L’executiu ja ha hagut de declarar desert el concurs, com han confirmat fonts oficials, evidenciant d’aquesta manera el fiasco del projecte. Almenys, tal i com estava plantejat a l’inici. Perquè més aviat que tard es tornarà a licitar el projecte. El Govern creu fermament en la proposta però haurà de modificar-ne les condicions, les exigències, si vol que el sector privat del país -el concurs era nacional- trobi atractiva la iniciativa. L'executiu, han assegurat les fonts consultades, treballa per tornar a licitar la concessió de la instal·lació hidroelèctrica del Serrat, amb l'objectiu de disposar d'una infraestructura més per incrementar la producció de l'energia nacional al país i de fonts renovables.
Tot i els aclariments que es van fer des de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic per donar resposta als dubtes que el plec de bases havia suscitat a alguns dels operadors privats del país, les matisacions emeses no van arribar a convèncer els possibles inversors. El risc que l’Estat pogués ‘apropiar-se’ de la infraestructura sense haver d’assumir ni tan sols el cost de la construcció abans fins i tot de la seva amortització o el fet que s’hagués de restituir el terreny per on passin les canalitzacions eren dues de les exigències que plantejaven molts dubtes sobre la viabilitat del projecte als possibles interessats.
Però, encara més, es limita el preu de compra-venda del kW justament en un moment en què aquest està molt disparat i, en canvi, el topall establert estava molt per sota del preu de mercat actual. Amb tot, hi havia la sospita des del sector privat que l’únic que es buscava era un ‘pagano’ perquè, finalment, qui en tragués el major benefici en fos o en sigui FEDA. El malestar de les distribuïdores parroquials i altres companyies de similar naturalesa amb l’energètica estatal és manifest. Es divergeix en les maneres de fer i en les exigències que imposa l’operadora estatal i això també s’ha deixat notar en el concurs en qüestió.
La infraestructura hauria de tenir dues captacions d’aigua –una al riu de Tristaina i l’altra al riu de Rialb, i una previsió de producció de 3,9 GWh anuals, xifra que equival a un abastiment de 1.100 llars. Entre el punt de captació i les instal·lacions hi ha un salt de 180,90 metres. El projecte està inclòs al pla sectorial d’infraestructures energètiques del Govern.
Comentaris (12)