Estacions

Pal-Arinsal prioritza la viabilitat immediata a la recerca de capital privat, que també té activada

La crisi econòmica derivada de la pandèmia obliga el comú de la Massana i EMAP a modificar una mica l’estratègia sense abandonar el pla 2020-2040 dissenyat per a l’estació

29/01/2021 (11:47 CET)

Una imatge de l'estació massanenca. vallnord pal-arinsal

“Ens hem centrat en la viabilitat” immediata de l’estació de Pal-Arinsal abans que immiscir-se en una recerca de capital privat super agressiva, per dir-ho d’alguna manera. Malgrat que “treballem en paral·lel”, la cònsol major de la Massana i presidenta d’EMAP, Olga Molné, ha reconegut que amb la crisi econòmica derivada de la pandèmia s’han alterat una mica els plans. I primer és assegurar el present del camp de neu davant la caiguda gairebé total dels ingressos aquest hivern.

Molné ha recordat la injecció via crèdit extraordinari que el comú ha de fer a EMAP de tres milions d’euros. Però també ha tornat a insistir en el fet que “el capital privat és necessari” perquè “el comú no té prou pulmó” per poder fer que EMAP pugui afrontar les inversions que cal que es facin a Pal i a Arinsal perquè “no volem que la nostra estació quedi enrere”. Primer, però, caldrà veure l’impacte definitiu de la crisi de la pandèmia i a partir d’aquí fixar la nova situació.

No obstant això, la cònsol massanenca ha afirmat que el projecte, o el pla estratègic 2020-2040 per a l’estació continua en peu. Ara, però, i tal i com han remarcat altres fonts d’EMAP, la prioritat és el dia a dia. Resoldre, per exemple, qüestions relatives al personal i, per tant, a les despeses associades a l’explotació del camp de neu. I, també, analitzar si és mínimament sostenible, analitzant totes les variables que van més enllà de la societat estricta, per continuar amb els sectors de l’estació que estan oberts, encara oberts.

Transferències

Després de la sessió de consell de comú d’aquest divendres, Olga Molné també ha fet una breu referència a la qüestió de les transferències que els comuns perceben de l’Estat, del Govern. En concret, del deute relatiu a l’exercici 2017, que segons les corporacions parroquials estaria situat al tomb dels 7,5 milions d’euros. Molné ha recordat que hi ha “una divergència de criteri” amb el ministeri de Finances en relació amb “l’efectivament cobrat durant l’any natural amb el que s’hauria d’haver cobrat”.

Molné ha pronosticat que no hi haurà una reclamació formal dels comuns al Govern. I que la situació es mirarà de resoldre per la via de les converses entre totes les institucions. Més encara, la cònsol ha assegurat que les converses que s’hauran de fer per intentar arribar a una solució les faran els tècnics, en concret, els interventors del Govern i de cadascun dels comuns, que el que sí que han deixat clar de forma global i genèrica, és que no tenen intenció de renunciar al que creuen que se’ls deu.

Etiquetes