Els informes del Govern asseguren que en el cas de les cessions gratuïtes de terrenys els comuns reforcen les seves garanties

Els informes del Govern asseguren que en el cas de les cessions gratuïtes de terrenys els comuns reforcen les seves garanties
Els informes del Govern asseguren que en el cas de les cessions gratuïtes de terrenys els comuns reforcen les seves garanties
  • Els dos juristes contractats per la secretaria d’Estat de Relacions Institucionals consideren del tot ajustat a la Constitució la nova redacció legal que es proposa en matèria de llei de competències
  • Enoch Albertí és un catedràtic en Dret constitucional que assessora sovint el Consell General; també col·labora amb institucions andorranes Joaquín Tornos, però és expert en administratiu
  • La manera com s’articula la participació comunal en la cessió de sòl gratuït per a projectes d’interès nacional o plans sectorials, sigui o no vinculant el seu informe, es troba “legítima”
Els informes encarregats pel Govern per assegurar (o no) la constitucionalitat de la reforma comunal mantenen que el fet que la modificació de la Llei de competències prevegi la obligació dels comuns de lliurar gratuïtament a l’executiu terrenys que prèviament hagin percebut de cessions també gratuïtes per a desenvolupar-hi o projectes d’interès nacional o plans sectorials no va en contra de l’autogovern parroquial i, en conseqüència, no topa amb la Constitució, sigui o no vinculant l’informe que hagin d’emetre les corporacions. Més encara, en opinió del catedràtic de Dret constitucional i assessor habitual d’institucions andorranes Enoch Albertí, els mecanismes legals que es pretenen establir arran dels canvis proposats “introdueixen més garanties pels comuns que la legislació actualment vigent”. Per contrarestar l’informe preliminar encarregat pel comú de Sant Julià al catedràtic Miguel Ángel Aparicio que veu diversos indicis d’inconstitucionalitat en els projectes de llei actualment a tràmit parlamentari, l’executiu va encarregar les darreres setmanes dos estudis: un a l’esmentat Albertí i un altre al catedràtic de Dret administratiu Joaquín Tornos, que també col·labora de manera habitual amb entitats o organismes del país. Certament, Tornos avala la constitucionalitat de les lleis tot i que és un administrativista. Tots dos professors donen per bons les propostes legislatives fent-los passar pels seus respectius sedassos de contrast amb la Constitució. En algun moment, algun d’ells és fins i tot irreverent amb Aparicio i els arguments no sempre se sostenen fermament. Però el dret és interpretable. Tant si l’interpreta Aparicio com si ho fan Albertí o Tornos. En qualsevol cas, i retornant a la cessió gratuïta dels terrenys procedents al seu torn de cessions gratuïtes i l’existència d’informes preceptius i vinculants, en uns casos, i preceptius i no vinculants en d’altres circumstàncies degudament taxades en un annex de la llei que ara es tramita, el fet és considerat plenament ajustat a la Constitució pels dos catedràtics contractats per la secretaria d’Estat de Relacions Institucionals. Albertí recorda que en tractar-se d’una llei qualificada que haurà de rebre el suport de la majoria absoluta dels consellers elegits en circumscripció nacional i també en circumscripció parroquial això dóna una força i una rellevància que per sí sol no tenen altres normes, com ara la Llei del sòl, que també regula les matèries. El dictamen d’Enoch Albertí, que avala que la cessió a l’Estat sigui gratuïta perquè essent terrenys que els comuns també hauran obtingut gratuïtament en cas contrari hi hauria “un enriquiment injust o sense causa” de les corporacions parroquials, destaca que s’eleva “el rang legal de la participació comunal”. “Aquesta participació comunal, a través d’informes preceptius, constitueix sense cap dubte una forma d’articulació entre les competències estatals i les comunals en una matèria en la qual conflueixen competències de les dues parts, i això s’inclou sense cap dificultat en la funció de ‘delimitar’”. Per al degà de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, “es tracta, sens dubte, d’una operació absolutament legítima” i “ofereix unes garanties majors als comuns, perquè a partir de la seva inclusió a la Llei qualificada de delimitació de competències comunals aquesta participació comunal en l’exercici d’una competència estatal no es podrà modificar si no és per llei qualificada” i amb els suports abans esmentats. “La diferència, en termes de garanties pels comuns, respecte de la seva previsió en una llei ordinària és clara.” En el cas d’un projecte d’interès nacional que necessiti d'un informe comunal que a més de preceptiu sigui vinculant i la corporació es posicioni negativament, el Govern encara podrà arribar a tirar endavant el projecte que pretengui si el Consell General aprova un llei que l’habilita. En certa manera, si aixeca a l’executiu el veto imposat per la corporació parroquial. Això també considera Enoch Albertí que és ajustat a la Constitució i que reforça el pes dels comuns en la presa de decisions de competències governamentals. També és del mateix parer en tot plegat el catedràtic Joaquín Tornos encara que els seus arguments no són, segurament, tan contundents. Efectivament, no és constitucionalista i sol basar una part notable de la seva fonamentació en jurisprudència espanyola. En qualsevol cas, i pel que aquí interessa, Tornos recorda en el seu dictamen que “les competències dels comuns poden ser limitades en el seu exercici per raons d’interès nacional superior”. El fet que es garanteixi el procés de participació de les corporacions parroquials en l’exercici d’una competència que té caràcter estatal és un element que clarament se situa al costat del cantó del respecte a la Constitució segons l’administrativista. Tornos remarca en aquest apartat del seu informe en diverses ocasions que el redactat que es proposa o bé “no vulnera” o bé “respecta” el principi d’autogovern.

Comentaris

Trending

Com la majoria de webs, utilitzem cookies (galetes), tant pròpies com de tercers, per a recopilar informació estadística de la vostra navegació i soferir-vos un servei personalitzat. Si continueu navegant, considerem que n'accepteu l'ús.