats regulades i així es fa constar en l’acta.

Acta 29.3.2010. JP MORGAN informa que no vol treballar amb cases de canvi o remesadores. Per aquesta raó demana que en cas de rebre transferències d’aquest tipus es retorni i se’ls informi.

Acta 19.7.2010. JP MORGAN. Els corresponsal no vol operativa de cases de canvi, vol que les transferències siguin sempre des de clients finals.

Acta 29.4.2011. CASES DE CANVI. S’informa que els corresponsals no volen treballar amb cases de canvi ni societats financeres uruguaianes i per això desestimen l’obertura de comptes a societats d’aquest tipus. Les cases de canvi no van ser regulades per la UIFAND fins el 19 de novembre del 2013 mitjançant un comunicat tècnic.

Acta 23.9.2011. CAS LOPATEGUI. El corresponsal DEUTSCHE BANK truca perquè ha rebut una ordre dels Estats Units de bloquejar un compte de corresponsalia de BPA. Es tracta de l’afer LOPATEGUI, client americà sobre el que Estats Units ordena un embargament i les autoritats andorranes no contesten els seus requeriments. Els fons queden bloquejats durant dos anys sense que BPA hi pugui intervenir de cap manera. Posteriorment són retornats a BPA que segueix les directrius de la Batllia. Resolta aquesta qüestió, l’operativa amb DEUTSCHE BANK continua.

Acta 5.4.2013. UBS TALLA AMB TOTA LA PLAÇA. UBS comunica que deixa de treballar amb Andorra, no amb BPA. Amb tota la plaça d’Andorra.

Acta 7.5.2013. COMMERZBANK Frankfurt deixa de treballar com a corresponsal en dòlars, però es té igualment accés a la divisa americana a través de Commerzbank USA i es manté intacta l’operativa en euros.

En la querella es fa referència a una acta del 23 de juny del 2010 en la qual es diu que el Banco Popular està sol·licitant informació sobre operacions de xec, la majoria corresponen a operacions d’Andorra (entre altres, d’un conegut grup de perfumeries). Sobre aquest aspecte la representació lletrada de Govern no hi fa cap incís perquè es tracta de coneguts clients del país que pagant la seva mercaderia per xec i sobre els quals  el Banco Popular requereix informació, pel fet de tractar-se d’Andorra.

Les incidències que hi va haver amb corresponsals deixen de ser-hi el 2011, una vegada establertes totes les directrius marcades per aquelles parts i operant amb tota normalitat, fins al punt que en el moment de la intervenció de BPA, el març del 2015, hi ha múltiples bancs corresponsals operatius (Crédit Suisse, HSBC, Deutschebank, Citi Bank, Commerzbank, Bank of America, Société Générale i les principals entitats bancàries espanyoles).

Finalment, es vol deixar constància que sempre i en tot moment es va ser extremadament transparent. D’aquí que en les actes del comitè s’hi reflecteixi qualsevol mínima incidència. La querella treu de context aquestes incidències, perquè només esmenta l’anomalia i, en canvi, no es fa ressò del seguiment de la incidència i la seva solució posterior. A més, és clar que un comitè de blanqueig tracta qüestions de blanqueig i no d’altra naturalesa.”

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.