Personal d’aquestes dues empreses han contactat amb l’Altaveu per lamentar, especialment, tres elements. Un primer, el salari que perceben, que no passa dels 8 euros l’hora si cobren per servei o no van gaire més enllà del salari mínim en la majoria de casos -una altra cosa és que s’hagi ‘d’importar’ mà d’obra i, en conseqüència, s’hagi de respectar l’establert per Immigració-. En segon lloc, els horaris absolutament inassumibles que fan alguns d’ells, havent de canviar dues i tres vegades de centre durant el dia. I, finalment, que se’ls faci assumir tasques -com per exemple el control de la qualitat de l’aigua en les piscines- que consideren que no els pertoquen.
“Amb salaris de 1.320 o 1.340 euros que és el que cobrem molts de nosaltres havent de repartir la nostra jornada entre dos o tres centres moltes vegades actualment a Andorra no es pot viure”
En xifres rodones aproximades, hi ha una cinquantena de persones que es pot considerar que estan degudament titulades per fer aquesta feina. “Estem assegurant la vida de moltes persones, gent gran i infants en molts casos”, recorden els consultats en explicar que hi ha titulats universitaris i, en tots els casos, cal que tinguin unes formacions i certificats específics. Cert és, diuen, que en èpoques de vacances i similars, “com que es paga tan poc, en no trobar personal acaben assegurant els servei persones que no tenen la titulació deguda”.
Lamenten el tracte que reben de les propietats i les direccions de les empreses i asseguren que “amb salaris de 1.320 o 1.340 euros que és el que cobrem molts de nosaltres havent de repartir la nostra jornada entre dos o tres centres moltes vegades actualment a Andorra no es pot viure”. “Anem d’un centre a un altre i durant el trajecte aprofitem per menjar de qualsevol manera”, indica una de les consultades que assegura que si no fos perquè és allò de què han volgut treballar sempre no estarien en el sector.
Hi ha una alta rotació, ostenten la majoria contractes temporals i no sempre s’entén que qui és socorrista és socorrista i “no és el mateix que ser monitor, no tothom pot fer de socorrista i ensenyar a nedar o a la inversa”, lamenten. I asseguren que la qüestió més sagnant dels salaris és veure com la gran part dels preus que paguen les entitats públiques en el moment d’adjudicar la prestació “se la queda l’empresa per la intermediació”.
Comentaris (15)