Hi ha un doble filtre. D’una banda, el conveni col·lectiu servirà per mantenir beneficis o drets adquirits que suposen condicions infinitament millors de les que hi ha al sector privat. Plans de carrera, bonus, formacions, millors condicions per al consum energètic… Hi ha un element, però, sobre el qual, segons les fonts, la direcció s’ha mostrat tancada del tot a negociar. Dit d’una altra forma: un aspecte innegociable. Les condicions en les quals s’ha de fer un acomiadament no causal. El conveni equipara per al futur les regles de FEDA amb les que estableix el Codi de relacions laborals.
Ara per ara, en cas d’un acomiadament no causal la quitança ha de contemplar una indemnització de 30 dies de sou per any treballat sense límit d’any. La legislació ordinària sí que limita el temps a compensar. En efecte, en l’article 90 del Codi de relacions laborals s’estableix que “en els contractes per temps indefinit l’empresa pot acomiadar la persona treballadora mitjançant un preavís comunicat amb una antelació d’un dia per mes treballat fins a un màxim de 90 dies i amb el pagament d’una compensació econòmica equivalent al salari de 25 dies per any treballat o de la part proporcional corresponent al menor temps treballat, calculats segons l’article 82.3, fins a un màxim de 365 dies”.
Hi ha un aspecte innegociable que genera neguit en un terç del personal: les condicions en les quals s’ha de fer un acomiadament no causal. El conveni equipara per al futur les regles de FEDA amb les que estableix el Codi de relacions laborals
Aquest canvi que es proposa i que gairebé és condició sine qua non perquè pugui tirar endavant el conjunt del conveni col·lectiu causa neguit a un terç, més o menys, de la plantilla de FEDA. Els treballadors d’edat més avançada (de 40 a 55 anys avui per avui). I que temen que es puguin veure fora amb una indemnització molt més baixa de la que els correspondria en l’actualitat. Des d’aquest sector de la plantilla s’està mirant de canviar la posició inamovible de la direcció. Però no sembla que hi hagi manera.
Les fonts consultades asseguren, fins i tot, que hi ha temor a represàlies de mostrar el posicionament. La plantilla s’ha rejovenit força els darrers anys i s’han prioritzat altres coses. De fet, malgrat que hi ha malestar per altres qüestions, el conveni està ple de “drets que en comparació amb la majoria de treballadors del país es poden qualificar pràcticament de privilegis”, han assegurat les fonts consultades. “Tenim por a represàlies; la direcció s’ha tancat a negociar”, admeten fonts del sector de personal neguitejat, que lamenten que “la direcció s’ha tancat en banda”.
Parlar amb el comitè d’empresa tampoc no resulta senzill. I, ep, tot i el malestar que té aquest sector del personal de FEDA, encara hi ha un altre element per tenir en compte i evidenciar que no tot és tant nefast. El canvi de condicions en relació amb l’acomiadament no causal no seria efectiu fins al 2029. És a dir, fins que no s’esgoti el conveni que ara s’està negociant i se n’hagi d’acordar un de nou. En fi, que hi ha malestar és evident. Però que després de dos intents sembla que a la tercera serà la bona, també es percep com a evident.
Comentaris (1)